Republega Socialista Federal de Iugoslavia

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Iugoslavia
Iugoslavia – Bandera Iugoslavia - Stemma
Mot: Fradellanza e unitaa
Daits aministrativ
Nom complet Republega Federal Socialista de Iugoslavia
Nom ufiçal Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija
Lengue parlade croat, serb, sloven, macedon, albanes
Inn Hej Slaveni!
Capitala Belgrad
Politega
Forma de govern Republega Federal Socialista
Nassida 29 november 1945 con Josip Broz Tito
Causa Segonda Guerra Mondial
Fin 27 avril 1992
Causa Guerre de la Iugoslavia
Territore e popolazion
Varie
TLD .yu
Prefiss tel. 0038
Sigla autom. YU
Evoluzion storega
Prima al g'era Iugoslavia Federal Democratega
L'è stait sostituid da * Republega Federal de Iugoslava
  • Slovenia
  • Croazia
  • Bosnia ed Erzegovena
  • Macedonia
Adess al fa part de * Serbia
  • Montneger
  • Cosovo
  • Slovenia
  • Croazzia Croazia
  • Bosnia e Erzegovena
  • Macedonia

La Republega Socialista Federal de Iugoslavia l'è stada la forma istituzional dovrada da la Iugoslavia dal 1945 a'l 1992. Se pœ ciamar anca "Segonda Iugoslavia" o "Ex Iugoslavia".

L'era tacada a nord cont l'Austria e l'Ungaria, a orient cont la Romania e la Bulgaria, a sud cont l'Albania e la Greça e a ocident cont l'Italia e ol Mar Adriateg. Ind la guerra freida l'è stada un member important e creador del moviment de i Paes minga liniads.

Storia Modifega

Ind la Iugoslavia antiga es dovrava varie lengue: ol serbo-crovat (qe 'l ciapa denter tute i lengue parlade in Crovazia, Serbia, Bosnia e Erzegovina e Montneger), ol sloven, ol macedon, l'ongares (a'l nord de la Serbia), l'albanes (ind el Cosovo, l'italian e i dialets locai derivads da l'albanes, 'l turc, 'l slovac, 'l rumen e de 'l venet. La Iugoslavia l'era un'union de deverse realtaa storege, culturai e relijose de i so stats. Per far un esempi, la Crovazia e la Slovenia inn per la plusse part catolege e dovren l'abecee latin, la Serbia e la Macedonia inn per la plusse part ortodosse e dovran l'abecee cirillic. Qesta nœva Republega l'è stada proclamada el 29 novembar 1943 'me resultad de la segonda reunion de 'l Consili Antifassista de la Liberazzion Popolara de la Iugoslavia sota ol nom temporari de Iugoslavia Democratega Federal. Dopo qe l'è stada liberada Belgrad dai trupe partesane, i autoritaa de 'l Consili hann ciapad 'l controll de la citaa e l'hann tegnida fin a la fin de la guerra. Subit adree a qe l'è finida la guerra ind el 1945, depos una elezion influenzada dal poder comunista, g'è stait proclamad in manera ofiçal la Republega Federal Popolara Iugoslava. El nom qe se cognoss a'l dì d'incœ (R.S.F. de Iugoslavia) l'è stad metud ind el 1963.

Cronolojia Modifega

  • 1946: prima Costituzion.
  • 1950: lej de l'autogestion.
  • 1953: emendaments costituzionai
  • 1954: Milovan Đilas, vun dei quater dirijents del paes, l'è arestad per haver scrivud vuna serie di articoi dur contra i dirijents iugoslavi.
  • 1956: prima riunion de i minga alinead Tito-Nehru-Nasser a Brioni, residenza plusse amada de 'l Tito.
  • 1963: nœva costituzion.
  • 1968: prim movements in Cosovo, indœ la plusse granda part de la popolazion (circa el 70% a 'l inizi de i ans '70) l'era de etnia albanesa, gran part de fede musulmana, qe la volea la concession de piœ poder e de autonomia de 'l govern de Belgrad, considerand minga suficients ol statud concedud in del 1963.
  • 1971: "primavera croata", qe la se lega ai movements studentescs de 'l 1968 ma con caratter plusse nazionalists; emendament costituzional major.
  • 1974: la nœva costituzion, el federalism, i drets de i Albanes in Cosovo, rafforzads e allargds.
  • 1980: ol 4 de maj 'l mœr el Tito.
  • 1981: ancamò movements in Cosovo, par allargaa ancamò i statuts d'autonomia xamò conceduds in del 1974.
  • 1986: memorandum de l'Academia de scenze de Belgrad da qe tuts i teritori de la Iugoslavia dœ g'heran de serbs l'è da consideraa Serbia. Qèl document l'è stad on pilaster del nazionalism serb qe l'ha spint i olter republege a separaa-s de la Iugoslava.
  • 1989: l'è smorzada l'autonomia al Cosovo e a la Voivodina dada dal Tito da part del president serb Milosević.
  • 1989: sortiss de la delegazion slovena (Lega dei Comunista de Slovenia) e croata (Lega de i Comunisti de Cruasia) dal XIV Congres de la Lega dei Comunista di Iugoslavia.
  • 1989: formazion del govern federal Marković; movements e scioperi ind el Cosovo; formazion in Cruasia de l'Union Democratega Croata, guidada da Franjo Tuđman anca se de i faç el pluripartitism l'era ancamò bandid.
  • 1991: movements nazionalists serbs a Belgrad qe spingen l'esercit federal a andaa giœ ind le strade de la capital.

Republige socialiste e province autonome Modifega

'L Paes l'era separad in ses republege socialiste e do province autonome qe l'eran parts de la Republega Socialista Serba. La capital l'era Belgrad

Cont la costituzion del 1974, a causa de le tensions interne, dovud al nazionalisim de i croats e dei serbs, se prevedud el dirit per i "popoles costituzionari" (identificadi cont Republige) de se separar-s de la Federazion. Qell dirit l'è minga stad destinad a le minoranze (e, donca, a le province autonome).

Nom
Capital
Bandera
Stema
1. Bosnia e Erzegovina Saraievo
2. Croazia Zagabria
3. Macedonia Skopje
4. Monteneger Titograd*
5.Serbia
5a. Cosovo
5b. Voivodina
Belgrad
Pristina
Novi Sad
6. Slovenia Lubiana

* Dopo la fin de la Iugoslavia l'è stada ciamada ancamò Podgorica.

Note Modifega


Olter projets Modifega