Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'arma chimica l'è 'n arma de destruzion de massa che la dopera i proprietà tossegh de 'na sostanza per ferì o coppà la gent. Doperaa a nivell militar soratutt in la prima guerra mondial, i armi chimegh han mostraa subit i sò limit, comé quell de vess pocch generich e de podè donca taccà i stess che l'han doperada, e el gh'ha avuu on fort us soratutt in del genocidi, per esempi quell di curd, o in di guerr civil. L'è staa anca doperaa, 'na voeulta, per el terrorism de la setta Aum Shinrikyō per i attentaa in la metropolitana de Tokyo del 1995.

Soldaa vestii de sicurezza

I primm armi chimich i eren di pesticida o insetticida, che poeu s'è descovert che pòden coppaa i omen, ma incoeu gh'è di studi specifegh per di noeuv sostanz specifegh per dannegià el sistema nervos di omen.

L'ONU l'ha spartii i armi chimegh in trè categorij:

  • Lista 1: I sostanz che i gh'ha nissun (o squasi) us legittim e pòden vess deviluppaa domà per la ricerca medega o protettiva, comé il sarin, el gas mostarda, la ricina, el VX e tucc i gas nervin.
  • Lista 2: I sostanz che pòden avègh di fonzion util in su la bassa scala, comé 'l dimetil metilfosfonaa, precursor del sarin ma ritardant di foeugh.
  • Lista 3: I sostanz cont di us industriai legittim ma che pòden vess doperaa per fà di armi chimegh.