Camille Saint-Saëns

composidor, pianista e organista frances
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El Charles Camille Saint-Saëns (Paris, 9 otober 1835Aljeri, 16 dexember 1921) a l'è stait un composidor, pianista e organista frances: musicista stimad, intra i plussee grand autor de la musega francesa intra la fin del IXX sec. e i prim agn del XX sec., period qe al se spartiss in tri:

Musicista
Camille Saint-Saëns
This box: view  talk  edit


Biografia Modifega

El Saint-Saëns al nass a Pariji de un impiegad governativ ric fess, qe al mœr domà tri mes despœ de la nassida del fiœl. La mader, la Clémence, la va de l'ameda: la Charlotte Masso, per un aiœt e lee la se trasferiss de lor e la principia a insegnar a'l Camille a sonar 'l pianofort. Vun dei s'ciet prodix plussee dotad musegalment de tuts i temp, al g'haveva l'oregia assoluta e 'l principia i lezion de pianofort cont la pro-ameda a duu agn e squas subet al principia a componir. La soa prima composizion, un brev tochelin per pianofort del 22 marz 1839, a l'è a'l moment conservad a la Biblioteca nazionala de França. La precocitaa del Saint-Saëns a l'era minga limitada domà a la musega, a tri agn al saveva jamò lejer e scriver e l'haveva imprendud el latin quater agn despœ.

La soa prima esibizion in publeg la vegn a cinq agn, quand al compagna a'l pianofort una sonata per violin del Beethoven. Donca al se dedega a l'imprefondiment de la partidura del Don Giovanni. Ind el 1842 'l Saint-Saëns, a set agn, al tegn el prim concert a la Salle Ignaz Pleyel, cont el concert per pianofort N. 15 del Mozart (K. 450) in si♭ major e oltri bran del Handel, del Kalkbrenner, del Hummel e del Bach. 'Me bis, el Saint-Saëns al sona vuna de i trentado sonate per pianofort del Beethoven a memoria. La notizia de un insì incredibel concert la se spantega rapidament per l'Europa e anca ind i Staits Unids d' Amerega, indovè qe la s'era publegada in su un quotidian de Boston.

A la fin dei agn quaranta 'l Saint-Saëns al entra ind el Conservatori de Pariji, indovè qe 'l imprend orgen e composizion, qest'ultema comè allev del Jacques Halévy. El Saint-Saëns al otegn tants premi importants, ma 'l riess minga a ajudegar-s el prestijios Premi de Roma ind el 1852 e gnanca ind el 1864. La fama derivada dei recognossiments conquistads la ge permet de cognosser el Franz Liszt, qe 'l vegn vun dei so meior amix. A sedex agn, el Saint-Saëns al scriv la soa prima sinfonia; la segonda, publegada 'me Sinfonia N. 1 in mi♭ major, eseguida in el 1853 intra 'l stupor e la meravilia dei criteg e dei olter composidor. L'Hector Berlioz, qe 'l vegn un bon amix del Saint-Saëns, al se lassa scapar un coment, restad famos, "Il sait tout, mais il manque d'inexpérience" ("Al sa tusscoss, ma 'l cala de inesperienza"). A 25 agn al intraprend vun dei so tants viaj invers a l'Europa ocidentala per far cognosser a tuts el so jeni musegal qe 'l se amplia ind i soe aventure indovè qe al se passiona anca a'l studi dei scienze animale e vejetale.

Ind el pien de l'ativitaa musegala Modifega

Per guadagnar-s de viver el Saint-Saëns al lavora 'me organista in diverse giexe de Pariji. Ind el 1857, al sostituiss el Lefébure-Wely ind el rœl de organista de la Giexa de la Madeleine, rœl qe al mantegn fin al 1877. I soe improvisazion i strien la jent parijina e i ge procuraren l'encomi del Liszt, qe ind el 1866 al dix qe el Saint-Saëns a l'era 'l plussee grand organista del mond.

