Semogh
Semogh (Semogo) l'è ona frazion del comun valtellines de Val de Dint, in Provincia de Sondri.
Ghe viven circa 1350 abitant. El sant patronn del paes l'è Sant Abbondi.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Semogo_-_panoramio.jpg/220px-Semogo_-_panoramio.jpg)
El "Fioeu Strason" in del dialett de Semogh del Vottcent
ModifegaOn cert ômen l'è abò doèui marcc.
E 'l plò giòen l'è dit al sè mosc: "Pà, dem la mia part, che me vegn!". E 'l mosc l'è fèit la division de la rôba ai figliôl.
E d'igliè a pôch dì el marcc plò giòen l'è metò tot insèma, e 'l s'è metò in viagg, l'è gì in on paès lontan, in doa l'è starlazè fòra la soa rôba col fèr chetiva vita.
E quant l'è abò plò not, al s'è fèit fòra in quel paès ona gran carestia, e l'è scomenzè a patir la sgliegnòsa.
e l'è gì ìa e 'l s'è metò con on ômen de quel paès, e sto ômen èl l'è mandè fòra per i sei camp di porcègl.
E lò 'l desideràa d'implenìr al se ventro de qui frott che i mangian i porcègl, ma no 'l gara nigòn che gan dess.
Igliôra l'ê tornè in sentòr e l'ê ditt: "Quancc lorènt in baita del me mosc i bonden de pann, e mì chigliè a voeui morir de fòm!
Me alzerèi, e varèi del mè pà, e ghe dirèi: Pà, mi ei fèit on gran pechè contr'al Ciel, e contra de ti.
No som plò degn d'esser ciamè tê marcc: tràtom coma on di tei famègl."
E 'l s'è alzè, e l'ê vegniò del sé pà. E quant l'ara a mò de longg, el sè pà el l'ê vedò, e l'è abò compasciòn; el gh'è corò incontra a breciàl so e bagièl so.
E 'l figliôl al ghè dìt: "Pà, mi ei pechè contra del Ciel, e innanz a ti; no som plò degn d'esser ciamè te figliôl".
El pà igliôra l'ê dit ai famègl: "Tolè cè de longh èl vestì plò bel e metèdiel so, e foràdi int l'anêl in del dèit.
E menè cê el vedêl plos gras, e mazèdel c'am possi mangèr e ber, e fer pasct.
Perche sto mê figliôl l'ara mort e l'è risoscitè; èl sara perdò, e l'ê stai trovè".
Ma el sè marc plò grand l'ara fora a lorèr, e quand l'è gnò e che l'ara a proeus a baita l'ê sentì a sonèr e balèr.
E l'ê ciamè on dei famègl e 'l ghe domandè ch'era.
E lò el ghè dì: "L'è gnò el tè fradèl, el te mòsc l'ê masè on vedèl gras perchè al lè trovè amò san".
L'ê ciapè la stiza e 'l volea nota ir int; ma l'ê gnò fora el pà el l'ê preghè a ir int.
Ma lò el ghe respondò al sè mosc e 'l ghe dit: "l'è già chigliè a tencc ègn che te servisci e mei tei discioeubedì; e te mei dèit on bocìn de godè coi mè amìs.
Ma dopo che l'è gniò quest tè marc, che tot l'ê consomè a fèr el balandròn, te ghesc mazè on vedêl gras".
Ma lò el ghè dit: "Marc ti tesc insema a mi; al mè l'ê tè.
Ma de ster alègri e de fer nòza l'àra giost, perchè sto tè marc l'ara mort e l'ê viv; l'ara perdò, el se trovè amô".
Pietro Monti, Vocabolario dei dialetti della città e della diocesi di Como, 1841, pagg. 410-411