Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El cafè del pignatin o cafè del pariolin a l'è stada 'na manera tipega de l'Altitalia de fà e servì el cafè prima che la rivass in di cà la cogoma e, infin, la Moka, che l'ha mandad 'sto sistema in pension, anca se l'è restad despess in di sagre o in di menù tradizzionai.

Cafè del pignatin
Di pariolin de ram, che se podeven doperà per fà 'sto cafè
Origen
Alter nòmmCafè del pariolin, Cafè vigezzin
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Piemont
Liguria
Friul-Venezzia Giulia
Area de produzionAltitalia
Dettaj
Categoriabibita
Ingredient principajCafè, aqua colda
VariantSe poden sgiontà buter, grapa, vin o di surrogad del cafè
 

Tecnega Modifega

El cafè del pignatin el se faseva in d'un pariolin, de solet de ram, che 'l se meteva in sul foeugh o in sul camin fina a fà buj l'aqua. Se sgiontava poeu el cafè masnad, despess insema a di alter robe compagn de l'orz, de la zicoria o de 'na miscela comercial, che costaven manch e se trovaven pussee a la svelta in del period de l'autarchia. Soratut i men sciori, despess, meteven nanca el cafè e doperaven domà di surrogad.

A l'era anca possibel meter el cafè dent in l'aqua intant che la se scoldava, ma besognava toeulla via prima che la bujiss, anca se 'n quajvun, soratut coi surrogad, el bujiva anca pussee de 'na voeulta, roba che la dava un cafè pussee amar e con pussee cafeina.

Quand che l'era voeulta un quaj menut per speccià che i fond vaghen sota, se serviss, di voeulte dòpo havéll passad in d'un colin.

Desgià che despess el resultad a l'era no inscì fort, tancc sgiontaven un quajcoss, de solet grapa, lacc, vin o buter, e se podeva servì con di dolz o anca con del pan, bianch o de segra.

Riferiment Modifega