Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El vent a l'è on movimént de ona massa d'aria atmosferega, de on'area con la pression alta (anticiclonega) a vuna con la pression bassa (ciclonega).
In gener con quell tèrmen chì se intenden i corent aerei orizontai: per quei verticai se dopera pussee el termen "corent convetiv", che inscambi nassen per on'instabilità atmosferega verticala.

Pieter Kluyver (1816–1900)
La roeusa di vent.
«El vent l'è l'aria che la boffa.»
(Seneca)
«Vent de segonda risma, svolza la foeuja ferma,
vent a cavall de l'onda, ogni pess lassa che 'l refonda.»

El nomm Modifega

I vent del Mediteraneo
I vent figuraa in su la Roeusa di vent.

El nomm vent el deriva del latin ventus, comun a tutt i lengov romanz (italian e portoghes vento, frances, ocitan e catalan vent, spagnoeu e aragones viento, asturian vientu, romen vânt, sicilian ventu, sardegnoeu bentu). La parolla la se troeuva anca in del protogermanegh *windaz (ingles, olandes e todesch wind, danes, svedes e norveges vind, islandes vindur, frison wyn, bass todesch wiend) e la se colega anca ai lengov slav (russ veter, serbocroatt vjetar, slovacch vietor, sloven veter, ucrain viter, polacch wiatr, cech vítr, bieloruss vecer, bulgher vjat'r) e celtegh (galles gwynt).

Vos corelaa Modifega