Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Erba foeura, che l'è marz!»
(Fras ritual del Ciamà l'erba)

Con l'espression ciamà l'erba (o anca sonà l'erba[1], sonà el marz[2], ciamà marz[3], bon marz[4], zampugnera[5]) s'intend ona veggia tradizion e cerimonia lombarda alpina (soratutt Valtolina e Valciavenna, ma anca a Colegh).

L'usanza Modifega

El primm de marz, di fiolitt e di bagai (ciamaa marziroeu[6]), vann in gir per i camp con di sonaj, baciocch, batagg e campann a ciamà l'erba, per dìggh che l'inverna l'è dree a finì e l'è l'ora che la sponta foeura lee, che i fior i butten e via inscì.
A l'è compagna de la Chalandamarz, che l'è ona tradizion engadinesa (e l'è ciamada inscì anca in tutt el Grison italian: Pos'ciav, Bregaja, la Mesolcina...).
In de la Val Tarten l'usanza, che ghe diseven anca ciamà marz, la se faseva el dì prima, el 28 de febrar. I bagaitt che naven in gir cont i baciocch cantaven inscì:

 
«Marzin marzett

demm vergott int ol sacchett;
se 'l fee car i vost fioeui,

féggh dol ben ai marzaroeui!»

A la Briga inscambi la se ciama sonà de marz ([su'na da'mars]), e de norma l'è celebraa el 28 de febrar. Lilinscì la gent (minga domà i bagaitt) la va in gir per el paes cont i batagg.

A Soregh (CO) Modifega

A Soregh - soratutt in la frazzion de Bugiall - i marziroeu (i bagaitt fina a l'adolescenza; on temp i era domà i mas'c) passen de cà in cà cont i sampugn e vestii de paisan per saludà la primavera. Despoeu d'avè ricevuu n'ofertina de la fameja che la viv in cà (de norma farina de carlon o olter robb de mangià), reciten on paternoster e tacchen a sonà coi sampugn per dessedà l'erba indormentada. Se la fameja la ghe respond minga a l'invid di bagai, i marziroeu tacchen a vosàggh adree e cridà "formigh e ratt!"[7].
La festa la finiss la sira, indè che i don ramaa su duranta el dì a vegnen spartii in tra i bagai in d'ona cena comuna.

Bibliografia Modifega

  • Roberto Leydi, Spazi antichi e nuovi della festività popolare. Lombardia, in AA.VV., Le tradizioni popolari in Italia, a cura de Alessandro Falassi, Milan, ed. Selecta.
  • Roberto Valota, Chiamare l'erba, Ogionn, Cattaneo Editore.

Vos corelaa Modifega

Referenz Modifega

  1. comune.gordona.so.it
  2. fraciscio.it Arqiviad qé: [1]
  3. paesidivaltellina.it
  4. Sandro Massera, Vocabolario del dialetto di Novate Mezzola, Ciavenna, Centro Studi Storici Chiavennaschi, 1985.
  5. lapievedivilla.it Arqiviad qé: [2]
  6. prolocolario.it Arqiviad qé: [3]
  7. brevanews.it

Ligamm de foeura Modifega