Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

I castor (Castor Linnaeus, 1758) inn un gener de roditor semi-aquategh, unegh representant in vita de la familia di castorid (Castoridae, un temp pussee spantegada fiss), cognossud per l'abilitaa con la che costruissen dighe.

Castor canadensis

Descrizzion Modifega

 
Crape de castor europee e ameregan

I castor inn gross roditor che de madur pesen in media 16 kg, anca se inn stad trovad un quaivun de circa 40 kg.

In gener el castor l'è longh circa 75 cm e volt manch de 30: a l'è la pussee gran spece de roditor al mond despoeu di capibara. La coa larga, piata e coverta de scheje, le mesura circa 25 cm de longhezza; in cas de pericol la vegn sbatuda in su l'aqua, per segnalà l'alarm; sedenò la juta a sostegnì l'animal quand che el sta in su i sciampe dedree e in del nodà la vegn doperada coma timon. El corp del castor l'è massizz, el coll gross; i sciampe dedree inn palmade e tute i dida i gh'hann i sgrif. La pelliscia l'è in gener marron-rossa in sul dedree l'è pussee ciara o grisa in sul venter. I oeugg inn piscinit e i naris se poeuden sarrà su. La crapa l'è massizza, con sceste indova che se tachen i potent muscol conligad ai ganasse.

I dent incisiv (du in su la ganassa e du in su la mandibola), de color sgiald-naranz, inn coma quei di olter roditor e i se desuvren in manch temp in su la superfis de denter, ciapen la forma de un scopell ben guzz, quatad de smalt. Con quei dent chì el castor el peul tirà sgiò gross alber. El scerniss de solet piante con diameter de la bora in tra 5 e 20 ghei, ma se sa de castor che hann tirad sgiò bore del diameter de 75 ghei. I castor a gh'hann un para de giande odorifere anai che secernen una sostanza compagna a la tepa, ciamada castoree e forsi doperade per marcà sgiò el territori.

Biologia Modifega

El castor a l'è in gener monogam e el poeul viver per 20 agn o pussee. La femina la partoriss una voeulta a l'ann, de solet da du a quater fioeui. I castor inn animai sociai. In di zone isolade, indova el mangià l'è tant, una comunitaa de castor la ciapa denter tante familie. La tana del castor la gh'ha una strutura unega in del regn animal. En esisten tri tip devers, a segonda che sien fade su in su isole, in su i rive de stagn o in su i sponde de lagh. La tana in su l'isola a l'è costituida de una stanza centrala, cont el soeul apena sora el nivell de l'aqua, e du ingress. La vegn fada su con ram, erba e tepa, metud insema e impastad cont el fangh, e l'aumenta de dimension per i reparazzion e i elaborazzion fade del castor ann per ann. La stanza interna la poeul mesurà 2,4 m in larghezza e in fina a 1 m in altezza. El soeul a l'è quatad de scorza d'alber, erba e scheje de legn; de sorapu. I tane fade su in di stagn i poeuden nasser a poca distanza de la riva o in part sora de questa, cont el mur frontal orientad vers el stagn. I tane di lagh inn fade su in su i rive pussee riparade. Ancaben el castor el sia un bon nodador, quand che el se sposta in su la terraferma a l'è sgrazziad e el gh'ha dificoltaa a spostà i bore e i ram de che el se serv coma mangià e material de costruzzion. Donca, despess i castor i sgarlen di canai per conligà el so bacin artificial a la zona indova cressen i alber de tirà sgiò. Tant canai inn largh e prefond in fina a 1 m e despess inn longh un quai centinaia de meter. El legn che el sta sora la superfis de l'aqua el vegn, donca, fad andà traver el canal in fina al bacin artificial.

I dighe Modifega

I dighe, doperade di castor per amplià l'area intorna ai so tane e aumentà la prefonditaa de l'aqua, inn fade su con ram e bore d'alber, o con fangh, ram e preje. Cont el passà del temp i dighe vegnen reparade e ingrandide, e i materiai che resten blocad in de la strutura e i radis de la vegetazzion che la cress de sora, a serven a rinforzài ancamò pussee. Despess el castor el fa su, pussee a vall, una diga pussee piscinina per fà refluì l'aqua contra la diga origenala, per sbassà la pression a mont. I dighe inn volte circa 1,5 m, larghe pussee de 3 m a la bas e pussee strecce in cima. In del parch nazzional di Montagne Rociose, in Colorado, l'è stada trovada una diga fada su de un castor, longa pussee de 300 m. I bacin artificiai di castor atiren pess, anedre e oltrer animai aquategh. Ancaben i dighe provochen locai inondazzion, a juten a controllà el volum di aque de superfis e reducen i inondazzion a fond vall. A longh andà, quei bacin chì i se impienen de sediment e i animai i se sposten alora vers una noeuva zona. La zona abandonada la se trasforma in d'un prad.

Tassonomia Modifega

El gener el ciapa denter domà do spece in vita e vuna cognossuda al stad fossil:

La spece che la viv in Nord Amerega (C. canadensis) l'è pussee spantegada fiss de quella, rara fiss, che la viv in Europa (C. fiber). I do spece, che cambien per la forma di oss nasai, per tucc i olter aspet inn inscì compagn che un quai studios ie considera coma do sota-spece de un'unega spece.

Conservazzion Modifega

I castor inn stad per tant casciad per i so pellisce e per i dent: in del XVIII e in del XIX secol ogne ann vegniven esportade del Nord Amerega centinaia de mijaia de pell, doperade soratut per la fabregazzion de cappei. I castor vegniven anca copad a causa di dagn che provocaven ai foreste e per i inondazzion di voeulte causade di so dighe. El grand fenomen l'ha ruzad i castor squas a l'estinzion, sia in Europa che in Nord Amerega. Incoeu el castor a l'è stad reintroducid e l'ha scominciad a reinsediàss con sucess in Canada e in d'una quai zona protegiuda di Stad Unid. L'è stad anca reintroducid in Amerega del Sud, in de la Terra del Foeugh. Ancamò incoeu di voeulte quei animai chì inn considerad nociv, soratut in di aree suburbane di Stad Unid orientai. In Europa el se troeuva soratut in Russia e in Scandinavia ma anca in sul fium Rodan, in Francia e Svizzera e in su l'fium Elba in Germania. El 22 november 2018 el castor l'è stad avvistad a Tarvisio, despoeu de pussee de 450 agn de assenza in del territori italian.[1] E in del november 2020 anca in Vall Pusteria [2].

Note Modifega

  1. Torna il castoro dopo quasi cinque secoli nelle foreste del Friuli
  2. Repubblica Il castoro solitario che dopo cinque secoli torna sulle Dolomiti

Ligam de foeura Modifega

  • (EN) Castor, in su Enciclopedia Britanega, Encyclopædia Britannica, Inc.