Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El vestiment (o, collettivament, vestiari) a l'è on fenomen tipegament uman indova i persònn se zornissen el còrp con di tessuu cusii insemma per quatàss. I òmen a hinn i unegh animai che se tegnen adòss di vestiment, e squas tucc i persònn se vesten.

Paris, 1860
L'oba (Nigeria)
Ona dònna che la gh'ha sù el tradizzional Kimono (Furisode)

El còrp el pò vess quattaa cont ona camisa, i brasc cont i manigh, i gamb con di bragh o cont ona sòcca, i man con di guant e i pee con di scarp. Quand che a fà fregg, i persònn se vesten pesant cont i paltò e i capej.

El vestiment el protegg el còrp uman del cald del sô e di temperadur alt in di pais tropegaj. I vestiment come paltò de lana e i strivaj tegnen el còrp al cald indove i temperadur a hinn fregg fiss ('me al pòlo nòrd). Se podaria, donca, dì che el vestiment el protegga la gent di dagn che on quajvun el podaria tràss adòss per via de quij fenomen chì.

El vestiment l'è anca tegnuu adòss come ornament, per la mòda. I persònn de coltur divers se vesten in de ona manera descompagna e a gh'hann dei idej e costumm desferenziaa a resguard de che sorta de vestiment mettes sù. Per tant persònn el vestiari el va de delà del quattàss el còrp, ma el ven ancasì ona manera per comunegà i emozion e pensee soeu de lor intravers el vestìss. Despess, el vestiment a l'è ona forma de autoespression. I òmen in divers situazzion sociai – in sul laorà o in de dei olter situazion pussee informaj – insebissen divers maner de fass vedè grazzia ai vestii che gh'hann adòss. Sovenz la gent semplesment la ghe va adree a la mòda pussee popolara, e inscì se datten a lee. Donca, el vestiment l'è minga domà on mezz che 'l protegg el nòste còrp, ma ancasì on'espression creativa de l'anem uman.