Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

La se ciama cunt el nom de Rumagna tuscana (italian: Romagna toscana, Romagna fiorentina o Romagna granducale; rumagnö: Rumagna tuscäna) quela zona de lengua rumagnöla che l'è stada u l'è anca 'dess sota la giürisdiziun de la Tuscana (Pruvincia de Firenze).

I cumün Modifega

I paes che faseven part de la Rumagna tuscana, fina al 1923, eren Bagn ’d Rumâgna (Bagno di Romagna), Dvêdla (Dovadola), Gagliêda (Galeata), Mudgêna (Modigliana), Pôrtic e San Bandét (Portico e San Benedetto), Premaicur (Premilcuore), Roca San Casiân (Rocca San Casciano), Santa Sfia (Santa Sofia), Surban (Sorbano, fraziun de Sêrsna), Castruchêra e Tèra de Sòl (Castrocaro Terme e Terra del Sole), Tardôzi (Tredozio), Vargaréd (Verghereto), Firenzuòla (Firenzuola), Maré (Marradi) e Palazól (Palazzuolo sul Senio).
Al dì d'incö resten in de la Pruvincia de Firenze dumà i ültim trii.

Storia Modifega

 
«La Romagna Toscana appartiene per diritto di conquista e per circoscrizione politica, criminale [ovvero giudiziaria] ed ecclesiastica, alla Toscana; ma per ragione geografica, per origine, per linguaggio, per costumanza e per naturale sviluppo e prosperità commerciale ed agricola alla Romagna, ossia al Circondario di Imola e alle Province di Ravenna e di Forlì
(La Romagna Toscana – A. Giovanni Mini - 1901)

El teritori el se tröva in de la fassa pedemuntana rumagnöla, che fin del XV secul l'era la periferia de la Repübliga Fiurentina, pö dumini del Grandücaa de Tuscana (fina al 1859) e infin de la Pruvincia de Firenze del Regn d'Italia: in del 1923 el Benito Mussolini, rumagnö (l'era nassüü a Predappio), che 'l vureva che 'l Tever el nassess in la sua tera, l'ha faa tacà a la Pruvincia de Furlì vündes cumün di quatordes che faseven part de 'sta regiun storiga.

Al principi del XX secul l'abaa Giovanni Mini, aütur de la munugrafia püssee impurtanta dedicada a 'stu teritori, l'ha dit che quel chì el tö part de la Rumagna (del latin medieval Romānia, che 'l vör dì post induve viven i Ruman).

De la Rumagna tuscana vegnen anca persunagg storigh impurtant, cume 'l fraa (general di Camaldules) e ümanista Ambrogio Traversari, nassüü a Portico di Romagna; in quel paes chì gh'è anca i urigin de la famiglia fiurentina di Purtinee (Portinari), quela de la Beatris amada del Dant e che han faa sü 'na capela arent a la gesa de Sant Üstorgg a Milan. A Marradi inveci l'è nassüü el pueta Dino Campana.

I dialet Modifega

In la Rumagna Tuscana se parlen variant del Rumagnö, la lengua gal-italiga püssee a süd, che la mena ai parlà centritalian. Vista la pusiziun de vesinanza cul cunfin lenguistigh tuscan (e la lunga duminaziun fiurentina), i dialet de 'sta regiun gh'han una quai inflüenza del Tuscan; quela roba chì la se ved suratüt in di trii cumün ch'hin restaa tacaa a la Tuscana, induve che 'l parlà rumagnö l'è anca 'dree a sparì.

Dialet de Firenzuola Modifega

Al dì d'incö el rumagnö a Firenzuola (ciamaa balzerotto) l'è parlaa dumà in d'una quai fraziun de muntagna.

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 215

A digh donca che in temp d'e prim re 'd Cipre, dop a la conquista dla Tera Santa fata da Gofrede 'd Buglion, ch'l'avens che 'na dona gentila dla Guascogna l'andè in pelegrinage a'e Sepolcr, e tornand pò da là, quand ch'l'arivò in Cipre, la fu maltratäda da di omn scelerä. De 'sta cosa la 's dè tanta croge ch'la pensò d'andä a fär 'e reclam da'e re; ma o 'j fu det da un cert ch'l'arev pers la fadiga, perchè 'stu l'era un om d'na vita acsè sgraziäda ch'o 'n s'dava briga brisa 'd fä giustizia ai ätr, e invece 'e sostniva che i n'eva fatie tant anch a lò; e acsè chi äva un po' d'odie con lò, o 's sfogäva con fäj onta o vergogna. La dona, a sentì 'sta cosa, despräda dla vendeta, per consoläss 'd quäica fata 'd chel mälumor, la fè 'e proposit d'mordr un po' la miseria de 'ste re. L'andò donca da lò gridand e 's la 'j diss: "Signor, mé a 'n vegn miga da té pr'avè vendet dl'ingiuria ch'i m'ha fat ma, in compensa 'd questa, a 't pregh a insignäm com tu fee a sofrì queglie ch'a sent dì ch'i 't fa, perch'a possa imparä da té a portä con pazienza la mia, che o 'l sa Idia che, se psess fäl, a 't la darev a té, ch'te glie port acsè ben".
'E re, che infin a chee dè l'era stä tärd e prigh, com se o 's destass alora da'e son, 'e cmincè da l'ingiuria fata a 'sta dona, ch'o 'j fè streta giustizia, e da lè in pò 'e dventè un rigidissim persecutor contra quie che contra l'onor dla sua crona i ess da lè in pò fat queicò.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, pag. 215-216

