Ciavenna

comun italian
(Rimandad de Ciavèna)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Ciavenna (parnonziaa [tʃa'vena] in del dialett local; Chiavenna in Italian; Clavenna in Latin, Bregajòtt e Romancc; Kleven in Todesch antigh) a l'è on comun de la Provincia de Sondri.

Ciavenna
Comun
Ciavenna - Bandera Ciavenna - Stema
Ciavenna - Sœmeanza
Ciavenna - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Chiavenna
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Sundri
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 46°19′N 9°24′E / 46.316667°N 9.4°E46.316667; 9.4
OSM 47116
Voltituden 333 m s.l.m
Superfix 10,77 km²
Abitants 7 236 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 671.87 ab./km²
Confin Mes, Piür, Prada Campustazz e San Giacum
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0343
Codex postal 23022
Sigla autom. SO
Codex ISTAT 014018
Codex catastal C623
Sant protetor San Lorenz
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Ciavenna - Localizazion
Ciavenna - Localizazion
Sit istituzional


El gh'ha 7 379 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superficia de 11,1 km² e ona densitaa de 665 ab./km².

El se troeuva al center de la val cont el nòmm istess, arent al fiumm Mera, a la biforcazion di strad per i pass del Spluga e del Maloeuggia. A l'è on center turistich e industrial e l'è 'l capo-linia de la ferrovia che la riva de Còlegh.

Stòria Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Contad de Ciavenna.

El nòmm latin del paes, Clavenna, el vegn de clavis, pròppi perchè Ciavenna a l'era la ciav d'acess a la Rezia (l'attual Svizera). Duranta el period roman l'era fòrsi el capploeugh de la tribuu di Bergalee, e l'era drent al territòri de Còmm. I sò pass portaven de l'Italia a Còira e Munegh de Baviera.

In del medioev la deventa vun di center lombard de la resistenza bizantina contra i Franch. Poeu, longh i secoj, la cambia de spess patron, finna a la conchesta de la Republica di Trii Legh. Chì rivarann on fracch de inteletuaj talian protestant, grazie a la libertaa de cult present in del Staa.

Depos la rivoluzion francesa, Ciavenna la va-dent in de la Republica Cisalpina e de lì in poeu la seguirà i sòrt de la Lombardia.

I strad Modifega

I strad e i piazz pussee important del center de Ciavenna a hinn:

  • Part di Fraa (it. via Cappuccini)
  • Part de Mezz (it. via Dolzino e via Pedretti)
  • Part de Pos (it. via Lena-Lerpenti e via Cappuccini)
  • Piazza Canton (it. piazza Pestalozzi)
  • Piazza Dogana (it. piazza Bertacchi)
  • Piazza Granda (it. piazza Castello)
  • Piazza Noeuva (it. piazza Crollalanza)
  • Predegiana (it. via Pratogiano)

El portegh de la Collegiada de San Lorenz el ven ciamaa i monument.

Frazzion Modifega

Evoluzion demografega Modifega

L'andament del numer de abitant del comun de Ciavenna el se ved in de la tabela chi de sota:

Abitant censid

Infrastruttur e straport Modifega

Varda anca Modifega

Nòt Modifega

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.

Bibliografia Modifega

  • Giacinto Caligari, Chiavenna in dialetto, Ciavenna, Centro Studi Storici Chiavennaschi, 1970.