Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Ai latitudin de 30° e 60° gh’hinn i superfici de separazion infra i vari cèllul de la circolazion atmosferega, e gh’hinn vuna denanza de l’altra di mass de aria con di caratteristich de temperadura in quòta molto divèrsi tra de lor. A caosa de sti differenz de temperadura chì gh’è ‘na forta differenza de pression che la mena a la formazion di corrent a gètt che la soa velocità l’è tra i 150 e i 250 km/h.[1]

Rappresentazion de la corrénti a gètt sora el Nòrd America

Descrizion Modifega

 
Disposizion di corrent a gètt principaj

La corrent a gètt a l’è on fiumm de aria che scorr soratùtt de òvest vèrs èst in tutt e dù i emisferi per divèrsi miàr de chilometri, cont ona sezion trasversàl relativament piscinina (60–120km de larghèzza e 6–8km d'altèzza) e ‘na velocità intra i 150km/h e i 360km/h. Per definizion la zòna ‘ndoe la temperadura e la fòrza del vent hinn costant a l’è ciamada nucli del gètt, o coeur. I esisten dò tipi principaj de corrent a gètt, la primma conossùda ‘me corrent a gètt polar a l’è associada con la cèlla polar e la subiss i sò variazion georgrafegh stagionaj, intra i 30° de latitudin d’invèrna e 50° d’estaa, inscambi la segonda, ciamada anca corrent a gètt subtropicàl, la se spòsta cont i stagion intra i 20° e i 50° de latitudin e l’è pussée persistenta rispètto a la primma. ‘Na tèrza forma, conossùda ‘me corrent a gètto equatorial o oriental, a l’è presenta domà in del cors de l’estaa boreal, la gh’ha direzion contraria di alter, o ben de èst vèrs òvest, e l’è misa generalment tra l’equator e i 20°N de latitudin sora l’Africa e l'océano Indiano. El nòmm de quèll fenòmen chì el sariss staà inventàa del meteoròlogh svedés Carl-Gustav Arvid Rossby.

  Per savenn pussee, varda l'articol Circolazion atmosferega.

Correlazion tra la corrent a gètt e i ciclon extra-tropicaj Modifega

In del ram ascendent de l’insaccadura de bassa pression in quòta la corrent a gètt a l’è pussée fòrta e de conseguenza l’ingenera divergenza in quòta e de conseguenza di mòti verticaj ascendent donca di àrej de bassa pression al soeul che poeu fànn su i ciclon extra-tropicaj [2]

Reconossiment de la corrent a gètt in di topografìj assolùd Modifega

Da la topografia 300hPa a l’è possibil rilevà la presenza de la corrent a gètt per mèzz zòn curv indoe i isoipsi hinn pussée vuna arenta a l’altra a scala global adrée a la direzion di paralleli. [3]

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 392. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 394-345. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 393. ISBN 88-483-1168-7.