Corrent verticaj in di temporaj

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Temporal.

Vos principala: Convezion.

La corrent ascendenta a l’è ona corrent d’aria che la va su, despèss denter ind ona nivula; a gh’è anca la corrent discendenta che, inveci, la va giò.

Corrent ascendent cald e ùmed ind on temporal de on front che’l se moeuv vers el Sud, vist da Texarkana in Texas vista vèrs el Nord

Sitt confinàa con aria calda o frèccia hinn reponsabil de mòti d’aria verticaj. Ona massa d’aria calda a l’è usualment manc densa de quèlla che gh’è ind la zòna che ghe stà intorna, e iscì l’andarà su finnchè la raggiungerà aria pussée calda o manc densa de lee . El contrari el succederà per ona massa d’aria frèccia, e l’è conossùu ‘me subsidenza. Quèl moto chì, de grand volùmm de aria, soratùtt in zòn de aria calda e ùmeda, el pò creà grand nivol e l’è la principal resón de la formazion di temporaj. I corrent poden anca ingeneràss de zòn de pression alta o bassa. Ona zona de pression bassa la tira l’aria de la zòna che ghe stà intorna, che la va vèrs el sò center e donca la se mètt a’nda su e la crea ona corrent ascendenta. Ona zòna de alta pression la tirarà aria de l’area che ghe stà intorna vèrs el sò center e donca l’aria l’andarà giò ind ona corrent discendenta. [1]

Velocità de la corrent ascendenta Modifega

La corrent ascendenta la sarà pussé svèlta quant pussée la sarà l'energia potenzial convettiva disponibil; la gh'è ona relazion semplificada:[2]

 

indoe:

  a l'è la velocità massima de la corrent ascendenta in m/s;
  a l'è l'energia potenzial convettiva disponibil in J/kg.

Quèlla formula chì l'è domà ona sora-stima de la velocità massima de già che la tegn nò cunt de important variàbel.[2]

Riferiment Modifega

  1. (2007) A Dictionary of Environment and Conservation, 1, Oxford: Oxford University Press. DOI:10.1093/acref/9780198609957.001.0001. ISBN 9780198609957. Vardad el 14 August 2014. 
  2. 2,0 2,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 118. ISBN 978-88-483-0992-9. 

Ligamm de foeura Modifega