Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Apucaliss Modifega

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Düü Modifega

1«A l'angiul che l'è a Efes scrìv:
Lü che 'l tegn i sètt stèll in de la sua man driza, che 'l camina in de mèzz a i sètt candelee d'or el dis chèstcoss: 2Savi i tò oper e 'l laur e la tua perseveranza e che te podet minga purtà[1] i malign, e t'hee pruaa lur che se ciamen[2] apostuj e hinn no, e t'i hee truaa fals, 3e te gh'hee perseveranza e t'hee supurtaa per via del mè nomm e te see minga devegnüü strach. 4Ma gh'huu cuntra[3] de tì: che t'hee lassaa el tò primm bén. 5Dunca, regurdatt de due t'hee burlaa giò e indrizatt[4] e fa i tò primm oper; ma se no, vuu a tì e muvaruu el tò candelee del sò lögh, se t'indrizet[5] no. 6Ma te gh'hee chèst, che t'udet i oper di Niculaitt, che udi anca mì. 7Lü che 'l gh'ha un urègg, che 'l senta chèll che 'l Spirit el dis a i gés; a lü che 'l ving, ghe daruu de mangià de la pianta de la vita, che l'è in del paradis de Diu».
8E a l'angiul che l'è a Smirn scrìv:
El primm e l'ültim, che l'era mort e l'è vissüü, el dis chèstcoss: 9Savi la tua tribulaziún e la puertaa--ma te see sciúr--e la biastema di lur che disen che sien Giüdee[6] e hinn no ma una sinagoga de Satana. 10Che te gh'hee minga paüra di coss che te stee per patì. Varda, el diaul el sta per bütà de vialter[7] in de presún perchè siuv metüü a la pröva e che gh'àbiuv tribulaziún des dì. Che te devegnet fedél fin a la mort, e te daruu la curona de la vita. 11Lü che 'l gh'ha un urègg, che 'l senta chèll che[8] 'l Spirit el dis a i gés. Lü che 'l vinc el sarà minga culpii[9] de la segunda mort.
12E a l'angiul che l'è a Pergamm scrìv:
Lü che 'l gh'ha la spada filada e a dübi taj el dis chèstcoss: 13Savi due te stee de cà, due [l'è] 'l tronu de Satana, e te tegnet sald al mè nomm, e t'hee minga negaa la mia féd anca in di dì d'Antipa, el mè testimon e 'l mè fedél, che l'era mazaa intra de vialter, due Satana 'l sta de cà. 14Ma gh'huu [coss] piscinitt, che te gh'hee là [quij] che tegnen sald a l'insegnamént de Balaam, che l'ha insegnaa a Balak a bütà una preja de scarpüsc[10] denanz a i fiöö d'Israel de mangià [i coss] sacrifegaa a i idul, e de furnegà. 15Inscì te gh'hee anca tì quij che tegnen sald a l'insegnamént di Niculaitt in de l'istessa manéra. 16Dunca, revedett tì; se de no, vegni a tì sveltamént e cumbataruu[11] cun lur, cun la spada de la mia buca. 17Lü che 'l gh'ha un urègg, che 'l senta [chèll] che 'l Spirit el dis a i gés. A lü che 'l vinc, ghe daruu de la manna scundüda e ghe daruu una preja bianca, e sü la preja un növ nomm scritt che nigün el sa, se no lü che 'l [el] ricev.
18E a l'angiul che l'è a Tiatira scrìv:
El fiöö de Diu, che 'l gh'ha i lur ögg cuma fiama de fögh e i sò pee cumpagn de brunz lüsént, el dis chèstcoss: 19Savi i tò oper e 'l bén e la féd e 'l servizi e la tua perseveranza e i sò oper ültim [hinn] püssee grand di primm. 20Ma gh'huu cuntra tì che te permetet [a] la dona Jezebel, che la se ciama[12] prufetèssa e l'insegna e l'imbröja i mè sèrv a furnegà e mangià [i coss] sacrifegaa a idul. 21E gh'huu daa témp perchè la revedèss, e la vör minga revedèss de la sua furnegaziún. 22Varda, la büti in d'un lètt e quij che fann adültéri cun lee in d'una granda tribulaziún, se se reveden no di sò oper, 23e i lur bagaj mazaruu cun la mort; e tücc i gés sarànn che mì sun lü che 'l cerca [i] mént e [i] cör e daruu a ognidün de vialter segund i voster oper. 24Ma di a vialter, i rèst che hinn a Tiatira, tant quant gh'hann minga chèst insegnamént, che hann minga savüü i [coss] prufund de Satana, cuma disen: meti[13] no un alter pés sü vialter, 25ma tegnii sald a chèll che gh'avii fin chè [a] venga. 26E lü che 'l vinc e che l'usserva i mè oper fin a la fin,
ghe daruu auturitaa sü i naziún,
27e 'l i guernarà cunt un bastún de ferr
cuma i vas de creda[14] hinn rumpüü in pèzz,
28cuma anca mì huu ricevüü de mè pader, anca ghe daruu la stèla del dumàn. 29Lü che 'l gh'ha un urègg, che 'l senta [chèll] che 'l Spirit el dis a i gés.

  1. forsi supurtà
  2. leteralamént, i disendus
  3. forsi gh'huu chèst cuntra
  4. o revedutt
  5. o te revedet
  6. leteralamént, di disendus de vèss Giüdee
  7. l'è de dì, un quij de vialter
  8. leteralamént, che o cossa
  9. o forsi a lü el sarà minga faa dagn, el sarà minga ufés
  10. o un scandul
  11. o lutaruu, faruu guèra
  12. leteralamént, dis
  13. o büti
  14. o argila

Navigaziun Modifega