Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


(GA)
«  Tiocfaidh ár lá  »
(LMO)
«  El vegnarà 'l nost dì »

- (Bobby Sands)


El Robert Gerard Sands, in irlandes Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh, mej cognossuu cont el nom de Bobby Sands (Belfast, 9 de Marz del 1954 - Long Kesh, 5 de Magg del 1981) l'è staa on attivista nordirlandes. L'è mort ai temp del scioper de la fam del 1981, int la preson de Long Kesh (conossuda cont el nomm de Maze) approeuv a Lisburn.

Biografia Modifega

 
On mural del Bobby Sands a Belfast

Nassuu a Abbots Cross, on sobborgh settentrional de Belfast e cressuu in del quarter a maggioranza protestant d Rathcoole, el s'è trasferii diversi voeult con la soa famia per via di intimidazion subii dai lealist protestant, anca se l'è mai staa ciar se la famia del Sands la fudess cattolega, vist che la parentella "Sands" la vegn gio dal papagrand de Bobby, che l'eva protestant. Dopo avè lassaa la scoeula, Bobby Sands l'ha faa 'l garzon in di cantier, ma poeu l'è dovuu scapà per via di minacc di lealista.


La produzion letteraria Modifega

La straordinaria produzion letteraria de Bobby Sands la poeu vess dividuda in tre grand oeuver e in d'on periodo de tempo che 'l va da la so primm impresonament in de la Cage 11 (i cages i'eren gabann prefabbregaa in de la parte vegia de la preson de Long Kesh) fin a a la soa mort premadura in di Blocch H de la preson de Maze.

Oeuver Modifega

Commemorazion a nivell internazional Modifega

A Milan, 5.000 student i hann brusaa la Union Jack ind el menter i vosaven "Libertà per l'Ulster".

Cinema Modifega


Ligamm da foeura Modifega