Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Stema de Bergem
Blasonadura
Partid d'or e de ross

Ol stema storeg de Bergem l'è un scud partid d'or e de ross.
L'ha ciapad la so forma definitiva ind el XV secol, dop del passaj de la citaa a la Republega de Venezia.

Stema ofiçal de l'aministrazion comunala Modifega

Ol stema ofiçal del Comun de Bergem l'è fait del stema storeg adossad a un circol azœr, cond la bordadura rajanta d'or, con sora una corona de Citaa.
G'è anc una scriita in italian: Bergamo Città dei Mille, per regordar i 179 bergamasc qe i è partids co'l Garibaldi. Ol permess de jontar-la l'ha dait ol President de la Republega cond so Decret del 20 de jener 1960.

Storia Modifega

Ol plu antig stema bergamasc cognossid l'è qell del Sol Rajant, rapresentad sul scud de un soldad ind un bassrilev del 1171, ind la Porta Romana a Milan. La scultura la regorda l'aiœt bergamasc (e dei oltre citaa lombarde) ind la guerra contra ol Barbarossa. L'è rapresentad l'ingress dei trupe de Bergem, Bressa e Cremona per recostruir la citaa de Milan, bœtada jo de l'imperador ind el 1162. Ol frad qe al guida la procession l'è ol Japoc Vessilifer (de probabel un Umiliad).[1]

Plu tarde ind el stema i è staits jontads, a strisse verticale (pal) i color tradizionai de la citaa (s'pœl veder-l scolpid in su la fontana viscontea in Citaa Volta).

Ind el 1428, ol Gonfalon l'è donad a Venezia, come segn de volontaria sotmission a la Serenissima, qe al l'ha metid ind la Basilega de San Marc. Dop d'un qualc agn, ol Comun l'ha cambiad la disposizion dei color, de strisse a partid.

Ind el 1815 Bergem l'è nominada Citaa Regia, e ind el 1817 l'Imperador al da la so autorizazion per un stema qe l'è formad da qell storeg plu (sora a'l scud) una corona ducala (per regordar l'antig ducad lombard) e l'Agola Bicefala (simbol de l'Imper).

Cond la conquista de la citaa dei Savoia ind el 1859, ol Comun l'ha tirad vià l'agola e la corona, e g'è plu staite modifege a ecezion de la moderna jonta del Sol Rajant e de la Corona torrida (a part intra ol 1946 e ol 1948, quand qe per un error del Minister l'è stait re-ofiçalizad ol stema del 1817, inscambe de qell pre-fassism).

Galleria d'imajin Modifega

Riferiments Modifega


  1. 1,0 1,1 (IT) Paolo Guerrini, Lo stemma di Brescia, in Id., Araldica. Miscellanea, Edizioni del Moretto, Brescia 1984, vol. III, pp. 105 - 106.