Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La resistenza tèrmica l’è la capacità d’on còrp de andagh contra del passàgg del calór. La ven definida come 'l rappòrt infra la differenza de temperadura e ‘l fluss de calór (o potenza tèrmica trasmettuda) caosaà de la differenza de temperadura medésima che la gh'è tra ‘na part e l’altra del còrp che ‘l trasmètt el calór:

indoe

dQ/dt l’è la potenza tèrmica trasmettuda (in W/s o ben J);
T1-T2 la differenza de temperadura. [1]

Resistenza tèrmica per la trasmission de calor per conduzion tèrmica

Modifega
 

indoe:

L l’è el spessór de la paréd travèrs la quàl el calor el se trà innánz;
A l’è l’àrea travèrs la quàl el calór el se trà innànz;
λ l’è la conduttività tèrmica.

quand che l'àrea A l'è pari a vun la resistenza la ven ciamada "resistenza tèrmica specifica"

Resistenza tèrmica per la trasmission del calor per convezion

Modifega
 

indoe:

A l’è l’àrea travèrs la quàl el calór el se trà innànz;
h a l’è el coefficent de convezion. [1]

Resistenza tèrmica per la trasmission del calor per irradiazion (o resistenza radiativa)

Modifega
 

indoe:

A l’è l’àrea travèrs la quàl el calór el se trà innànz;
hirr a l’è el coefficent de scambi tèrmich per irradiazion.
  [ w/(m2 K) ]
con
ε emissività;
Tamb= temperadura de l’ambiént;
Ts temperadura de la superfice;
σ costant del Stefan-Boltzman. [1]

Serie de resistenz tèrmich

Modifega

Quand che i resisténz tèrmich hinn miss in serie i pòden vèss somà voeuna l’altra, a l’è el caso per esempi d’ona paréd fada su de divèrsi strat, ciaschedùn di quàj el gh’hà el sò valór de la resistenza tèrmica e de sora maròss gh’è anca i resisténz per convezion in sui superfici de voeuna e de l’altra part de la paréd. Per esempi semai che i strat i fudèssen du i resisténz i sarànn:

-la resistenza per la convezion in su la faccia 1:

 

-la resistenza tèrmica del prim strat:

 

-a l’istèssa manera quèlla de segónd strat:

 

-la resistenza per la convezion in su la faccia 2:

 

donca la resistenza totál l’è:

 

e la potenza tèrmica trasmettuda la sarà:

 

Notìi che i temperadur che se consìderen hinn quèj a’na granda distanza de la paréd (in teoria infinida). [2]

Vos correlad

Modifega

Riferiment

Modifega
  1. 1,0 1,1 1,2 Yunus A. Çengel (2005). Termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGraw-Hill, 303-305. ISBN 88-386-6203-7. 
  2. Yunus A. Çengel (2005). Termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGraw-Hill, 305. ISBN 88-386-6203-7.