Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I Tangerine Dream a hinn on grupp musegal todesch, soratutt cognossuu per el so roeul de pioniee in de la musega elettronega in di agn Settanta. Nassuu coma grupp de Krautrock e Kosmische Musik, i album de la metàa di agn Settanta hinn representativ del tip de musega elettronega ciamada Scoeura Berlinesa.
Tutta la sò oeuvra l’è despess definida coma musega New Age, ma questa definizion chì l’è stada critegada del grupp. La lor musega, soratutt la produzion a partì de la metàa di agn Vottanta, la poeu vess considerada come Rock progressiv o rock sinfonegh, o coma on tip de musega ambient caratterizaa de strument elettronegh e ispirazion del rock.

I Tangerine Dream in d'on concert del 2007.

I Tangerine Dream hinn staa fondaa del 1967 a Berlin de l’Edgar Froese, che l’è restaa el member central del grupp finn a la sò mort in del sgenee del 2015. Intra i numeros formazion ch’el grupp el gh’ha avuu, i pussee famos hinn quella cont el Froese, el Christopher Franke e ‘l Peter Baumann in la metàa di agn Settanta e quella cont el Froese, el Franke e ‘l Johannes Schmoelling intra i agn Settanta e Vottanta.
La formazion al dì d’incoeu l’è fada su del Thorsten Quaeschning, de l’Ulrich Schnauss e de la Hoshiko Yamane.

La discografia di Tangerine Dream l’è vasta, cont (a la fin del 2016) 103 albom (in studio e concert), 34 colonn sonor cinematografegh, 15 EP e 78 raccolt.

Storia Modifega

Psichedelia e Krautrock Modifega

L’origen di Tangerine Dream a l’è on grupp de rock psichedeligh ciamaa The Ones, fondaa de l’Edgar Froese del 1967, che l’ha domà publegaa on singolo cont i dò canzon Lady Greengrass e Love of Mine. Dopo l’esperienza cont i The Ones, el Froese l’ha sigutaa a sperimentà e a sonà cont vari musicist, e cont vun de quest grupp chì l’è finì a sonà in cà del pittor surrealista Salvador Dalí. La musega a l’era sperimental e psichedeliga, e ‘l Dalí e la pittura surrealista gh’hann avuu on’influenza importanta anca lor, tant’è ch’el Froese el scern per el grupp el nomm surreal de Tangerine Dream (Soeugn mandarin), ispiraa de on vers de la canzon “Lucy in the Sky with Diamonds” di Beatles.

El primm albom di Tangerine Dream l’è Electronic Meditation, registraa de l’ottober del 1969 in d’ona fabbrega voeuja de Berlin Ovest e publegaa cont la cà discografega Ohr del 1970. In la classificazion doperada del grupp e di fan, quest’epoca chì l’è ciamada “Pink Years” (Agn rosa) del logo de la Ohr, on’oreggia rosa (Ohr el voeur dì “oreggia” in todesch).
La formazion per quest album chì a l’era fada su de l’Edgar Froese a la ghitarra, del Klaus Schulze a la battaria e del Conrad Schnitzler a i taster, cont el support de alter duu musicist minga nomenaa in di credit, el Jimmy Jackson a l’orghen e ‘l Thomas Keyserling a la flutta. L’album a l’è on collage sperimental de musega Krautrock, tant different di albom che vegnen.

El segond album, Alpha Centauri del 1971, a l’è in fatt in d’on stil ben different, ciamaa Kosmische Musik (Musega cosmega) per l’ispirazion sperimentala e la creazion de paesagg fosch e spaziaj cont la musega. Anca se i strument a hinn compagn de quej doperaa in Electronic Meditation, i taster elettronegh a hinn pussee evident, cont on utilizzi menor de ghitarra, orghen e battaria. In quest albom chì, insema al Froese (taster e ghitarra), gh’hinn el Christopher Franke (battaria e taster) e ‘l Steve Schroyder a l’orghen. Prima de l’albom che vegn, Zeit del 1972, quest’ultem chì el lassa el grupp e ‘l sò post a l’è ciappaa del Peter Baumann, a formà la prima formazion considerada “classega”, che la restarà finn al 1977.

El success Modifega

El quart albom, Atem del 1973, l’è nomenaa Albom de l’Ann del DJ britannegh John Peel, e inscì hann scominciaa a devegnì famos anca foeura de la Germania, e hann firmaa on contratt discografegh cont la cà inglesa Virgin Records: quest’epoca chì a l’è donca ciamada “Virgin Years” (agn de la Virgin).

