Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Samson et Dalila
Titol orijinalSamson et Dalila
Lengua orijinalaFrances
JenerŒvra lirega
Musega delCamille Saint-Saëns
Liberin (parolle)Ferdinand Lemaire
AttsTri att e quater quader
Agn de composizion1875-1876
Prima rappr.2 dexember 1877 (in lengua todesca)
TeaterTeater Granducal de Weimar
Prima rappr. italiana26 marz 1892
TeaterTeater Paglian de Firenze
Version successive
Rouen , 23 marz 1890 (in lengua francesa)
Personaj
La "Dalila" (mezsopran)
  • El "Samson" (tenor)
  • El som sacerdote de Dagone (bariton)
  • El "Abimelech" ( bass)
  • Un vegg ebreo (bass)
  • Un messajer (tenor)
  • Du filistei (tenor e bariton)
  • Ebrei, filistei ( cor)
Samson et Dalila - Camille Saint-Saëns
This box: view  talk  edit

Samson et Dalila, in lombard Sanson e Dalila, a l'è un'œvra lirega in tri atts del Camille Saint-Saëns ispirada a'l famos episodi de la Bibia de Sanson e Dalila.

L'œvra la g'haa havud sucess la prima vœlta al Teater Granducal di Weimar in lengua todesca (Simson und Delila) el 2 de dexember 1877 cont el Hans Feodor von Milde (Oberpriester), sota la direzion de 'l Eduard Lassen, cont un grand sucess. Quand a l'è staita faita in lengua francesa a Rouen per la prima vœlta, el 23 marz 1890, però, la g'haa minga sussitad l'entusiasm de la jent. Ma l'œvra la diventa despœ, la composizion œveristega plussee famosa del Saint-Saëns, e a l'è anca incœ ind el repertori œveristeg dei principai teater ind el mond. La Shirley Verrett la haa fait de Dalila vuna dei so cavai de bataia, ma se i regorden anca la Fiorenza Cossotto, la Agnes Baltsa, la Grace Bumbry e, per el dì de incœ, la Anita Rachvelishvili.

Storia Modifega

Att I Modifega

Denanz al tempi del Dagon, a Gaza, i ebrei, tormentads dei filistei, i caregnan el lor destin, cont domande de aiœt a Dè. El Samson al i esorta a haver fede in Dè, e qe luu al riussiraa a liberar-i de la sqiavituu. Despœ de haver-l sentid, el Abimelech, un satrap, al offend i ebrei e el lor Dè, e al vegn affrontad del Samson. Implunemanc el satrap al perd cont el Samson e al vegn copad. El Samson e i ebrei i scapen in un olter sit. El Grand Sacerdot, sortid dal tempi, despœ de haver vist el corp del Abimelech, al ordina qe i ebrei i sien sterminads, ma ind qel moment al vegn un mesajer qe al ge dix qe i Ebrei i inn adree a devastar el pais, e donca el Grand Sacerdot al part per andar ind i montagn. I ebrei i tornen, i fan festa in piaza e i fan su get, dree a ringraziar Dè. Del tempi i sortissen sacerdotesse filistee, tra cui la Dalila, qe la haa decis de rimediar cont l'intelijenza a la sconfita in sul camp, insì la celebra la vittoria del Samson e la ge dix de amar-l. El Samson al g'haa tants sentiments, ma amalastant i consili de un vegg sagg ebreo, a l'è decis a seguir la fomna ind la soa cà.

Att II Modifega

Intratant qe la Dalila la speita el Samson, la prega 'l Dagon per far in manera qe al aiœti el so proposit de vendegar i filistei. El Grand Sacerdot al riva, al se informa in sul pian de la Dalila e tuts e duu i juren la mort del Samson. Sortid el Grand Sacerdot, al entra el Samson squas pentid de vesser andad lì: la Dalila allora la 'l convinc cont tute i soe art de seduzion (Mon coeur s'ouvre a ta voix) e 'l Samson al borla jo a la soa mercé, ma al sa refiuda de rivelar el segret de la soa forza. La Dalila la 'l acusa de amar-la minga e la entra in cà. El ciel al s'ciopa de la rabia de Dè, ma 'l Samson al se decid e la segu. Poc despœ i riven i omen del Sacerdot, ciamads de la Dalila e i fan el Samson prijoner.

Att III Modifega

El Samson, orb e senza cavei, e donca senza la forza qe qesti qì i ge conferiven, al se lamenta ind la prijon menter al spinge una macina. Al prega qe i fradei ebrei i subiscan no l'istessa fin, ma al sent qe qesti, anca lor in prijonia, i 'l maledicon per colpa de la Dalila. El Samson al vegn condot ind el tempi del Dagon. Qì se festegia cont un'orgia la vitoria dei filistei. El Samson al entra, grignad del Grand Sacerdot, qe al sfida Dè, cont provocazion a restituir-g la forza. Tut el tempi al inegia a Dagon, unic e ver dè; a la jent la se uniss anca la Dalila qe la se prend jœg del Sanson. Allora luu al se fa condur da un fiœlit apos ai do colone mader del tempi, e al prega Dè de restituir-g la soa antiga forza, insì al fa borlar jo i colone e cont luu al fa morir tuts qei qe i se trovaven al so intern.

Bran famos Modifega

  • Dieu! Dieu d’Israël! (Cor, Att I)
  • Printemps qui commence (Dalila, Att I)
  • Amour, viens aider ma faiblesse (Dalila, Att II)
  • Mon cœur s'ouvre à ta voix (Dalila, Att II)
  • Baccanal (Att III)

Discografia (selezion) Modifega

Agn Cast (Sanson, Dalila, Grand Sacerdot) Diretor Etiqeta
1963 Jon Vickers, Rita Gorr, Ernest Blanc Georges Prêtre EMI
1978 Plácido Domingo, Elena Obraztsova, Renato Bruson Daniel Barenboim Deutsche Grammophon
1989 José Carreras, Agnes Baltsa, Jonathan Summers Colin Davis Philips
1991 Placido Domingo, Waltraud Meier, Alain Fondary Myung-whun Chung EMI

Colegament estern Modifega

Pajine correlade Modifega

Camille Saint-Saëns