Dal 1861 a'l 1865, el Saint-Saëns per la prima e ultema vœlta ind la soa vita 'l se dedega a l'insegnament, ind la catedra de pianofort a la scœla Niedermeyer, indovè qe 'l infranj i tradizion plussee consolidade: al met ind i program, œvre de musicisti contemporanei compagn del Liszt, del Gounod, del Schumann, del Berlioz e del Wagner, indovè qe i curriculum i prevedeven domà 'l Scarlatti, el Rameau, el Couperin, el Bach, el Mozart, el Clementi e 'l Beethoven. Intra i so students a trœvom composidor destinads a la celebritaa 'me el André Messager e soratut el Gabriel Fauré, el so allev favorid, destinad a vegnì anca 'l so plussee car amix.

El Saint-Saëns a l'è stait un intelletual poliedrig. Fin de picinin al se dedega a'l studi de la jeolojia, de l'arqeolojia, de la botanega e de la branca de l'entomolojia (qe la studia i lepidoter). A l'è stait anca un brav matemateg. Despœ, arent a l'ativitaa de composidor, esegudor e publejista musegal, al se dedega a i plussee svariade discipline, cont discussion cont i major scienziad d'Europa e cont la scritura de articoi in materia de acustega, scienze oculte, decorazion ind el teater de l'antiga Roma e struments antig. Al scriv anca un'œvra filosofega, Problèmes et Mystères, qe la parla de comè qe la scienza e l'art i pœden rempiazar la relijon; la vision pessimistega e atea del Saint-Saëns la anticipa l'Esistenzialism. In sul versant leterari, al publega un volum de poesie intitolade Rimes familières e la comedia farsesca La Crampe des écrivains, qe la g'ha un bon sucess. A l'è stait anca member de la Societaa Astronomega de França. Al ha fait conferenze in sul tema dei miraj, al haveva un telescopi costruid segond soe precise indicazion, e 'l riva anca a projetar concerts qe i corispondesser a events astronomeg compagn de i eclissi de sol.

Ind el 1870 el Saint-Saëns a l'è stait anca arrolad in la Guardia Nazionala per combater ind la guerra franco-prussiana, un'esperienza qe, anca se la s'è conclusa in domà ses mes, la lassa un segn indelebel in sul composidor. Ind el 1871 al fonda insema a'l Romain Bussine la Société Nationale de Musique (1870) (al diventa vicepresident) a'l fin de promœver el nœv e orijenal stil musegal frances. Despœ de la borlada jo de la Comun de Pariji, la Société la organiza la prima esecuzion de lavorar dei member comè el Fauré, el César Franck, el Édouard Lalo, e anca el istess Saint-Saëns, qe 'l scompartiss la presidenza de la Société. In tal manera, el Saint-Saëns al da un aport determinant ind el modelar el futur de la musega francesa.

Ind el 1875 el Saint-Saëns al sposa la Marie-Laure Truffot. I g'hann havud duu fiœi, l'André e 'l Jean-François, qe i inn mort tuts e du a destanza de ses seman ind el 1878. El Saint-Saëns al lassa la mier tri agn despœ. I divorzien miga, ma i viven separads el rest de la so vita.

I ultem agn Modifega

Ind el 1886 i veden la lux i do œvre plussee famose del Saint-Saëns: Le Carnaval des Animaux (El carnoval dei Animal) e la Sinfonia n. 3, dedegada a la memoria del Franz Liszt, mort un zic prima. Ind el istess ann, implunemanc, el Vincent d'Indy e i soi allead i fann slontanar el Saint-Saëns de la Société Nationale de Musique. Duu agn plussee tard, la mœr la mader del Saint-Saëns. Qesta mort la spinj el composidor a slontanar-s per un quai temp de la França, insì al se trasferiss a i Isol Canari, indovè qe 'l adota el pseudonim de Sannois. Ind el cors dei agn sucesiv al viaja in jir per el mond, al visita sit esoteg in Europa, Nord Africa, Sud-est asiatic e Sud Amerega. El Saint-Saëns al fa el diari dei soi viaj ind un quai liber famos, cont la firma de Sannois.

El Saint-Saëns al seguta a scriver de argoments musegai, scientifeg e storeg, al viaja despess prima de trascorer i so ultem agn a Aljeri, capitala de l'Aljeria. Comè recognossiment de i so traguard, el govern frances al ge conced l'onorificenza de la Legion d'onor.

