Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Putsch de Agost l'è staa on tentativ de Colp de Stat faa in Union Soviedega con l'obietiv de butà giò el president Michail Sergeevič Gorbačëv da di dirigent del Partii Comunista de l'Union Soviedega ostil a la sò ligna noeuva. El sò falliment l'ha menaa a la fin de l'URSS.

Carr Armaa a Mosca lung el golpe

Retroscena Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Union di Stat Sovran.

Dopo de la sò nomina a segretari del PCUS el Gorbaciov l'ha vorzuu faa di reform: la perestrojka e la glasnost, ossia restrutturazion economega e trasparenza politega. I nazion che faseven su l'Union han sfruttaa 'sto moment di reform chi per rivà ad on trattaa che 'l avaria daa ona forta autonomija ai Stat e l'avaria trasformaa l'Union Soviedega in l'Union di Stat Sovran, cont on President e i forz armaa in comun ma autonom per el rest, anca se con la perdita de 'na quaj republega piscininna.

Per preparàss a la firma del trattaa el Gorbaciov l'era andaa a possà in la dacia presidenzial in Crimea.

El colp Modifega

 
El'cin deciara la fin del golpe el 22 de agost

El 19 de agost di dirigent del Partii, preocupaa fiss per la noeuva Union scernissen de tegnì el Gorbaciov in la dacia contra la sò volontà per impedìgh de firmà el trataa. I golpista vann in television e disen che 'l Gorbaciov l'è malaa e in vacanza per guarì ben e dann la presidenza al Gennadij Ivanovič Janaev.

El president de la RSSF Russia, Boris El'cin, el va subit in piazza per combatt el golpe, e la sò crida forta, contrapposta a la debolezza del Janaev, menen on mugg de gent in strada, e 'l noeuv governo el manda i soldaa e i carr armaa arent a la Cà Bianca de Mosca, sed del Parlament russ: Per reazion l'Elcin el va sora d'on carr, el streng la man ai carrista e 'l condanna publegament la junta. L'è staa anca nulaa 'n intervent del KGB dopo che i soldaa s'hinn refudaa a l'unanimità de combatt el Popol.

El 22 de agost el golpe el finiss, el Gorbaciov el torna a Mosca sotta la scorta di soldaa russ, el se dimett da Segretari del partii, ma minga da President, e 'l ciama 'na purga di golpista dal Partii.

I conseguenz Modifega

A settember del 1991 l'URSS la recognoss l'independenza de Estonia, Lettonia e Lituania, dopo che i tentativ de restabilì el poder central hinn andaa mal. A november 9 Republegh firmen el trattaa per fà su l'Union di Stat Sovran, ma l'Ucraina la se ritira squasi subit e l'Elcin, per avvantagià la Russia, el se ritira anca lu.

In del dicember del 1991 tucc i republegh s'eren giamò proclamaa independent e i president de Russia, Ucraina e Bielorussia se incontren per scassà el Trattaa inizial de l'URSS e per fondà la Comunità di Stat Independent.

El 25 de dicember el Mikhail Gorbaciov el se dimett da President de l'Union e 'l dì dopo el Soviet Suprem el deciara disligada l'Union.