Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L’Ansprand l’è stait rè di Lombard nomà per un quaj mis adree al 712, ancaben che l’era sgiamò stait resgent e regnant del regn de un bell poo. Del 668 al 701 l’è anca stait duca de Ast.

L’Ansprand

De lu a se regorda ol carater de granda autorità e la strasordenaria spertisia politega, anca se in su la sò figura gh’è mai stait scrivud un monton de roba.[1] L’Ansprand l’ha resolud fœura una bega dinastega quand che l’ha trionfad in su l’usurpador Aripert II che, cont i resorse che gh’haveven dait i Franch, l’haveva provad a gagnà ol tronn de Lombardia cont ol s’ciancà la linia prenzipal de la dinastia bavaresa, restaita al podé infina a quell moment lì. A la fin de la guerra, l’è stait fait rè del popel ancamò in festa per la vitoria – a la fœusgia lombarda antiga – e de lì adree l’ha fondad una dinastia sova, che l’è staita l’ultima stirpa lombarda s’ceta a azzeder al tronn che la saja riessida a tegnì bota per un bell poo.[1] De facc, sò fiœul Liutprand, rè del 712 al 744, l’ha adotad Pipin ol Curt dandogh inscì autorità regala. Ol Pipin l’era ol fiœul del Carla Martell, al temp nomà un controllœur al palazz de la dinastia merovinsgia in Franza, ma de lì a un quaj ann el vegnarà ol bobà del Carla ol Grand. Ol prezzedent el gh’ha donca passad sgiò ol drizz de gagnà ol tronn de Franza, propri coma l’ha fait in del 751.[2]

Biografia Modifega

Sgiamò duca de Ast a partì del 668, a la mort del rè Cunipert l’è deventad ol resgent del fiœul sò de lu, ol Liutpert, che l’era ancamò un bocia.[3] In del cors de la sò resgenza, l’Ansprand el gh’ha havud de frontà la rebellion del duca de Turin, ol Rasgimpert, soltada fœura nomà vocc mis adree a la suzzession, che l’è pœu riessid a bater a l’inizzi del 701.[4]

Quand che gh’è mort ol Rasgimpert, ancamò in del 701,[1] l’Ansprand l’ha rinstallad al podé ol Litupert, e impresonad ol fiœul e suzzessor del Rasgimpert midem: l’Aripert II. De lì adree, però, l’Aripert l’è riessid a desfantà via[1] e l’ha trad in pee un’oltra bataja contra ol Liutpert a Pavia in del 702.[5] L’Ansprand l’ha reparad prima in su l’Isola Comazzina[5] e depos invers ol ducad de Bavaria, indova ghe regnava ol duca Teodebert.[6] L’Aripert l’ha impresonad i sò sgent – la mojer Teoderada e i fœui Aurona, Imberga e Sisgiprand, che l’ha fait mocià su a toch senza pietà.[7] A salvàss gh’era riessid nomà ol Liutprand, ol bagaj pussee piscinin che el gh’è indait insema al pader in Bavaria una vœulta che i ghe l’haveven dait indree.[7]

A l’inizzi del 712 l’ha regolt un’armanda in Bavaria e l’è indait sgiò in del Regn lombard; l’isconter, menad inanz infina al rivà de la nocc, l’ha havud un eset inzert. Pariva che l’Aripert l’era dree vensger fœura – i Baver eren sgiamò adree a bandonà la bataja – ma l’ha comiss l’error de tornà subet indree a Pavia.[1] I sò soldad, ofes de quell che pensanven vesser una mancanza de corasg, i l’hann bandonad e lu l’è morud intratanta che l’era dree a provà a descapà via. L’Ansprand l’è stait donca fait rè, cont ol sostegn de tucc quii che ghe piaseva minga l’usurpazzion del Rasgimpert e Aripert II.[1]. L’ha subet nominad ol fiœul Liutprand coma suzzessor che l’ha gagnad ol tronn quand che ol bobà l’è mort nomà de lì a trii mis. Apœus al Liutprand, a gh’è indait su ol nevod de l’Ansprand, l’Ildeprand.

L’è stait interrad in la capella de Sant Adrian in la Gesa de Santa Maria ai Perteghe a Pavia, faita su sora una necropel pagana lombarda caratarizada de la presenza de di perticae funerarie, e de chì ol nom. Ol sit – indova depos gh’è stait interrad anca ol Liutprand – incœu l’esist pu. Intra ol 1169 e ol 1180 tucc duu i cofen inn stait menad a la Basilega de San Peder in Cel Dor, cont i rest de Sant Istin.[8]

Bibliografia Modifega

  • (IT) Paolo Diacono, Storia dei Longobardi, traduzione e note di Antonio Zanella, introduzione di Bruno Luiselli (in la, it), Milano, Rizzoli, 1991. 88-17-16824-6
  • (IT) Jörg Jarnut, Storia dei Longobardi, Torino, Einaudi [1982], 1995.
  • (IT) Sergio Rovagnati, I Longobardi, Milano, Xenia, 2003.

Ligamen de denter Modifega

Referenze Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Helbling.
  2. Berto.
  3. Paolo Diacono, Historia Langobardorum, VI, 17 (Zanella, p. 503).
  4. Paolo Diacono, Historia Langobardorum, VI, 18 (Zanella, p. 503).
  5. 5,0 5,1 Paolo Diacono, Historia Langobardorum, VI, 19 (Zanella, p. 503).
  6. Paolo Diacono, Historia Langobardorum, VI, 21 (Zanella, p. 505).
  7. 7,0 7,1 Paolo Diacono, Historia Langobardorum, VI, 22 (Zanella, p. 505).
  8. Sant'Adriano