Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


La Strage de Steinalm l'è stàcia ön eccidi fàcc di separatista südtiroles contra di finanzier italià.

L'asiù Modifega

Endena località de le bànde del Brennero ciamàda 'n italià malga Sasso e 'n tudèsch Steinalm, ai 9 de setèmber del 1966, i ativìsti sudtirulés del Befreiungsausschuss Südtirol i g'ha fat saltà pelària 'na cazermèta de la Guàrdia de Finànsa. Endel'espluziù gh'è restàt copàt tré finansì: el Franco Petrucci, l'Herbert Volgger[1] e 'l Martino Cossu. El tribünàl de Milà el g'ha recunusìt 'na part fondamentàl en chèsta asiù al Georg Klotz, che però l'è mórt quach més prìma de la sentènsa.[2][3] 'Na part dei stòrich però la g'ha sèmper pensàt che l'espluziù l'ìa stat 'n incidènt: che l'atribusiù de la stràge a 'n at de terorìsmo la sàpe perloméno dübiùza l'è 'n fat acetàt bastànsa de töcc[4].


Rereriment Modifega

  1. (DE)Hans Karl Peterlini, Das Unbehagen in der Geschichte
  2. http://www.vb33.it/news/ti1220710757.htm
  3. Bozzia Salvatore, ex-finansì, prezènte el dé de l'atentàt el dis che ai 9 de setèmber del 1966 l'ünica espluziù l'è stàda chèla de le 11.30.
  4. Jessica Fedele e Luigi Maria Perotti, Bombe sulle Dolomiti - Una storia dimenticata, Raitre, 07/06/2013 Arqiviad qé: [1]