Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La calcina (o colcina o calsina[1][2][3]) l'è on material doperaa in de la muradura per fà vegnì i mur de color bianch.
La se otegn cont el coeus a 'na temperadura bella volta el calcar. Del pont de vista chimegh, a l'è on ossid del calcc.
L'è cognossuda fin di temp antigh, e l'era doperaa anca di Fenis, di Grech e di Roman.

Ona cava de calcina in Norvegia.
«Con 'na seggia de calcina
l'ha servii a fà la cassina;
n'ha vanzaa ancamò 'n ciccin,
l'ha faa foeura on casottin
de mett dent el porscellin
che 'l pareva on formighin
de de tant che l'era piscinin.»
(El piscinin, canzon tradizional milanesa.)

Materia prima Modifega

In de la Svizzera italiana la calcina la troeuvom soratutt in del Mendrisiott e in del Luganes, ma la gh’è anca in de la banda setentrional de Sorascender e del Moesan, in d’ona fassa de sediment metamorfegh che la partiss del Vales e la passa per la region del Basoden fina a quell del San Bernardin: donca parlom de l’olta Val Masgia, de la Leventina (soratutt la Val Bidree), de la Val de Bregn (i region del Lucomagn, de Doeutra, de la val de Camp e la Greina), part de la Calanca e ona strissa in sul fianch de mancina de la Mesolcina. Alter venn de calcina je troeuvom in la Bregaja e a Pos’ciav.

Fina al XIX secol el calcar el veniva doperaa, oltra ‘me preja per i , anca per fà su la calcina: l’era doperaa sia a nivell di privaa, che ogni tant podeven mett in pee di fornas, sia a nivell industrial. La produzion de calcina l’ha scominciaa a perdes cont el rivà del cement, giamò a partì di primm desenni del Noeuvcent.

Preparazion de la calcina Modifega

El sass de calcina, per vess trasformaa in calcina viva (o calda), el gh’ha de coeus. Per fàll, on temp in Tesin vegniven faa su di fornas aposta, ciamaa anca fornas de calcina, opur canon, forn. Per coeus la calcina ghe voreva on mucc de legna (tronch o fassinn, a segonda di zonn). La cotta de calcina la sortiva foeura de la fornas anmò in tocch o in blocch, e l’era venduda inscì.

Gh’è di varietà de calcina, a segonda de la qualità del calcar: calcina grassa, magra, bianca o grisa.

A mettegh de l’aqua in su la calcina viva se otegn la calcina bagnada (o corada, freggia, inaquada, morta, muta, sfiorida). L’impast el vegn filtraa a travers ona red che per minga lassà passà i sass minga cott, e donca el vegn reversaa in de la busa de calcina, che l’è bona de conservàlla anca per agn. La calcina bagnada e filtrada polido l’è ciamada fior de calcina.

La calcina la vegniva trasportada fina ai magazen per la distribuzion con di carr portaa di bò, ma anca con di barconi. In di zonn de montagna l'eva portada cont i gerl.

Usagg Modifega

Fina al rivà del cement, come emm giamò dit, la calcina la se doperava sia per la muradura che per l'intonacadura, insemma a la molta. Quest el vareva soratutt per i costruzion pussee important, compagn di ges.
La calcina l'era doperada anca per imbiancà: in quell cas lì la se toveva de la calcina inaquada. Ma la calcina la podeva servì anca per conscià i pell o per pescà.

El nomm Modifega

La parolla calcina la riva del latin "calx, calcis". El nomm original el se conserva in italian (calce), frances (chaux), catalan (calç), portoghes e spagnoeu (cal). De lì el s'è spantegaa anca in alter lenguagg, compagn del galles (calch), todesch e olandes (kalk).
El nomm cont el diminutiv, oltra che in lombard, el troeuvom anca in piemontes (caussin-a), emilian (calzèina), forlan (cjalcine), romanc (caltschina), sicilian (caucina), sardegnoeu (garcina)[4].

Bibliografia Modifega

  • Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, vol. III, Centro di dialettologia e di etnografia, Belinzona, 1991-1998.

Referiment Modifega

  1. Stefano Zappettini. Vocabolario bergamasco-italiano per ogni classe di persone e specialmente per la gioventù - Bèrghem 1859 Ed. Pagnoncelli,
  2. Giovan Battista Melchiori, "Vocabolario bresciano - italiano", 1817, [1]; scaricàbil per entréch ché: [2] (rist. anast. del Giornale di Brescia, 1985)
  3. Velise Bonfante. Vocabolando: ricerca lessicale su parole e modi di dire, dalla lingua italiana al dialetto bresciano e del Basso Garda - Dezensà 2012 Dipende Editrice
  4. NavigAIS, carta numer 414.