Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Paol de Tars (nassud Saol; Tars, 5-10 - Roma, 64-67) a l'è stad vun di prim dissepoi de la Gesa foeura di apostoi del Gesù, oltra che vun di prim sant, l'è venerad de tute i Gese che ameten el cult di Sant, e martir.

Ancona ortodossa del Paol

Sgiudee ellenizad de citadinanza romana, in principi el perseguitava la comunità cristiana e l'havaria tolt part, anca de minga in manera direta, a la lapidazzion del San Steven: el s'è convertid intant che l'andava a Damasch, se pensa a cercà i cristian in cità, dopo che lu e i so compagn hann vist una gran lus, che l'ha lassad orb per trii dì, e l'ha sentud una vos che gh'ha domandad "Saol, Saol, perchè te me perseguitet".

Tornad in Giudea, l'ha tacad a predegà ai sgiudee, che despess el vardaven mal e voleven mazzàll, poeu el se met a evangelizà i Gentil, o ben quei che inn minga sgiudee, e 'l riva fina a l'Arabia, a l'Asia minor e a la Grecia. El so roeull in del spantegà el cristianesim foeura de la comunità sgiudea a l'è retegnud a la bas de la cristianità del dì d'incoeu, per esempi l'è lu che l'ha menad l'ideja che i forester che deventen cristian gh'hann minga de respetà la lesg del Mosè e circoncidés prima de batezàss.

L'è stad arestad a Gerusalem, cusad de meter a ris'c l'orden publegh, e 'me citadin roman el se apella al giudizzi de l'imperador: l'è menad a Roma, indova che l'è tegnud ai arest de cà per un quaj ann e l'è bon de tirà inanz la soa predicazzion, e l'è infin mazzad, tajandegh el coo, in la persecuzzion del Neron.

I so tredes letere, mandade a varie comunità cristiane, inn considerade ispirade e inn part del Noeuv Testament: la soa teologia l'ha influenzad sossenn la cristianità proto-ortodossa, tant che la cristianita verta ai gentil, che l'è rivada fina a num, l'è ciamada cristianità paolina.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega