Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

"Six flags over Texas" (tr. Ses bandere sœl Texas) l'è ol mot dovrad per descriver i ses stats qe i ha havud la sovranitaa sœl territore del Stat american del Texas: Spagna (1519-1685; 1690-1821), França (1685-1690), Messic (1821-1836), la Republega del Texas (1836-1845), i Stats Confederads de America (1861-1865), e i Stats Unids (1845-1861; 1865-incœ).[1]

I ses stema esponids sœ la façada del Texas State Capitol Dome
I ses bandere del Texas

Ol mot l'è dovrad ind i center comerçai, parc a tema e oltre imprese. A Austin, i ses bandere i sventola denanz al Bullock Texas State History Museum; ol Texas State Capitol al g'ha i ses stema sœ la façada nord, e l'University of Texas at Austin Life Sciences Library la g'ha tœts i stema. I ses bandere i è anc'pò sœl rovers del Seal of Texas.

Ind el 1997 la Comission Storega del Texas l'ha adotad di disegn ofiçai per rapresentar i bandere.[2]

Spagna (1519 - 1685; 1690 - 1821) Modifega

La prima bandera l'è qella spagnœla; al temp però i era dovrade do version. Tœte do i g'hiva dent ol castell e leon, simboi de la Corona de Castilia. La bandera cernida da la Comission l'è qella dovrada da Carlo III de Spagna, coi bande orizontai ross-or-ross e ol stema semplis de Castilia e León. Qesta bandera l'è staita dovrada da la Spagna intra ol 1793 e ol 1931, e dal 1936 a incœ (qella d'incœ la g'ha però un stema divers).[3][4]

França (1684 - 1690 per ol Fort Saint Louis e 1800 - 1803 come Louisiana francesa) Modifega

La segonda bandera l'è qella del Regn de França. Ind el 1684, un nobel frances (René-Robert Cavelier, Sieur de La Salle) l'ha fondad una colonia ind el golf del Texas ciamada Fort Saint Louis. La colonia l'ha mìa havud sucess e l'è staita abandonada dopo la so mort. In qell temp qé g'era mìa una bandera ofiçala in França, e donca i è stait dovrads plœ de un disegn per i ses bandere.[3][4]

Plœ tarde, ind el XIX secol, la Spagna l'ha dait la Louisiana a la França col Terz Tratad de San Ildefons. La Louisiana francesa la g'era dent anc un toc de Texas. Ind el 1803 la França l'ha vendid tœt ai Stats Unids. La part texana l'è staita ridaita a la Spagna un qualc ann dopo.

Per l'Esposizion Centanala del 1876 l'è stait cernida qella bianca con tants fleurs de lys spantegads.[3]

Messic (1821 - 1836) Modifega

La terza bandera l'è qella del Messic. La so indipendenza l'è staita recognossida da la Spagna ind el 1821, e l'ha controllad ol Texas fina a la diqiarazion de indipendenza (1836). La bandera qe la rapresenta qesto periodo l'è una de qelle della Republega del Messic (1823-1864).[3]

Republega del Texas (1836 - 1845 come Republega del Texas; dal 1845 come Stat del Texas) Modifega

La quarta bandera l'è qella de la Republega del Texas. Ind la so storia n'è staite dovrade do: la Burnet Flag e la Lone Star Flag. L'ultema l'è deventada anc la bandera del stat federal american.[4]

Stats Unids (1845 - 1861; 1865 - incœ) Modifega

La bandera del cinq (e dovrada anc al dé d'incœ) l'è qella di USA, da quand ol Texas l'ha decidid de jontar-s insema ind el 1845. Dopo la secession, ol Texas l'ha adotad qella del ses, ma la fin de la guerra l'è retornad ind i Stats Unids.[4]

Stats Confederads d'America (1861 - 1865) Modifega

La bandera del ses l'è qella di Stats Confederads d'America, qe la g'hiva tre bandere nazionale. La plœ dovrada ind i ses bandere l'è la Stars and Bars.[3][4]

Galleria Modifega

Ligam de fœra Modifega

Riferiments Modifega

  1. (EN) Six Flags of Texas. Texas State Library and Archives Commission. Recuveraa el September 29, 2013.
  2. (EN) Texas Historical Commission (June 20, 1997). "Recommended Historic Designs: The "Six Flags Over Texas"". Texas Register 22: 5959–67. Texas Secretary of State. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (EN) Texas State Library – Six Flags of Texas Arqiviad qé: [1]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 The Six National Flags of Texas