Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Prima guera mondial (anca la gran guerra) a l'è stada el conflit armaa che l'ha tiraa dent i principai podenz mondiai e ona bòna part di podenz pussee piscinin, in tra l'istaa del 1914 e la fin del 1918. Al principi i contemporani la ciamaven la guera europea, ma poeu, quand che hinn staa ingagiaa int el conflit anca i colòni del Imperi Britanich e di quai olter paes extra-europee 'me i Stat Unii d'America e l'Imperi Giapones, l'è passada a vess ciamada la guera mondial o anca la gran guera. Defat, l'è stada el pussee grand conflit armaa ch'el fudess mai combatuu prima de la seconda guera mondial.

Soldaa todesch invers la finn de la prima guera mondial

El conflit l'è comenzaa el 28 de lui del 1914 cont la declarazion de guera del imperi Austro-Ungarich al regn de Serbia, depos del atentaa mortal al arciduca Francesch Ferdinand d'Asborgh-Este suceduu el 28 de giugn del 1914 a Sarajevo, e l'e terminaa el 11 de november del 1918, che eren passaa pussee de quater agn. Per el gioeugh d'alianz ch'el s'era formaa in di ultim dessenni del Votcent, i pussee grand podenz mondiai cont i sò colòni a s'eren spartii in duu bloch in contrast: de na banda i Imperi Centrai (la Germania, l'Austria-Ungaria, l'Imperi Otoman e del 1915 la Bulgaria) e de quel oltra i Aliaa, representaa primma de tutt de la Francia, el Regn Unii, l'Imperi Russ e, del 1915, l'Italia. Pussee de 70 milion d'omen hin staa mobilizaa int el mond intregh (60 milion domà int l'Europa), e 9 milion de lor hinn mort int el camp de bataia; hinn mort anca 7 milion de civil, minga domà per i efett dirett di operazion de guera, ma anca per i carestii e epidemii vegnuu doppo.

I prim operazion militar del conflitt i han vist el rapid avanzà de l'armada todesca int el Belgi, Lussemborgh e int el nord de la Francia, ma l'azion l'e stada fermada di Anglo-Frances in de la prima bataia de la Marna del setember del 1914; l'atach contemporani di Russ de l'est l'ha mandaa a mont i pian di Todesch, che i speraven int ona guera curta e vitoriosa, e el conflitt l'è degeneraa int ona guera de trincera logoranta, replicada in tucc i front e che l'è durada fina la fin di ostilità. Maniman che l'andava inanz, la guera l'e rivada a ona scala mondial, cont la participazion de tant alter nazion, 'me la Romania e la Grecia. L'event determinant per el resultaa final l'è staa l'intrada in de la guera di Stat Unii d'America de la part di Aliaa. On bel poo d'alter nazion se hin s'ceraa contra i Imperi Centrai, despess senza intrà int el conflit armaa, ma i ghe daven istess di iud economich important ai Aliaa.

La guera l'è fornida el 11 de november del 1918, quand che la Germania, l'ultim di Imperi Centrai ch'el resisteva, l'ha firmaa l'armistizzi impost di Aliaa. I pussee grand Imperi del mond, el Todesch, l'Austro-Ungarich, l'Otoman e el Russ i han desmetuu d'esist e i han generaa i diferent stat nazzionai che han redissegnaa la geografia politica de l'Europa.

I paes che i han fai la guera: in verd l'Intesa, in giold i Imperi Centrai

Varda anca Modifega

Alter progett Modifega