Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Red di tram de Berlin a l'è on servizzi de straport publich su rodaia che 'l quatta la città de Berlin, longh 190 km e cont 22 lign.

La Red a settember 2015

A l'è vert dal 1865 e l'è gestii de la Berliner Verkehrsbetriebe.

Storia Modifega

 
Tram elettrich Siemens

La prima linia de tram, a cavaj, a l'è verta dal 22 de giugn del 1865, l'era ona tranvia extraurbana per Charlottenburg.

In del 1881 a Groß-Lichterfelde l'ingegnee Ernst Werner von Siemens el progetta la prima tranvia elettrica del mond, e 'l sò success el mena a elettrificà tucc i lign de Berlin, roba fornida del 1902.

In del 1920, cont la creazion del Gran Berlin, tucc i vari società che gestiven i tram a hinn staa traa insemma.

Durant del regimm nazista scomincen i primm soppression di lign.

Berlin dividuu Modifega

 
Tram Tatra a Berlin Est

A Berlin Ovest el tram a l'è staa via via sbassaa, fina a la saradura de la darrera linia in del 1967, perchè la città l'ha preferii el modell american de città per i auto.

El Senat de Berlin Ovest l'aveva approvaa de noeuv i tram in del 1987, ma la Reunificazion l'ha fermaa el progett.

Berlin Est inveci a l'è staa pussee filo Tram, se in origin voreven fà su di metropolitan e di filovij dal 1975 a hinn staa doperaa di metrotranvij.

La Red incoeu Modifega

 
Tram de la M2

Dopo de la Reunificazion todesca Berlin l'ha deciduu de slargà la red tranviaria, e i binari a hinn staa remettuu anca in di zon pussee caratteristich.

In del 2004 a hinn staa istituii i lign de MetroTram, ossia de metrotranvia.

Per via de la soa storia la red a l'è on mes'ciott de sistema different e de tratt a sed propria e promiscua.

Lign Modifega

I lign a hinn 22: 13 normai e 9 de MetroTram, a volta frequenza e attiv 24/7, segnalaa cont la M.

  Mitte, Am Kupfergraben - Niederschönhausen, Schillerstraße / Rosenthal Nord
  S+U Alexanderplatz/Dircksenstraße - Am Steinberg (- Heinersdorf)
  S Hackescher Markt - Hohenschönhausen, Zingster Straße / Falkenberg
  (S+U Hauptbahnhof -) S Hackescher Markt - Hohenschönhausen, Zingster Straße
  (S Hackescher Markt -) Landsberger Allee/Petersburger Straße - Hellersdorf, Riesaer Straße
  (S+U Hauptbahnhof -) Landsberger Allee/Petersburger Straße - Ahrensfelde/Stadtgrenze
  S+U Hauptbahnhof - S+U Warschauer Straße
  Wedding, Virchow-Klinikum - S Warschauer Straße
  (Falkenberg -) Hohenschönhausen, Gehrenseestraße - S Schöneweide
  Mitte, Am Kupfergraben - Weißensee, Pasedagplatz
  S+U Frankfurter Allee - Ahrensfelde/Stadtgrenze
  S Springpfuhl - Hellersdorf, Riesaer Straße
  S+U Lichtenberg/Gudrunstraße - S Schöneweide (via Eldenaer Straße, Frankfurter Tor, Boxhagener Straße)
  Krankenhaus Köpenick - Weißensee, Pasedagplatz
  S+U Lichtenberg/Gudrunstraße - S Schöneweide (via Rhinstraße, Treskowallee)
  (Wedding, Virchow-Klinikum -) Prenzlauer Berg, Björnsonstraße - Französisch Buchholz, Guyotstraße
  Johannisthal, Haeckelstraße - Friedrichshagen, Altes Wasserwerk
  Adlershof, Karl-Ziegler-Straße - Rahnsdorf/Waldschänke
  Wendenschloß - S Mahlsdorf
  Adlershof, Karl-Ziegler-Straße - Mahlsdorf, Rahnsdorfer Straße
  Krankenhaus Köpenick - S Schöneweide
  S Köpenick - Alt-Schmöckwitz

Sistema arent Modifega

Arent a Berlin a gh'è anca di alter sistema de tram, tucc faa de ona linia.

Material rotabil Modifega

 
Tram per età

I tram doperaa incoeu a hinn de trè generazion: La pussee veggia, de l'era comunista, a l'è reppresentada del Tatra KT4, veicol assee spantegaa in tutta Europa orientala.

La segonda generazion a l'è quella di Tram ADtranz a pianal rebassaa, a ses ass.

La generazion pussee noeuva a l'è quella di Bombardier Flexity Berlin.

In di agn el numer di veicol el s'è sbassaa, e incoeu a l'è de 1'024 unità, anca grazia ai noeuv veicol boni de menà pussee personn.

El tram a l'è el mezz che 'l costa men de elettricità al kilometer, ossia 0,33€, come mostraa de 'n studi del Parlament de Berlin del 2006.

Alter progett Modifega

Vos correlaa Modifega