Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Girolamo o Teofilo Folengo (Mantova, vott de november del 1491 - Campese, noeuv de dicember del 1544), cognossuu anca cont i soranomm de Merlin Coccajo, Merlin Cocai o Limerno Pitocco, l'è staa on poeta italian.
L'è vun di esponent pussee famos de la poesia macheronega.

El Romanin, Litratt de Teofilo Folengo.
«Phantasia mihi plus quam phantastica venit

historiam Baldi grassis cantare Camoenis.
Altisonam cuius phamam, nomenque gaiardum

terra tremat, baratrumque metu sibi cagat adossum.»
(El proemi del Baldus.)

La vita e i oeuver Modifega

Fioeu d'on nodar mantovan, l'era el vott de noeuv fradei. La soa fameja la vegniva de Cipada, ona frazzion de Mantova, e on temp l'era stada nobela. De quand che l'era on bagai l'ha mostraa de vess inteligent, viscor e bon de scriv poesii. A sedes agn l'è andaa in del monastee de Santa Ufemia (arent a Bressa), e desdott mes pussee tard l'è deventaa on fraa benedettin.
In di primm temp, la vita de monegh l'andava inanz normalment: intant, el scriveva on poo de vers in latin a la manera de Vergili, ma senza 'vègghen di sucess. In tra el 1524 e 'l 1530 però l'ha bandonaa el monastee, e l'è andaa in gir per l'Italia cont ona donna: o almanch lu le dis inscì, intant che di ricerch moderni demostren che l'era minga vera.

 
Maccheronee

La soa prima oeuvera (e la pussee famosa) l'è stada el Merlin Cocaii macaronicon o Baldus: on poema parodegh che 'l cuntava su i aventur de on "eroe" ciamaa Baldus (in realtà, on lifroccon). El test l'è scrivuu in latin macheronegh, pien pienent de paroll mantovann latinizaa. El liber, scrivuu in del 1517, l'è staa censuraa, ma el gh'ha 'vuu istess on gran sucess.
Poeu l'ha scrivuu l'Orlandino, poema in vott cant, in italian, sortii in del 1526.
Tornaa in del sò convent, l'ha scrivuu el Caos del triperuno, indè che 'l cunta su vari stori de la soa vita.
In del 1533 el scriv L'umanità del Figliuolo di Dio, oltra che on poema in su la creazzion, crodada e redenzion de l'omm e on rosc de tragedi (che però hinn mai staa publicaa).
In di ultem agn de la soa vita l'è staa in d'on convent sicilian. Lilinscì gh'hann ciamaa de mett in pee la prima representazzion sacra de la storia siciliana: L'Atto della Pinta. In del 1543 el s'è retiraa a Campese (frazzion de Bassano del Grappa), e dopo on ann l'è mort.
La soa oeuvera l'ha ispiraa de bon el François Rabelais, ma anca el Giordano Bruno e l'Erasmo de Rotterdam.

Bibliografia Modifega

  • Massimo Colella, ''«Sol d’Orlandin i’ canto, e nondimeno…». Lettura dell’'Orlandino' di Teofilo Folengo'', in «Rivista di Letteratura Italiana», XXXVII, 3, 2019, pp. 9-29.