El Camille Saint-Saëns al mœr de polmonid el 16 dexember 1921, a l'Hôtel de l'Oasis a Aljeri. El so corp a l'è stait riportad a Pariji per i funerai de stait a la giexa de La Madeleine e a l'è stait sepolt ind el Cimetière du Montparnasse a Pariji.

Musega Modifega

Stil compositiv Modifega

I so œvre i inn staite definide lojiqe e ciare, levigade, professionale e mai eccessive. I so composizion pianistege, i costituissen el collegament stilisteg intra 'l Liszt e 'l Ravel. Despess a l'è stait additad 'me "el plussee todesc de tuts i compositor frances", forsi a causa de la soa fantastega abilitaa ind l'elaborazion tematega.

Amalastant el stil de i œvre dei ultem agn al sia considerad antiquad, in principi 'l Saint-Saëns al haveva esplorad tante forme nœve e a l'istessa manera al ne haveva rinvigorid un quai de veggia data. I so composizion i inn streitament legade a la tradizion classega, e un quaivun al 'l considera 'me un precursor del Neoclassicism.

Stil esegutiv Modifega

'Me esegutor, el Saint-Saëns a l'è considerad un orgenista «senza eguali», cont poc rival anca 'me pianista. Se dix qe 'l Liszt al riteness el Saint-Saëns e, ciarament, se medem, i duu meior pianisti d'Europa. El stil de 'l Saint-Saëns a l'era compost, raffinad: luu 'l seteva jo a'l pianofort immobel. La soa manera de sonar a l'era caraterizada de scale e passaj straordinariament dolç, de la velocitaa e de bona raffinateza aristogratega. I incision qe l'haa lassad ind i ultem agn de la soa vida i lassen a la storia i traçe de qeste soe caratteristege. A l'è despess stait accusad de vesser trop poc emotiv e eccessivament freid e metodeg, per qest forsi i so esecuzion i inn manc indimenticabel de qei de oltri esegudor majorment carismateg. Probabelment a l'è stait el prim pianista a eseguir in publeg el ciclo de tuts i concerts per pianofort del Mozart, concerts qe ind un quai cas i hann influenzad i so medem concerts per pianofort. El prim moviment del so quart concert per pianofort, in Do minor, al regorda fess l'ultem movement del Concert per pianofort e orqestra n. 24 del Mozart, qe a l'è ind la medema tonalitaa. Ind la soa vida el Saint-Saëns al seguta semper a sonar cont la tecnega qe 'l haveva imprendud del Stamaty e qe la prevedeva qe la forza ind l'esecuzion la derivass de la man e minga de l'avambraç. I rejistrazion eseguide ind i agn dex i inn importants, del moment qe ve se pœl udir el resultad de la tecnega pianistega del Kalkbrenner, qe la influenza 'l Frédéric Chopin.

Œvre Modifega

Ind i so 86 agn de vida, el Saint-Saëns l'ha scrivud centinaia de composizion. Ind la soa longa carriera de musicista, l'ha componid tanta musega a sojet o teatrala, intra i qual quater poem sinfoneg e tredex œvre. L'œvra Samson et Dalila, el poema sinfoneg Danza Macabra e El carnoval dei animal i inn i so composizion plussee famos. In tut l'ha componid plussee de trecent lavorar musegai e a l'è stait intra i prim a scriver espressament per el cinema, per el film del Henri Lavedan L'Assassinat du Duc de Guise.

A'l 1886 resal un olter lavorar de notevol importanza storega: la Sinfonia n. 3, "avec orgue" ("cont l'orgen"). Cont l'aiœt dei monumental orgen sinfoneg costruids in França de l'Aristide Cavaillé-Coll, a qell'epoca el plussee important costrutor de orgen, qest'œvra a l'è imersa ind el spirit del "jigantism" de fin secol, a'l principi de la "Belle Époque", in su la medema linea de la Torr Eiffel e de l'Esposizion Universala de Paris. El "Maestos" de l'ultem movement a l'è la tipega espresion de la segureza de sé de l'om europeo de qei agn, orgolios de la soa tecnolojia, de la soa scienza, de l' "etaa de la rexon" (cont una certa ironia, la melodia a l'è staita in seguit usada 'me bas per el tema musegal del stra-popolar film Babe).

