Santuari de la Madona Pellegrina (Baregg)

Santuari de Baregg
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Santuari de la Madona Pellegrina (Santuario della Madonna Pellegrina Mutilata in italian, formalment Nostra Signora della Bontà) a l'è un gesioeul che 'l fa parochia a Baregg, che 'l dipend de la comunità pastorala de Sant Nazar e Cels e 'l gh'ha du dependenze: la gesa de Sant'Ana e quella de la Brughiera.

Storia Modifega

Mitud in su la via Novara, l'è in pè del 1960 de quei che viveven in la frazzion de San Martin e l'è deventad el sit religios de la comunità: l'è dedicad a la Madona che, el 13 de luj del 1948, l'era partida de Baregg, in del mez de un gir de tute i parochie de Milan, e l'era stada vitima de un saltament cont una bomba a man, che l'ha lassad circa 30 ferid, e l'era s'ciopada in l'incros di Quater Strade, che l'è indova che incoeu a gh'è el santuari. De l'atentad el vegn anca una scormagna di baragit, o ben mazza-madone. Prima che l'hann fada su, a gh'era un'edicola piscinina per regordà l'atentad, che l'è stada bordegada e destrugada in del 1949, in del 1951 e in de 1952.

Quand che el pellegrinagg de la Madona l'è fornid, i baragit hann domandad al monsignor Gorla, che l'era el proprietari de la statua, de podé tegnìlla, e lu l'ha did de sì, a pat che el fuss stad fad su un santuari per tegnìlla: in atesa, l'è stada tegnuda in la gesa de Sant'Ana, lilinscì arenta. Infin, el 30 de luj del 1958 l'è menada in del sit del santuari noeuv, che l'è fornid in del november 1959 e vert ofizzialment el 24 de luj del 1960 denanz a l'arcivescov Giovann Batista Montin.

Riferiment Modifega

Ligam de foeura Modifega

Vos corelade Modifega