Calisson

strument musegal compagn del liut
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El calisson (del latin calassium, del grech κάλαϑος, o ben "cavagn"), a l'è un strument musegal del tard renassiment e del prim baroch, spantegad soratut in Italia del sud in tra XVI e XVII secol. L'esemplar cognossud pussee antigh a l'è del 1564, ma el calisson el gh'ha origen orientai pussee antighe.

Calisson

Storia Modifega

A l'è cordofon cont un numer de corde variabel, de do a ses, acordade per quinte, una spece de ligut cont un manegh longh fess (circa un meter, ma el podeva rivà in fina a du meter) (con de 16 a 24 tast) e de una cassa armonega compagna de quella de un mandolin ma pussee piscinina (longa de 42 a 54 ghei e larga de 28 a 34 ghei). El strument a l'era spantegad fess in di secol che vann del XV al XVII e l'era doperad coma bass continov e coma strument solista. El calisson a l'è stad proibid de la Gesa in Italia in de la prima metaa del XVIII secol e el vegn prest desmentegad. In tra i pussee famos sonador de calisson a troeuvom i fradei Colla de Bressa e i fradei Merchi de Napoli.

Ligam de foeura Modifega