Semper ind el 1886, el Saint-Saëns al completa El carnoval dei animal, la qual prima la g'ha sit el 9 marz. Amalastant el lavorar al fudess destinad a guadagnar-s una straordinaria popolaritaa, poc despœ a la prima, el Saint-Saëns al proibiss la rapresentazion intrega del so lavorar, al permet l'esecuzion de domà un moviment: Le Cygne (El Cign), un bran per violoncell e pianofort. L'œvra a l'era staita scrivuda squas 'me un sqerz musegal e 'l Saint-Saëns al g'haveva tema qe l'havaris podud "far mal" al so bon nom.

El Saint-Saëns l'ha scrivud anca ses preludi e fug per orgen (op. 99 e op. 109). El plussee famos a l'è el Preludi e fug in mi♭ major, op. 99 n. 3.

Ereditaa Modifega

Rapports cont i oltri compositor Modifega

Ind la soa vida, el Saint-Saëns a l'è stait amix o nemix de la major part dei musicist europei plussee famos. A l'è stait arent a'l Franz Liszt infin a la soa mort e l'ha mantegnud una amicizia franca (stabela) cont l'aliev Gabriel Fauré infin a la mort. Anca se a l'era un sostegnidor de la musega francesa, el Saint-Saëns al disprezava apertament tants dei so colleg connazionai, 'me 'l Franck, el d'Indy, e 'l Massenet. De soraplu al detestava la musega del Claude Debussy: se dix qe l'habia diit a'l Pierre Lalo, "Me sont trategnud a Pariji per parlar mal del Pelléas et Mélisande." L'ostilitaa personala a l'era reciproga; el Debussy de fait al dixeva cont sarcasm: "Hoo in orror el sentimentalism e a riessi minga a desmentegar qe 'l so nom a l'è Saint-Saëns." In oltre occasion, implunemanc, el Debussy al recognoss de ammirar el talent musegal del Saint-Saëns.

A l'è stait un fautor de la musega strumentala in França, indovè da semper l'œvra la godeva de un predomini assolud; al valoriza l'œvra del Schumann contra l'opinion corrent, insì 'me la soa passion per el Mozart a l'era in anticip rispet a la plussee spantegada sensibilitaa musegala. Al cura l'edizion de l'Opera omnia del Rameau in temp poc dispost a l'attenzion invers la musega antiga, ma ind el istess temp al se prodiga per i nœv compositor frances, al fonda, ind el 1871, la Societé Nationale de Musique, de la qual i han fait part anca 'l César Franck, l' Édouard Lalo e 'l Gabriel Fauré.

In França, el Saint-Saëns a l'è stait vun dei prim sostegnidor de la musega del Wagner, cont proposte de bran de i soe œvre durant i lezion a la Scœla Niedermeyer e al haa fait eseguir in prima francesa la Marcia da Tannhäuser. L'istess Wagner al riman stupit quand al 'l ved sonar a prima vista l'intrega partidura orqestrala de Lohengrin, Tristan und Isolde e Siegfried, cont el sujeriment a Hans von Bülow de assegnar-g l'apellativ de la "plussee granda ment musegala" de l'epoca. Implunemanc, e anca se al ammet de apprezar la forza, el Saint-Saëns al dix de vesser minga un cultor dei œvre wagneriane. Ind el 1886, despœ de un quai comments del ton partegolarment gram e anti-germaneg, despœ de l'allestiment parijin de Lohengrin, la critega musegala todesca la se s'cera contra 'l Saint-Saëns. I rapports cont la Jermania i meioren cont el nœv secol e, despœ de la Prima guerra mondiala, el Saint-Saëns al se attira l'ostilitaa sia dei frances qe dei todesc cont una serie de artigoi provogatori, intitolads Germanophilie, qe i attaccaven pesantement el Wagner.

El 29 maj 1913, el Saint-Saëns al lassa la sala a la prima de la Sagra de la primavera del Igor Stravinsky, infuriad, a qell qe al se dix, de l'us segond luu minga appropriad del fagot qe, ind i battute del principi del ballet, al esordiss ind el register volt.

