Pont de buidura
El pont de buidura l’è on stat termodinamich, definìi de ‘na cèrta temperadura (ciamada temperadura de buidura) e pression (minga per fòrza ugual de la pression atmosferega), in corrispondenza de la qual el succed el procèss de la buidura.
In particolar, la temperadura de buidura a l’è la temperadura a la qual la tension de vapor de on liquid a l’è l’istèssa de la pression de foeura e ‘l liquid el taca a buì: a l’è ‘na proprietà chimico-fisica de ‘na sostanza pura o ‘na mes'ciada e l’è definida dai valor de temperadura e pression indoe i fasi liquida e vapor i esisten insèma.
Quand che la temperadura la riva al pont de buidura, tachen a formàss spontani di boll de vapor dent in de la massa liquida, che vann su a la svèlta su la superficie indoe se liberen in del’ ambient che ‘l stà de sora, e scurlissen el liquid d’ona manera caratteristica: on liquid in buidura a l’è de fàtt sede de mòti convettiv fòrt comè per via de la spinta di boll ch’ hinn ‘drée a’nda su vèrs la superfice.
Quand ch ’el succed el passagg da liquid a vapor, la sostanza o la mes’ciàda la surbìss su ona cèrta quantità de calor per vinc i forz de attrazion che tegnen insèma i atomi o i molecol, e la temperadura la rèsta costanta fin tant che tutta la massa l’hà nò cambià el sò stat. Quèsta quantità de calor chì la gh’ha on valor caratteristich per ògni sostanza e la rappresenta el calor sconduu de vaporizzazion. E poeu, a seguità a scaldà, la temperadura la se mètt a’ndà su de noeuv.
Come che la temperadura de buidura lè diversa segond a la pression de foeura, a la qual la sostanza a l’è sottopòsta, per esempi l’affermazion che l'acqua la buìss a 100 °C l’è vèra domà in sul livèll del mar (pression pari a circa 1 atmosfera), inveci per esempi in montagna la buidura la succed per ona temperadura pussée bassa (per esempi, a 3 000 m s.l.m. la buìss a circa 90 °C).
Temperadur de buidura notàbil
Modifega| Temperadur de buidura P= 1 atm |
Tb (K) | Tb (°C) |
|---|---|---|
| Acid nitrich | 359,15 | 86 |
| Acid sulfòrich [1] | 605,15 | 332 |
| Acqua marina | 376,15 | 103 |
| Acqua distillada | 373,15 | 100 |
| Alcol etilich | 351,45 | 78,3 |
| Allumini | 2519 | 2246 |
| Amoniaca | 239,15 | -34 |
| Azòto | 77,15 | -196 |
| Benzen | 353,15 | 80 |
| Clòro | 239,15 | -34 |
| Essenza de trementina | 433,15 | 160 |
| Etere solforich | 308,15 | 35 |
| Fèrr | 3273,15 | 3000 |
| Gallio | 2510,15 | 2237 |
| Glicerina | 563,15 | 290 |
| Idrògen | 20,15 | -253 |
| Mercurio | 630,15 | 357 |
| Metano | 111,15 | -162 |
| Òli de lino | 589,15 | 316 |
| Òli di oliva | 573,15 | 300 |
| Òr | 3081,15 | 2808 |
| Ossigen | 90,15 | -183 |
| Paraffina | 573,15 | 300 |
| Ramm | 2840 | 2567 |
| Sòdio | 1173,15 | 900 |
| Solfur de carbòni | 319,65 | 46,5 |
| Tungsteno | 5828,15 | 5555 |
Riferiment
Modifega- ↑ Dal Perry's Chemical Engineers' Handbook 7ª ed. (pagine 2.25-2.26) a se leg che la Tb per l'acid solfòrich "ind la soa forma commercial pussée comun " a l’è de 340 °C (temperadura che se ha anca la soa decomposizion), la Tb del'acid solfòrich mono-idraa (o ben H2SO4•H2O) a l’è de 290 °C, inveci la Tb del'acio solfòrich bi-idraa (o ben H2SO4•2H2O) a l’è de 167 °C (in di ultimi du casi a gh’è minga la decomposizion).