Dialet de Marradi Modifega

Ii donca da savè che a' temp d'e prim re 'd Zipr, dop che Gofred ed Buglion l'eb conquistä la Tera Santa, una siora ed Guascogna, ch'l'era andäda en pelegrinazz a'e Sant Sepolcr, quand ent l'artornä l'arivò a Zipr, da di scelerä la fu per forza disonoräda. Adoloräda ed 'ste fat e sconsoläda, la pensò ed ricorer a'e re; ma o 'j fu dit ch'la sareb fadiga butäda via, perchè quee re l'era icsè aloch e da poch che no sol o 'n feva zustizia e o 'n vendicäva egli ofes ed i ätr, ma o soportäva da vigliach tuti queli, da no bsèss cuntä, ch'i feva a lù mdesm; ed maniera che tut quii ch'i l'era con lù, i se sfogäva a fäjn ed tut el fata. Cla siora, sentend icsè, e vdend ed no bsèss vendicä, per dä un po' ed sodisfazion a la sò rabia, la 's mes tla testa ed dä una lezion a quee mentecat ed re; e, presentands a lù con el lägrim ai occ, la cmenzò a dì: "Maestà, ä 'n so minga vnuda a la vostra presenza con la speranza ed ress vendicäda dl'ofesa ch'i m'ha fat: ma ä so vnuda a pregäv che m'insegnava com ä fasii vò a soportä tuti queli che, com i 'm dis, ä rizevi continuament; perchè, icsè emparand da vò, ä possa däm päs dla mia che, o 'l sa 'e Signor, se l'apizzicareb vlonter a vò, che sii tant bräv da engozzävegli".
'E re, ch'ensin alora l'era stä un mamaluc bon a nient, com s'o 's destass da un gran son, cmenzand da l'ofesa fata a 'sta dona, ch'o vendicò teribilment, o dventò acanii en perseguitä tut quii che d'alora in pò i 'n portass rispet a l'onor dla sò corona.
ibidem, pag. 216-217

Dialet de Palazzuolo sul Senio Modifega

Ä vuis arcontä d'una gran siora 'd Guascogna ch'l'andè ancoura ai temp d'e prim re 'd Sipr a visitä 'e Sepolcr d'e Signor, dop che Gofred 'd Buglion l'eb conquistä Tera Santa e, artornand indree, ariväda ch'la fu a Sipr, serta canaja 'd birichè i 's ciapè 'e gust 'd tratäla mäl e 'd fäj tut i dispet; 'd maniera täl ch'l'armanè icsè mäl e la 'j sembrè tanta grossa che insou i la bsiva consolä, e la pensè d'arcor da'i re, perchè ä 'j fasess giustisia. Ma chi sentè 'sta sua idea je dis ch'la asparmäss la fatiga, perchè l'era un povr'uom ch'ä n'ira bon da gnient, che no miga saveva fä giustisia del birbonäd che 'l vniva fat ai ätri, ma ä 'n sofriva una infinità che i faseva a lù senza vergognäss dla su vigliacheria. Sentend icsè la siora, istizzida e 'd no 's bsè vendicä, la 's vous aimanch ciapä 'e gust 'd tratä mäl 'ste povre imbesil 'd re: e, andäda tuta piangolousa dnanzi a lù, la 'j diss: "Mé ä 'n veng, 'e mì sior, dnanzi a vou perchè ä sper vendeta dla birbonäda che m'è städa fat ma ä 'm basta, per consoläm e per däm sodisfazion, che voi ä m'insigneva come ä fee a sofrì in päs tut i afront e i dispress che a sent ch'i 'v vee fat, e alora imparand da vou ä potrò sofrì in päs la mia, che 'e sa 'e Signour, se briss, quant vlontera fareb soportä a vou, ch'a sii icsè pacifigh e pazient".
'E re, che fein alora l'era stä adormentä e rimbesilii, 'e sembrè ch'e 's sveghiäss da'i son e, quensand da la birbonäda fata a 'sta dona, ch'e vendichè severament, e perseguitè sempr cont tut i rigour tut quei ch'i aviss avou 'e corazz 'd mancä 'd rispet a la su persona incoronäda.
ibidem, 218-219

Vus curelaa Modifega

Ligam de föra Modifega