Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battaglia de Des la gh'ha avuu loeugh a Des el 21 genar 1277 traj sostenidor di De la Torr e quij di Viscont per ottegnì el contròll su Milan e 'l sò territòri.

Scena de la battaglia - Afresch, Rocca de Angera

Anche se la pò somejà, a primma vista, voeuna di tant battaj minor combatuu in de l'Italia del XIII secol in del quader di lòtt traj Ghelf e i Ghibellitt, a bon cunt a l'è la violenta conclusion de ona vicenda politega emblematega de la crisi del sistema democrategh comunal e de l'inizzi de quij process che menarann a la nassida di Signorii.

Aj origin Modifega

 
L'Otton Viscont

La battaglia, come emm dii pussee sora, a l'era la conclusion de ona longa crisi politega che la gh'era ormai de ann in del comun de Milan.
El governo de la famiglia De la TorrTorrian) a l'era staa accusaa de corruzion e de vorè sgond al pòpol la miseria del danee pubblich cont el fà di grand òper per la città e comprà esercit mercenari per ona politega de conquista. Vist i gròss spes, a l'è staa minga difficil per l'opposizion comunal tràss de la pròppia part el favor del pòpol.
I tension hinn cressuu el 22 luj 1262 con l'elezion a arcivescov de l'Otton Viscont, canònich de Des, inscambi del Raimond de la Torr, vescov de Còmm: de fatt l'Otton el faseva part de ona famiglia, i Viscont, traj pussee nemis del governo di Torrian.

La nòmina a l'è stada contestada del Martin de la Torr, capp de la Credenza de Sant Ambroeus, cont el dì che la famiglia Viscont a l'era de confession albigesa. I De la Torr hinn donca riessii a fà cred che i Viscont fussen eretich e per quest el governo el je ha casciaa foeura de Milan. E l'è staa donca allora che i contrast politich hinn diventaa anca militar.
La guerra civil milanesa a l'è durada circa dodes ann, cont el diventà semper pussee violenta: in del genar del 1277 a l'era rivada al massimm nivell de crudeltà. E l'è in 'sto contest che troeuvom la battaglia de Des.

La battaglia Modifega

La scerna del loeugh Modifega

I trupp di Viscont (ciamaa ribej ò bandii di Torrian) eren dree a provà on attacch de nòrd: de fatt eren staa respingiuu sia a òvest che a sud con battali compagn de quella de la Guazzera, indove eren mòrt i sò esponent maggior del partii e de la famiglia.
I pianur e la brughera de l'òvest eren el camp de battaglia mejor per la cavalleria corazzada milanesa, menter on attacch de nòrd (soratutt dòpo che Còmm - che l'era semper stada rival de Milan - a l'era passada de la part di Viscont) el somejava pussee facil per i ribej. Infatti el territòri de la Brianza, cont i sò bosch e i sò còj vun arent a l'alter, el favoriva i attacch a sorpresa aj soldaa milanes e aj riforniment che vegniven del nòrd Euròpa (specialment de l'Imperi, leaa uffizial del comun de Milan).

I generaj milanes s'eren accorgiuu del pericol che 'l podeva representà el territòri del nòrd e per quest, giamò de on quaj de ann, l'aveva provviduu a trà giò i fòrt brianzoeuj: ma aveven risparmiaa i fortificazion del borgh de Des, paes a circa trenta chilòmeter de Milan, perchè pròppi in quell center abitaa s'incontraven i tre strad che vegniven di confin settentrionaj: quella de Còmm, quella de Erba e quella de Lecch. De la torr de Des se podeven controllà tucc i moviment che 'l nemis podeva fà de nòrd.
E l'è staa per quij motiv chì che 'l 20 genar 1277 l'esercit milanes a l'è sortii de Milan per andà a campàss in del borgh.

La preparazion de la battaglia Modifega

La strategia che aveven in ment i generaj milanes la pò vess recostruida facilment: aven cominciaa a mett in del borgh circa 500 cavalier corazzaa che 'l dì dòpo sarien staa raggiont de la fanteria, per rivà a on numer de circa 900 òmen. A lor se sarien unii alter 500 cavalier, che aveven appena respingiuu on attacch ribell aj pòrt de Lecch (probabilment a Civaa, snoeud fondamental de la strada che la portava a Lecch e che poeu la veniva serrada a nòrd tra 'l Corniscioeu e i Coronghej e a sud del Lagh d'Annon; ma per alter stòrich la battaglia la s'era tegnuda a Cantuu).

L'idea a l'era fòrsi quella de taccà i nemis de duu lat: el someja che l'esercit viscontee el fudess compòst per la pupart de fant e arcer, per on total de circa 1200 soldaa, che sarien staa battuu senza problema de la cavalleria milanesa.
Dòpo avè battuu questa avanguardia, l'esercit comunal el se saria riunii in d'on unich contingent per moeuv contra Còmm, vers ona vittòria che la saria stada de segur definitiva.

El cambiament de camp di Desian e la vittòria viscontea Modifega

Ma ormai el governo el s'era portaa l'òdi de la popolazion, menter i fòrz de l'opposizion aveven abilment cavalcaa el malcontent e l'esasperazion de la gent: a l'è staa inscì che la nòtt del 20 genar i abitant de Des hann tradii el governo milanes e hinn passaa avertament de la part di Viscont.
A gh'è stada donca ona corsa contra el temp: ona bòna part de l'esercit ribell a l'era giamò rivaa minga lontan de lì, a Seregn; ma se fussen rivaa i renfòrz milanes, che eren attenduu a Lecch, i Viscon gh'avrien avuu de retiràss e tornà vers Còmm. A l'era pròppi quistion de or. Per quest l'intervent del pòpol desian a l'è diventaa inscì important. El moeud cont el qual i Desian sien passaa cont i ribej a l'è ancamò discutuu: el gh'è chi dis che duranta la nòtt vargun (ò el noeuv prevòst del borgh, Don Leonard, ò on òmm de Seregn, on cert Malexeratis) el sia sortii de Des per dì aj Viscont che la gh'era on'òttima occasion de taccà a sorpresa i Torrian; alter inveci disen che i Viscont abbien taccaa per primm, cont el convingg i abitant de Des a ribellàss e a dervì i pòrt del borgh. L'important a l'è che el mattin del 21 genar 1277 l'attacch improvvis contra i fòrz de Milan a l'è riessii e 'l borgh de Des l'è staa ciappaa di Viscont.

I conseguenz Modifega

Anca se la battaglia l'ha minga portaa a la fin de la guerra civil milanesa, l'ha certament dervii la strada a la vittòria de la famiglia Viscont, che, se sa, a la fin l'ha governaa a l'istessa manera di Torrian, e l'ha portaa el comun de Milan a la dittadura e a la Signoria, fina a trasformà i territòri comunai in d'on Ducaa.

Riferiment Modifega

Vos correlaa Modifega