Fama Modifega

Saint-Saëns al principia la soa cariera de compositor 'me un pionier, cont l'introduzion in França del poema sinfoneg. A l'era paladin de la musega de l'avenir del Liszt e del Wagner, ind un'epoca ind la qual el Bach e 'l Mozart i eren el model de riferiment. Luu al rappresenta la personificazion de la modernitaa artistega ind i agn 50 e 60, ma prest al se trasforma ind un dur e a vœlte sgradevol reazionari. A l'alba del XX secol, el Saint-Saëns a l'era ormai un ultra-conservator, qe al lottava contra l'influenza del Debussy e 'l Richard Strauss. Ma qest al ge sorprend minga tant, del moment qe la carriera del Saint-Saëns a l'era principiada quand el Chopin e 'l Mendelssohn i eren ind el pien del lor sucess, fin all'affaciar-s del Jazz; implunemanc a l'è qesta imajin de om bisbeteg e irritabel qe la preval anc'mo incœ.

La figura del Saint-Saëns a l'è semper staita ind un sit de confin qe al spartiss i compositor famos de qei noti domà ai appasionads. A l'è stait additad plussee vœlte 'me «el plussee grand compositor de serie B» o 'me «el plussee grand compositor priv de geni». A l'è regordad essenzialment per un quai lavorar popolar ma poc apprezad de la critega, quali l'œvra Samson et Dalila e soratut Le Carnaval des Animaux.

Onorificenze Modifega

  Cavalier de Grand Crox de l'Ordin de la Lejon d'Onor

Pajine correlade Modifega

Bibliografia Modifega

  • Giuseppe Clericetti, Camille Saint-Saëns. Il Re degli spiriti musicali, Vares, Zecchini, 2016. ISBN 978-88-6540-174-3
  • Giuseppe Clericetti, Camille Saint-Saëns. Visionario, artigiano, sperimentatore, Vares, Zecchini, 2020. ISBN 978-88-6540-287-0

Composizion Modifega

  • Quater poem sinfoneg:

Danse Macabre op. 40 (1874), Le carnaval des animaux (1886), Phaéton op. 39 (1873), Le roeuet d'Omphale op. 31 (1871).

  • Tredex œvre:

Samson et Dalila op. 47 (1877), La principesse jaune op. 30 (1872), Henry VIII (1883), Ascanio (1890), Le timbre d'argent (1865), Déjanire (1911), Frédégonde (1895), Les barbares (1901), L'ancêtre (1906), Proserpine (1887), Étienne Marcel (1879), Phryné (1893), Hélène (1904).

  • Sinfonie:

-n. 1 op. 2 (1853), in Mi♭major; -n.2 , in La minor op. 55 (1859); -n. 3 op.78 (1886) in Do minor "Avec orgue" (cont el organ). +Sinfonia in La major (1850) e la sinfonia in Fa major: "Urbs Roma" (1856).

  • Ses preluds e fuge per organ (op. 99 e op. 109). (El plussee famos a l'è el Prelud e fuga in mi♭ major, op. 99 n. 3).
  • Concerts per pianofort:

n. 1 op. 17, in Re major (1858); n. 2 op. 22, in Sol minore (1868); n.3 op. 29, in Mi bemoll major (1869); n. 4 op. 44, in Do minor (1875); n. 5 op.103, in Fa major: "Ejizian" (1896).

n. 1 op. 20, in La major (1859); n. 2 op. 58, in Do major (1858); n. 3 op. 61, in Si minor (1880).

N. 1 op. 33, in La minor; n.2 op. 119,  in Re minor

"Rapsodia Africa" per pianofort e orqester, Fantasia per pianofort e orqester "L'Africa", Souvenir d'Ismile, Caprice arabe, Suite Algérienne (1880) e Sur le Bords du Nil. (Ciarament asema a'l quint concert per pianofort "L'Ejizian").

Viaj Modifega

El Saint-Saëns al haa fait viaj in tut el mond: Spagna, Portogall, Italia, Greça, Nord Amerega e Sud Amerega, Inghiltera, Scandinavia, Russia, India, Isol Canarie, Ejit e Aljeria, indovè qe al mœr el 18 dexember 1926.