Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Chrysanthemum L., 1753 a l’è on gener de piant angiospèrmi bicotilédon de la famiglia di asteràcei che ‘l gh’hà denter di piant minga legnós etèrni o annuàl, originari de tanti part del mond, da l'Euròpa a la Cina, con tanti ibrid e varietà coltivàa ‘me di piant ornamentàj ind el giardinagg e ind la coltivazión di fiór. El nòmm latìn el deriva del grècch κρυσάνϑεμον, e l’è l'insèma de χρυσός, chrysòs, «òr» e ἄνϑεμον, ànthemon, «fior».

Chrysantemum
occ.: sancarlìn, tartùffol
or.: ???????
Chrysanthemum indicum
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Sapindales
Famìa: Asteraceae
Zèner: 'Chrysanthemum
Spéce: divèrsi speci
Nomm binomial
speci vari de Chrisanthemum
Linné

In lengua lombarda occidental el ven inveci ciamàa sancarlìn[1] o tartùffol [2] .


Tassonomia Modifega

Quèll géner chì, sottopòst a di svariàa revisión tassonòmich, el gh’hà adèss denter quèj speci chì [3]:

Binòmm andeghée Modifega

Quèj speci chì, che in di temp indrée i eren stàa miss denter in del géner Chrysanthemum, incoeu gh’hànn 'na divèrsa classificazión tassonòmica:

Coltivazion Modifega

I speci annuàl se somìnen in primavera in su 'n terrén de medi impàst e gh'hànn besògn d‘ona posizión al sol de bon.

I speci etèrni, inveci, se moltiplichen per división di scèpp in primavera e gh’hànn besògn d’ona posizión al sol e d’on terrén ben ingrassàa.

I Chrysanthemum etèrni a fior grand, vegnen coltivàa ‘me di piant annuàl per la produzión del fior taiàa e vegnen moltiplica ind el mes de marz travèrs di taj di fust di scèpp vègg arént al soeul, i domanden ‘n’esposizión al sol tutt el , di dacquàd regolàr, di ingrassadùr settimanàl con di ingrass lìquid o boascia slongàda con l'acqua. Per ottegnì di piant pussée piscinìnn e di fior pussée numerós e piscinìtt se scimen i varietà predispòst per quèll tipo de produzión chì, inveci per la produzión del fior tajàa, se deven mètt giò di bastón per ògni fust e tajà via i fior mingà vorsùu. De sora maròss per la mètt in commèrc di fiór in del cors de l’autun, a se sfrutta la sensibilità del fotoperìod di Chrysanthemum.

Disgrazi Modifega

 
'Dance'
 
'Enbee Wedding Golden' & 'Feeling Green'
  • Scimes – i hemipter del géner Lygus pròvochen di smagg bianch in sui foeuj che poeu sècchen e borlen giò, inveci l’attach ai fior el pròvoca di desformàd dannós.
  • Anguillosi di foeuj: i nematoda de la specie Aphelenchoides ritzema-bosi pròvochen di smagg marron-gialdinn in sui nervadùr principàl di foeuj, sgonfien i tessùu e se slarghen foeura vèrs el bòrd di foeuj che vegnen scur, poeu se bìscien, impassìssen e vegnen sècch restand taccàa al fust.
  • Fung:
  • La marsciura mòlla - el batteri Erwinia crysanthemi el pò ciapà el fondament del fust e provocànn la marsciura al pee oppùr la midolla con la marsciura de la midolla, e de conseguenza la pianta l’impassìss.
  • Virus:
    • Gialdura - la pianta attaccada la ven gialdastra, i fior vegnen inscambi verdaster, se ved la produzion de tanti gètt secondari, che gh'hànn su di foeuj piscinìtt desformàd.
    • Mosàich – I piant gióvin ciapàf diventen maggettàa a mosàich con di serc cancrenós e cloròtich in sui foeuj e sul fust.
    • Nanismo – i piant ciappàa presenten di foeuj con di smagg cloròtich, hinn senza fior oppur con di fior piscinìtt de descoloràa.

Sìmbol nazionàl Modifega

 
l'emblèma del Giappon.
  Per savenn pussee, varda i articoi Emblèma del Giappon e Bandera del Giappon.

El sancarlìn l’è on sìmbol importànt de véra per l'Impero del Sol Levant, de già che l’è 'l sò l’emblèma offiziàl.

L’è staà associàa al tròno imperiàl, ciamàa Tròno del sancarlin, de l'imperador Go-Toba in del sècol quèll di 12 e l’è stàa miss denter in del stendàrd imperiàl del Giappón; el stendàrd attuàl del'Imperadٕór del Giappon l’è fàa su d’on sancarlìn doràa de sédes petali piazzàa al center d’on sfond ross; i proprozión hinn di dò unitàa in altèzza per trii de longhèzza (2:3). L'Imperadrìs la dopera l’istèss sìmbol, ma de la forma de ‘na coa d’ona róndena. El prìncip e la principèssa ereditari dopèren l’istèssa bandera, i differenz consisten domà ind on sancarlìn on zicc pussée piscinìn e on òrlo bianch in del center.

 
El stendàrd imperiàl del Giappón.

Riferiment Modifega

  1. Circolo Filologico Milanese (2018). dizionario Milanese (in italian e lombard occidental). Antonio Vallardi, 290. ISBN 978-88-6987-846-6. 
  2. Ambrogio Maria Antonini (1996). vocabolario Italiano Milanese (in italian e lombard occidental). Libreria Milanese, 135. ISBN 88-7955-083-7. 
  3. Species Records of Chrysanthemum Arqiviad qé: [1] ol 20 gennaio 2009 GRIN Database

Bibliografia Modifega

  • Funk V.A., Susanna A., Stuessy T.F. and Robinson H., Classification of Compositae in Systematics, Evolution, and Biogeography of Compositae, Vienna, International Association for Plant Taxonomy (IAPT), 2009.

Vos correlàd Modifega