Spazzi de mèzz
El spazzi de mèzz, in edilizia, a l’è ‘n spazzi voeuj, comprés intra du elemènt verticàj (mur) o orizzontàj (tècc) d’on edifizzi, nò assèe grand de vèss abitàbil e doperàa per di fin tècnich o strutturàj.
I esìsten devèrsi tipi de spazzi de mèzz, ciaschedùn di quàj l’assòlv a di fin divèrsi.
El dà aria
ModifegaInnànz de tutt, a gh’è bisògn de distingu intra du grandi famili de spazzi de mèzz: chì ventilàd e chì saràd. El spazzi de mèzz saràa el gh’hà nò de contàtt dirètt con l’aria: l’aria la stagna denter in del spazzi senza messedàss con l’aria de foeura.
El spazzi de mèzz ventilàa, inveci, el gh’ha ‘n contàtt dirètt cont el defoeura che ‘l permètt la messedada de l’aria del spazzi de mèzz con quèlla de foeura (o con quèlla de l’ambiént abitàa).
Tucc e do sti categorìj chì i vegnen aplicàa in edilizia.
Secónd conforma a la nòrma UNI EN ISO 6949el spazzi de mèzz el ven ciamàa ventilàa quand che i avertùr vèrs el de foeura hinn pussée de 500 millimetèr quadràa per mèter de paréd.[1]
Spazi de mèzz ind la muradura
ModifegaCiamada anca domà camera d’aria, a l’è 'n spazzi pòst infra dò paréd verticàl parallél. El sò obiettìv principál a l’è quèll de fa créss l’isolamént tèrmich del tamponamént estèrno o anca l’isolamént acùstich d’on mur de tamponamént o d’ona stramèzza. El creà on strat de aria saràa (spazi de mèzz saràa) a l’è la manéra pussée econòmega de mètt in mèzz 'na barriera contra la trasmissión del calór infra 'n'ambiént abitàa e ‘n’àlter (oppùr tra 'l de foeura 'l de denter), ma se gh’hà de rispettà di régol: prima de tutt, la distanza infra i mur verticàj la gh’hà de vèss nò maggiora de 4÷5 cm, diversamént denter in del spazzi de mèzz se prodùsen di movimént convettìv che fànn andà pussèe de prèssa el scambi de calór infra i du mur, inscì de fa diventà, de fàtt inùtil l’esistenza del spazzi de mèzz medésim. Di spazzi de mèzz molt ampi trasmètten molt ben l'umidità, inveci i spazzi de mèzz làrgh circa 2 cm i offrìssen, in manera assoluda, anca rispètt a quèj pussée largh, l’isolamènt tèrmich migliór ( 2 cm a l’è la distanza massima a la quàl el càpita nissùn spostamènt d’aria caosàa di differénz de temperadura infra i superfici del spazzi de mèzz).
Spazzi de mèzz ventilaa
ModifegaEl spazzi de mèzz ind la muradura la pò vèss anca ventilàa, ma in quèll caso chì, el pèrd del tutt la soa fonzión de isolamént tèrmich (e la pupàrt anca de quèll acùstich) in favór de la capacità de fa foeura la trasmissión de umidità d’ona paréd a l’altra: de fàtt, el se dopera de protég i locàj intèrnide l’umidità che la ven di mur contra tèrra. Per fa el sò mestée el gh’hà besògn de vun o de divèrsi pont de entrada e de vun o divèrsi fòri de sortida, de manera che ghe sìa on fluss d’aria contìnov in entrada e sortida.
Facciada ventilada
Modifega
|
Per savenn pussee, varda l'articol Facciada ventilada. |
On’altra utilizzazion che la va de mòda a l’è el realizzà on spazzi de mèzz ventilàa de protég de l’irradiazión solàr: on mur de foeura espòst al sol el se scalda tantìssim, e ‘l podarìss trasmètt quèll’energia chì in del de denter de l’edifizzi. El realizzà on grand spazzi de mèzz ventilàa el fà de manera el calór el se traga nò innánz fin denter: quèlla tècnica chì la ciapa el nòmm de fiacciada ventilada, ma l'è, de tucc i manér, on spazzi de mèzz ventilàa.
Spazzi de mèzz tecnològich
ModifegaCiamàa anca cavedi tècnich, a l’è on spazzi pu o men fàcil de andàgh dénter del quàl generalmènt a gh’è besògn per rivà a di spazzi tècnich che diversamènt i podàrissen minga vèss raggiùnt degià che hinn sòta tèrra. El pò anca vèss on tùnnel che ‘l gh’hà dent i impiànt tecnològich (tubi de l’acqua e del gass, elèttrich, eccètera) che generalmént servissen on ùnegh fabbricàa.
La ven doperada anca per protèg de l’umidità i locàj sotterràa: cont el realizzà on spazzi de mèzz ventilàa, anca molt ampi, che ‘l separa on mur contra tèrra del mur del spazzi intèrno d’on fabbricàaa se blòcca l’umidità che la ven del terrén. Semai chel spazzi de mèzz el gh’avèss denter di elemént tecnològich la tovarìss el nòmm de spazzi de mèzz tecnològich o camera ventilada.
Spazzi de mèzz orizzontaj
ModifegaI esìsten anca di spazzi de mèzz orizzontàj che pòden vègh i istèss fonzión de quèj verticàj: i sorée, se ventilàa, de spèss i servissen de evità la trasmissión de l’energìa solár ai locàj de l’ùltimm pián oppùr pòden servì per el passàgg di trombadùr necessari al fonzionamènt del fabbricàa.
Generalmènt, a l’è ‘na bòna régola el realizzà on spazzi de mèzz per protèg el pavimént del piàn pussée bass de l’edifizzi de l’umidità, se chesschì el pòggia in sul terrén. In quèll caso chì, però el se realizza on vespee che del ponto de vista de la soa concenzión a l’è ‘na struttura divèrsa rispètt al spazzi de mèzz.
Isolament a boffagh denter
ModifegaEl boffàgh denter el materiál isolánt a l’è on’usanza che la s'è spantegada prima in Euròpa de nòrd e America del Nòrd, che d’on poo de agn l’è rivada giò anca in Itàlia. Quèlla manera de lavorà chì la comprènd l’impienida del spazzi de mèzz con del materiál isolánt "sciòlt".[2] Quèst el ven fàa degià che, come dìtt prima, minga semper la presenza del spazzi de mèzz l’è òttima per l’edifizzi.
A gh’è n’è divèrsi de materiàj e de soluzión adottàbil. Infra i tipi de materiál pussée adottàa in italia a gh’è el poliuretan spanduu, la fibra de cellulosa, la lana de veder in fiòcch, l’EPS con grafite, la vermiculite (adèss l’ùsen pòcch), i fiber de lègn, el sùgher a granìtt. Chi soluzión chi diferìssen per resa e cost, e donca a gh’è bisògn d’on studi adàtt (cas per cas) innànz de la scèrna.
Riferiment
Modifega- ↑ Alessandro Tenga (2014). Involucro edilizio ed impianti (in italian). Grafill, 3. ISBN 978-88-8207-514-9.
- ↑ Insufflaggio: l'isolamento c'è ma è invisibile | QualEnergia.it