La bataja de Crevola l'è stada combattuda a Creula el 28 de april del 1487 in tra i soldaa del Ducaa de Milan e quei svizzer (Canton Vales).

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La bataja Modifega

Al temp a gh'era ona granda rivalità in tra i ossolan e i abitant del vesin Canton Vales. L'Ossola la partegniva al Ducaa de Milan, intant che 'l Vales l'era sotta el domini del princip-vescov de Sion (al temp, el Jost von Silenen). Dopo on quai sconter in de la Val Dever, el vescov l'ha deciduu de passà ai maner pussee fort e de conquistà tutta la vall.
In del 1487 el vescov, insemma ai sò leaa svizzer, l'è marciaa fina a Domm. El sò esercit l'era spartii giò in tre colonn: vuna (de valesan) la rivava de la Val Dever, on'altra (de svizzer) l'è passada de la Vall Antigori, e l'ultema (semper de svizzer) l'è partida de la Val Bognanch. In tutt a gh'era circa 4.500/6.000 omen, contra i 500/600 soldaa milanes. Inscì i svizzer hinn staa bon de ciappà vari posizion strategich. Ma on bell moment gh'è rivaa i rinforz de Milan, che hann costringiuu i svizzer a retiràss arent al pont de Crevola el 27 de april. El dì dopo i milanes, comandaa del Giovann I Boromee, hinn staa bon de batt i svizzer e scasciài via de la vall.

Conseguenz Modifega

La vitoria milanesa l'ha frenaa per on poo i ambizion svizzer in su l'Ossola, e l'è stada ona sort de rivincita dopo la batosta de la bataja de Sgiornigh. In di agn dopo i valesan gh'hann provaa ancamò 'na quai volta a conquistà la vall, ma hinn staa battuu in del 1494.