Del 1974 l’è staa publegaa l’albom Phaedra, el primm albom del grupp in del stil de la Scoeura Berlinesa, cont on utilizzi marcaa del sequencer. L’albom, el pussee famos di Tangerine Dream, a l’è intra i pussee important de la musega elettronega per l’utilizzi “revoluzionari” di strument e sintetizzadô, coma in del bran ch’el dà el titol a l’albom, nassuu coma improvvisazion in studio cont on sintetizzadô Moog, El bran, in di sò dersett minuu, el mostra anca vuna di limitazion tecnegh de l’epoca, cont i oscilladô del Moog che, surriscaldaa, cambien de tonalidàa.

In del period classegh di agn Settanta e Vottanta, i Tangerine Dream hinn staa di pioniee in de la musega elettronega, cont sperimentazion faa cont i strument elettronegh pussee noeuv: insema a alter pioniee del gener coma el Jean-Michel Jarre, el Klaus Schulze, o el Vangelis, hinn staa intra i primm a doperà i sintetizzadô digitaj, giamò a partì de la metàa di agn Settanta. Cont l’evoluzion artistega, anca i sò concert a hinn cambiaa, a doperà effett visiv, lus coloraa, laser, e immagen proiettaa; la musega che sonaven in di concert a l’era improvvisada e in la pupart minga publegada foeura de copi minga offiziaj (bootleg). Albom coma Phaedra, Ricochet (concert del 1975), Rubycon (1975), Stratosfear (1976) e Tangram (1980) hinn consideraa albom fondamentaj in la storia de la musega elettronega.

Veduu che la pupart de la produzion a l’è strumentala (el primm esperiment de cantaa, in de l’albom Cyclone del 1978, a l’era staa critegaa) e donca el gh’era nagott de censurà, i Tangerine Dream hinn devegnuu famos anca in del blocch oriental e, del 1980, hinn staa intra i primm grupp occidentaj a sonà a Berlin Est, in d’on concert poeu publegaa cont el nomm de Pergamon, e anca in Polonia (publegaa coma Poland del 1983).

El period independent Modifega

Cont Poland del 1983 i Tangerine Dream hinn passaa de la Virgin a la Jive Electro; in quest’epoca, ciamada “Blue Years” (Agn bloeu), la musega l’è devegnuda men sperimentala e cont bran pussee cort; intra la metàa di agn Vottanta e i primm agn Novanta a hann cambiaa pussee volt cà discografega prima de publegà tucc in de per lor. A partì de la fin di agn Vottanta i lavor faa a hinn aumentaa e gh’hinn staa pussee cambiament de formazion, soratutt cont l’arriv del Jerome Froese, fioeu de l’Edgar, del 1989. Anca el stil a l’è cambiaa, cont albom e colonn sonor cinematografegh pussee ambient, albom de rock elettronegh, e anca albom cont ona quaj influenza dance (soratutt in la serie The Dream Mixes).

L’epoca a partì del 2000 l’è caratterizzada de pussee serie de album, cont ona trilogia cont influenz classegh e de l’oeuvra basada in su la Divina Commedia, e i Five Atomic Seasons (Cinch stagion atomegh), oeuvra instrumentala de cinch albom in d’on stil pussee visin a quel di agn Settanta, basada in su la vita de on soravivuu a i duu bombardament atomegh de Hiroshima e Nagasaki. A partì del 2005 i composidô in studio a hinn staa l’Edgar Froese e el Thorsten Quaeschning, compagnaa in concert finn al 2014 de la Linda Spa al sassofen e taster, de la Iris Camaa ai percussion, del Bernhard Beibl a la ghitarra e (a partì del 2011) de la violinista Hoshiko Yamane.

I Quantum Years Modifega

L’ultema epoca del grupp, ciamada "Quantum Years" (Agn quantegh), l’è scominciada del tard 2014 e l’è caratterizzada de la vision de l’Edgar Froese de vorè tornà a fà on tip de musega pussee elettronega; insema a luu, al Quaeschning e a la Yamane a l’è entraa in del grupp l’Ulrich Schnauss, giamò famos coma solista. I primm concert di Quantum Years a hinn staa del november 2014 a Melbourne, Australia.

El 20 de sgenee del 2015 l’Edgar Froese el moeur de embolia polmonar in la sò cà de Vienna; el grupp, insema a la vedova del Froese, la Bianca Acquaye, l’ha scernii de continuà a fà musega segond la vision di Quantum Years del Froese.

El primm concert dopo la mort del Froese l’è staa el 9 de giugn del 2016 a Stettin, in Polonia.