Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Alessandro Mussolini (Montemaggiore di Predappio, 11 de november 1854 - Forlì, 19 de november 1910) a l'è stad un ativista e ferrer italian, cognossud soratut per vesser el pader del Benito Mussolini. S'cerad politegament vers el socialism revoluzzionari con simpatie nazzionalista, l'ha influenzad propi tant i idee politeghe del fioeul, a fàgh cognosser fina de sgioven la vision nazzionalista e socialista e 'l Karl Marx.

L'Alessandro Mussolini

Entrad in politega a 17 agn, l'era cognossud per picà despess i aversari politegh, e l'ha passad quater agn ai arest de cà perchè i autorità pensaven che 'l faseva di atività revoluzzionarie, fina al matrimoni con la Rosa Maltoni. Ispirad in del so socialism nazzionalista e militarista del Carlo Pisacane, del Giuseppe Mazzini e del Giuseppe Garibaldi, l'ha ciamad el prim fioeul in onor del revoluzzionari messican Benito Juárez, de l'Amilcare Cipriani e de l'Andrea Costa. El gh'havud poeu l'Arnaldo, ciamad inscì in onor de l'Arnald de Bressa, e infin l'Edvige.

I so idee eren no viste ben a l'epoca, e donca el finiss in desgrazzia, desocupad e alcolizad, e 'l moeur a 56 agn per i conseguenze del trincà, poch dopo de havé autorizad el Benito a morosàss con la Rachele Guidi, fioeula de la soa noeuva metress, anca perchè 'l fioeul l'haveva menasciad de mazzàss e de mazzài tucc se ghe dava ninga el permess.

Incoeu a l'è mitud sota in la Cripta Mussolini, in del cimiteri de Predappio.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega