Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


On temporal, anca conossùu ‘me tempéri, a l'è el fenòmen atmosferich caratterizzaa de la presenza de fùlmen o saètt e stralusc e i sò effètt acustich in sul’atmosfera terrèster, anca conossùu ‘me tron.[1] [2] I temporaj succeden ind on tipo de nivola conossuda cont el nòmm de nivolon o cumolonemb. A hinn de sòlit compagnàa de vent fórt, e despèss i prodùssen pioeuva fòrta e di vòlt nev, nevis’c, o tempèsta, ma on quaj temporal el ne prodùs pòch de precipitazión o anca nagòtt de precipitazion (temporal sècch). I temporaj poden vèss piazzàa ind ona serie indoe vun el ghe và adrée a l’alter puttóst che adrèe a 'na linea de temporaj. In di fòrt temporaj gh’è dent i fenòmen meteorològich pussée pericolós, compagn de la tempèsta gròssa, el vent fòrt, e i borinéri o tromb d'aria. On quajvun di temporaj che persisten pussée e hinn pussée pericolós, conossùu ‘me super-cèllula, el roeuda compagn di uragan. La pupàrt di temporaj la ghe và adrée al flùss médi di vent in del stràtt de la troposfera (che l’è el strat del’atmosféra indoe gh’hinn i fenòmen meteorològich), e in del'istèss temp la fòrbes del vent (cioè la differènza vertical infra i velocitàa e i direzión ai vari quòt), di vòlt la càosa ona deviazión de la soa corsa.

On temporal
On tipich temporal sora on camp

I temporaj gh'hànn origìn de ona salida de aria calda e ùmeda arenta al front. Come che l’aria calda e ùmeda la va su, la ven pussée frèccia, la condensa, la fa su i nivolón ch’i pòden vèss alt pussé de 20 chilometri. Come che l’aria che la va su la raggiòng la temperadura de rosada, e 'l vapór d’acqua el condensa in gottìn d’acqua o de giazz, e la sò salida fa sbassà la pressión atmosferega indoe ’l va su dent ind la cèllula del temporàl. Tutt i precipitazión intravèrsen la nìvola per ona longa distànza innanz de rivà giò a la superfìce terrèster. Intanta che i gottìn bórlen giò, ciappen denter alter gottìn e vegnen pussée gròss. I gott che van giò creén ona corrent discendenta come che se porten adrée l’aria freccia, e questa aria freccia chì la se spantéga in su la superfice terréster, e di vólt la càosa di vent fòrt che de sòlit compagnen i temporaj.

I temporaj poden fass e sviluppass in depertùtt ma de sòlit ai latitudìn de mèzz, indoe l’aria calda e ùmeda dai latitùdin tropicaj l’incontra quèla frèccia di latitùdin polar.[3] I temporaj hinn reponsabil de la formazión e del svilùpp de tanti fenòmen atmosférich violént. I temporaj, e i fenòmen ch’i se porten adrée, hinn pericolós. I dagn caosàa di temporaj hinn soratùtt fàa per via del rebùff discendent, de la tempèsta gròssa, e di inondazión rapìd in conseguenza di fòrt precipitazión. I cèllul di temporaj pussée fòrt hinn bon de prodù di tromb d'aria anca in sul mar (tromb marin).

A gh’è quatter tipi de temporaj: temporaj a cèllula ùnega, temporaj a cellula multipla, linea de cèllul mùltipli e super-cèllul. I tempóraj a super-cèllula hinn quèj pussée fòrt e violént. El sistèma di temporaj de media scala, ch’el nass on poo sòta i tròpich, grazie a ona bona fòrbes del vent el pò vèss responsabil del svilùpp di uragan. I temporaj sècch, senza precipitatión, poden provocàa di incendi per via del gran calór liberàa di fùlmen che je compagnen. Divèrsi apparècc hinn doperàa per studiàa i temporaj: el radar meteorològich, i stazión meteorològich, i vìdeo e i fotografij. In di temp indrée, fin al sècol quèll del desdòtt gh’eren di vari miti in sui temporaj e ‘l sò svilùpp. Oltra che ind l’atmosfera terrèster, i temporaj hinn anca stàa notàa in sui pianètta de Giove, Saturno, Nettuno, e forsi Venere.

Ciclo de vitaModifiché

 
I stadi de la vita de on temporal

L’aria calda la gh’hà 'na densitàa inferióra de l’aria frèccia, inscì l’aria pussée calda la va su e quella pussée frèccia la stàa giò de bass[4] (e l’effètt el po’ vèss notà cont ona mongolfiera).[5] I nivol se formen quand che l'aria pussée calda, che la gh'hà dent umiditàa, la gh'ha intorna l'aria pussée freccia e la va su. L'aria ùmeda la va su e la diventa pussée frèccia e donca ona part del vapor de acqua che l'è denter el condensa.[6] Quand che l’umiditàa la condensa, la manda foeura la soa energia conossuda ‘me calor sconduu de condensa, e per quèst l’aria che la va su l’è manc freccia rispetto a quella che la ghe stàa intorna [7] e la continoa a ’ndà su. Se l’atmosfera l’è assée instàbil el procèss el va innanz assée de formà i cumulonemb e de prodù i fùlmen e i tron. Di indès meteoròlogich compagn del CAPE (da la lingua inglésa ”convective available potential Energy” cioè l’energià che la pò vèss bona de fa andà su l’aria) e del LI ( da la lingua inglésa Lifted Index) pòden vèss doperàa de ajutà a valutà la possibilitàa del svilùpp vertical vèrs l’alt di nivól.[8] Generalmént, i temporaj gh’han besògn de trè condizión per formàss:

  1. Umiditàa
  2. Ona massa d’aria instabil
  3. Ona forza bona de fala andà su (calór)

Tucc i temporaj, de qualunque tipo sien , intravérsen trii stadi : el stadi del svilùpp, el stadi madùr, e el stadi del'esaurimént.[9] On temporàl in media el gh’ha on diàmetro de 24 chilòmetri. Ciaschedun di sti trii stadi chì el dura in media 30 minùt, ch’i poden vèss pu o men in resón de com’è ch'a hinn i condizión del’atmosfera. [10]

Stadi del sviluppModifiché

El primm stadi de on temporal l’è el stadi del svilùpp. In del cors de quèll stadi chì, i mass de umiditàa van de sora ind l’atmosféra. Quèll ch 'je fa comenzà a andà su a l’è la radiazión del sol, indoe el riscaldament del soeul el prodùss i corrent ascendenta, o indoe du vent s’incontren in su ona zòna e ruzen l’aria a ’ndà su, o indoe i vent boffen in su on terrèn in pendenza (temporaj orografich). L’umiditàa, menada su, la condensa in di gott d’àcqua grazie ai bass temperadùr a quòt maggiór, indoe i gott condensàd se presenten ‘me ona nivola a cavolfior anca ciamada cumul. Come che el vapór d’acqua el condensa e 'l ven lìquid, el calor sconduu el ven foeura, e ‘l scalda l’aria, che donca la diventa manc dénsa de quella che gh’è intorna pussée sècca. L’aria la tend a ‘ndà de sora per via de la corrent ascendenta per mèzz del procèss de la convezion. Quèll procèss chì el créa ona area de bassa pression in del sit indoe el temporal l’è adrée a formàss. Ind on tipich temporal circa 500 million de chili de vapór d’acqua hinn tiràa su travèrs l' atmosfera terrèster.[11]

Stadi madurModifiché

 
Cumulonemb a incudin in del cors del stadi madùr

In del stadi madùr de on temporàl, l’aria calda la va adrée a salì fin a quand la raggiòng 'n’àrea de aria pussée calda de lee e inscì la pò nò andà su anmò. Despèss chèla soeuja chì l’è la tropopausa. L’ària l’è donca ruzada a slargàss foeura, e per quèst la nìvola la ciapa la caratteristica forma de ona incùdin. La nìvola che la s’è formada la se ciama cumulonemb a incudin. I gott d’acqua se mètten insèma a fa su gott pussée grand e pesànt e giazzen, donca di porizió diventen de giazz. Intanta che borlen giò, se deslenguen e diventen pioeuva. Se la corrént che la va su l’è assée forta, i gott hinn tegnùu de sora per on temp assée longh de diventà inscì gròss de dislenguàss minga del tutt ma vegnì giò ‘me tempèsta. Intanta che la corrent ascèndent la va innanz, la pioeva che la ven giò la se porta adrèe l’aria che l’è intorna, la se forma inscì ona corrént d’aria ciamada corrent discendenta. La presenza insèma di corrent ascendendent e discendent l’è tipica del stadi madur de on temporal e la prodùs i nivolón. In del cors de quèl stadi chì a pò vèssegh de la turborenza, che la se manifèsta con di vent fòrt, di gran fùlmen, e di vòlt anca borinéri.[12]

De sòlit, se la fòrbes del vent a l’è piccola el temporal l’andarà sùbit in del stadi de l'esauriment e ‘l se esaurirà ,[9] ma se a ghe n’è assée de differenza intra i direzion e i velocitàa del vent, la corrent che la va giò la sarà separada de quèla che la va su, e el temporal el podariss diventàa ona super-cèllula, indoe el stadi madur el pò auto-sostentass per vari or.[13]

Stadi del’esaurimentModifiché

 
Un temporal ind on atmosfera senza fòrbes del vent (cioè indoe el vent l’è stemper l’istèss a vari quòt) l’incudin l’è in simmitrìa in tutt i direzión

In del stadi del’esaurimènt, on temporàl a l’è dominàa de la corrent discendenta. Se i condizion del’atmosfera hinn minga bon de fa sviluppà i super-cèllul, se riva a quel stadi chì piuttòst a la svèlta, pu o manc 20–30 minut in del cors de la vita del temporal. La corrent discendenta la ven giò dal temporal, la va contra el soeul e la ghe se slarga su. El fenomen l’è conossùu ‘me rebùff discendent. L’aria frèccia menada dal rebùff discendent, l’interrómp el flùss che ’l sostenta el temporal, la corrent ascendenta la descompàr e ‘l temporal el se esaurìss. On temporal ind ona atmosfera, per ipòtesi, senza fòrbes del vent el finìss prèst, del momént che che la corrent discendenta quand che la riva al soeul la se spantega in gir in tucc i direzión e donca el ferma el fluss che ‘l sostenta el temporal ciamàa fluss in entrada fàa de aria puttòst calda e ùmeda, donca el temporal el podarà pu andà innanz (temporaj a cèllula ùnega). [14] La corrent discendenta la va contra del soeul indoe la fa su el front di rebùff che ‘l se spantega in sul soeul indoe el crea di ventàd e di condizion ch ’i poden vèss pericolós per el vol di reoplàn.[15]

Classificazion second l'orìginModifiché

Temporaj orografichModifiché

 
Meccanismo de formazion di temporaj orografich: ona cadéna montagnosa e el vent che la rampega. L'aria in del vent che la rampega la se condensa press ai montagn, indoe se formen i temporaj orografich.

I temporaj orografich gh’hànn orìgin de mass d’aria che in del sò tragìtt incontren ona barrèra montagnosa. L’aria l’è costrètta a andaà su in su la montàgna e se la gh’hàa assée umiditàa i poden formass di nivolon e di temporaj denanz de e adrée al cors de la cadèna montagnosa. [16]

Temporaj de calorModifiché

I temporaj de calor se sviluppen in sui zòn continentaj in condizion de circolazion atmosferega débol, da ona colòna d’aria che la se forma su in sit indoe gh’è on vigorós riscaldament del soeul; el soeul riscaldàa ghe ced el calor al stratt de atmosfera arént, donca a se crea ona massa d’aria calda che la tend a andà su.[16]

Temporaj frontajModifiché

I temporaj frontaj se formen de sòlit quand che riva on front frècc, che ‘l tira su l’aria calda che 'l gh’ha denanz. L’aria fréccia che la riva pussée pesanta la se infilia sòta quèlla calda e magàra anca molto ùmeda che la gh’è in sul soeul e la ruza a ‘ndà su. Quèj temporaj frontaj chì succeden in di front frècc ch’hinn semper part di ciclon extra tropicaj e poden succed a qualsessìa ora del dì o de la nòtt. [16]

Olter che in del front frécc on alter tipo de temporal frontal l’è quèll che ‘l pò succed adrée a i linej de temporaj che se sposten denanz de i front frècc a 100-300 km de distanza. [17]. Què temporaj chì hinn ciamà temporaj pre-frontaj

  Per savenn pussee, varda l'articol Naster trasportador cald.

Anca dòpo el passag del front frècc di fluss ulterior de aria frèccia (o secca compagn che in del caso di linej sècch) in quòta pòden originà di linej de temporaj (temporaj post-frontaj)[18][19]

  Per savenn pussee, varda l'articol Linea sècca.

On alter tipo manc comùn de temporal frontàl l’è el temporal de front cald che ‘l se sviluppa con di cumulonemb denter infra i nìvol a forma de stratt che caratterizzen on front cald se gh’è instabilità atmosferega. [20]. Anca i front cald hinn part di ciclon extra tropicaj e poden succed a qualsessìa ora del dì o de la nòtt.

Temporaj de advezionModifiché

I temporaj de advezion hinn generà in del settor cald de on ciclon extra-tropical de la convergenza de mass d’aria [21].

Classificazion second la strutturaModifiché

 
Condizion bon de pizzà i vari tipi de temporaj. L’immàgin la fa vedé quel che l’è el tipo de temporal che ‘l podarà vèssegh in funzión de 1. l’energia potenzial convettiva disponibil ( rappresentada per via de la sigla inglesa CAPE) 2. la fòrbes del vent sòta i 6 chilometri de quòta -in lengua inglesa Wind Shear - in noeud 3. el Numer complessiv del Richardson (in lengua inglesa BRN- Bulk Richardson Number)

A gh’è trii principaj tipi de temporaj: a cèllula ùnega, a cèllula multipla, quèj organizzàa segond ona linea de temporaj e a super-cèllula. El tipo che ‘l se forma el dipénd de l’instabilitàa e de com’è che ’l vent el cambia in di vari strati dell’atmosfera ("fòrbes del vent"). I temporaj a cèllula ùnega se formen quand che la fòrbes del vent a l’è bassa e duren tutt’al pu 20 o 30 minùt.

I temporaj organizzàa in grùpp o in linej poden 'vègh di cicli de vita pussée longh, quand che se formen ind on ambient cont on alta fòrbes del vent, de sòlit pussée de 13 m/s in del strato de la troposfera infra 0 e 6 km de quòta[22] che la favorìss el svilupp d'on corrent ascendenta pussée fòrta e de alter fenòmen atmosferich violént. La super-cèllula a l’è el pussée fòrt infra i temporaj, e de sòlit la se porta adrée de la tempèsta gròssa, di vent fòrt e di borineri. Di valór de acqua precipitabil maggior de 31,8 mm favorissen el svilùpp de grùpp organizzàa de temporaj.[23] I temporaj con precipitazion pussée fòrt de sòlit gh’hànn valór de acqua precipitabil maggiór de 36,9 mm[24]. Per el svilùpp de temporaj organizzàa, i servissen valor de energia potenzial convettìva disponìbil (CAPE) maggiór de 800 J/kg.[25]

Temporaj a cèllula ùnegaModifiché

 
On temporal a cèllula ùnega.
  Per savenn pussee, varda l'articol temporal a cèllula unega.

I temporaj a cèllula ùnega hinn di temporaj isolàa che gh’hann domà vuna corrent ascendenta principàl. Quèj temporaj chì hinn i tipich temporaj del’estàa di zòn temperàa. I succeden anca ind l’aria frèccia e instabil dòpo el passàgg de on front frècc passàa in sul mar d’inverna. Dent ind on grùpp de temporaj, inveci , la paròla “cèllula” la designa ògni corrent ascendenta principal. I cèllul de temporaj domà raramènt se svilùppen in deperlór, perchè ògni temporal el gh’ha on front de rebùff che ‘l càosa el svilupp de on noeuv temporal. Sti temporaj chì hinn raramént violént e hinn el risultàa de l'instabilitàa atmosferega local. In del caso che sti temporaj chì se portassen adrée di fenòmen violént, taj fenòmen durarànn pòch, sarànn mal-organizzàa e piazzàa accidentalmènt in del spazzi e in del temp, inscì de vèss difficil a prevedej. Temporaj a cèllula ùnega duren de sòlit 20-30 minùt. [10]

Temporaj a cèllula multiplaModifiché

 
On grupp de temporaj
  Per savenn pussee, varda l'articol Temporal a cèllula multipla.

A l’è el tipo pussée comùn de svilupp di temporaj. I temporaj madùr se troeuven arént al center del grupp de céllul, inveci i temporaj in esauriment se troeuven de drée a quej madur, da la part indoe la indoe la gh’è la lor corrent discendenta. I temporaj a cèllula multipla hinn fàa su di grùpp de cèllul ma poden trasformass in ona o pussée lìnej de temporaj. Ògni cèllula del grupp la pò durà domà 20 minùt, anca se el grupp el pò andà adrée anca divérsi or. Despéss i se formem per via de corrent ascendent sora o arent a i cadèn montagnós e i linej indoe i mass d’aria hinn vuna denanz de l’altra, compagn di front frècc o di arej de bassa pression. Quèl tipo de temporaj chì a l’è pussée fòrt de quèl di temporaj a cèllula ùnega, ma tuttamànch pussée debol de quèl di temporaj a super-cèllula. I pericoj di temporaj a cèllula multipla hinn tempèsta de misura moderada, inondazion ràpid e tromb d'aria minga tròpp fort..[10]

Linea de temporajModifiché

  Per savenn pussee, varda l'articol Linea de temporaj.

Ona linea de temporaj a l’è ona linea che la pò formass adrée a o denanz de on front frècc [26][27] La se porta adrée di precipitiazion de fòrt intensitàa, tempesta, fulmen, vent fort e possibil tromb d'aria anca in sul mar.[28] I fenòmen atmosferich pussée violent, o ben i vent fòrt i poden succed indoe la linea de temporaj medésima la ciapa la forma de on eco inarcaa, indoe la lìnea la se piega pussée.[29] I borineri (o tromb d'aria) poden trovàss ind ona lìnea de arch multipli, i quaj vun adrèe al’alter paren di ond, indoe gh’è di arej de bassa pression de media scala.[30] On quaj echo ad arch a l’è ciamà derecho e 'l se moeuv abbastanza a la svèlta travèrs di grand territòri.[31] In sul bòrd dedrée di bind de precipitazion di linej de temporaj madùr, la pò formàss ona area de pression pussée bassa, ch’a l’è ona area de bassa pressione de media scala che la se forma denanz de la zòna de alta pression che, de sòlit , la gh’è ind la zòna indoe el pioev minga de drée ai bind de precipitazion, di volt insèma a rebùff cald, on rar fenòmen che ‘l pò succed dòpo i temporaj e el risulta ind la discesa de aria pussée calda quand che l’hà giamò desmettùu de pioeuv. [32]

Temporaj a super-cèllulaModifiché

 
El sol a la calàda l’illumina la sommitàa de ona classica nivula de temporal a incudin
  Per savenn pussee, varda l'articol Super-cèllula.

I temporaj a super-cèllula hinn temporaj estès e de sòlit violént e de lunga durada che vegnen su ind on ambient indoe la velocitàa e la direzion del vent cambien cont l’altezza (‘’fòrbes del vent’’) e gh’hann la corrent ascendenta e quèlla discendenta isolàa vuna de l'altra (donca indoe i precipitazion che se porten adrée borlen minga giò travèrs la corrent ascendenta) cont ona fòrta correnta ascendenta che la pirla (on ciclon de media scala). Quèj temporaj chì, de nòrma, gh’hann ona corrent ascendenta iscì potenta che la scima de la super-cèllula la pò sborì dent de là de la troposfera e ind la stratosfera. On temporal a super-cèllula el po’ vèss larg 24 chilòmetri. I ricerch hann fàa vedé che el 90% di super-cèllul el càosa di fenòmen violent con tempèsta pussée gròssa de 13mm e vent de pussée de 80km/h. [33] Quèsti temporaj chì poden prodù diborinéri destrugadór, de la tempèsta gròssa comé (diametro maggior de 10 cm), di vent fòrt (oltra 130km/h) e di inondazion rapid. De fatt i ricerch hann mostràa che la pupàrt di borinéri succeden in chèl tipo de temporaj chì. [34] I super-cèllul hinn generalment el tipo pussée pericolos de temporal.[10]

Sistèma convettiv de media scalaModifiché

  Per savenn pussee, varda l'articol Sistèma convettiv de media scala.
 
On complèss convettiv de media scala in sul statt american del New England: el 2 de Agust del 2006 ai 6 or UTC

On sistèma convettiv de media scala (in lengua inglesa mesoscale convective system - MCS) a l’è on complèss de temporaj che ‘l se organizza in su ona scala pussée grossa de on ùnegh temporal ma pussée piccola de on ciclon extra-tropical e, de nòrma el va innanz per divèrsi or o pussée. [35] I nìvol e i precipitazion de on sistèma convettiv de media scala poden vèss organizzàa in di grupp de forma linear o circolar, comprés perturbazión come i ciclon tropical, i linej de temporaj, i fenòmen de nevicad per effètt del lagh, i depression polar e i complèss convettiv de media scala e de sòlit se formen a partì di front meteorològich. La pupart di sistèma convettiv de media scala la se sviluppa de nòtt e poe la va innanz in del cors del dì adrée. [9] I tipi che se formen in del cors de l’estàa in su la terraférma succeden in del Nord America, l’Euròpa, l’Asia, e gh’hann la soa massima attivitàa in del tard podisnà oppùr in di or de la sera.[36][37]

Tipi de sistèma convettiv de media scala che se sviluppen in di zòn tropicaj (zòna de convergenza inter-tropical) o in di depression di monsón, de sòlit in del cors de la stagion calda tra la primavéra e l’autunn . I sistèma pussée fòrt se formen soratùtt in su la tèrra puttòst che in su l’acqua.[38][39] On'eccezion a l'è quela di bind de nevicad per effètt del lagh, che se formen per via de l'aria frèccia che la se moeuv in su i lagh d'acqua pussée calda, e i succeden intra l'autunn e la primavera. [40] I depression polar hinn ona segonda class speciàl di MCS. Se foeurmen ai alt latitudin in del cors de la stagion frèccia.[41] Quand che on sistèma convettiv de media scala el moeur, i ùltim temporaj poden succéd in del sò resìdov vòrtich convettiv de media scala. [42] I sistèma convettiv de media scala hinn important soratùtt in del clima di Statt Unii in sui grand pianùr indo'a contribuissen a la metà di precipitazion de la stagion calda.[43]

Mòto di temporajModifiché

 
Linea de temporaj vista cont el radar meteorològich.

I du meccanismi, second i quaj i temporaj se spòsten hinn:

Tanti temporaj se sposten insèma ai vent principaj, ind la troposfera che l’è el stratt di primm 8 chilòmetri de atmosfera terrèster. I temporaj pussée débol hinn guidàa di vent pussée arént a la superfìce terrèster, perchè i temporaj pussée dèbol hinn minga tant alt quant quej pussée fòrt.I cèllul de temporaj organizzàa de lunga duràda e i complèss de temporaj se moeuven a angol rètto rispètto a la direzión del vettor de la fòrbes del vent. Se el front di rebùff el corr denanz del temporal adrée a la direzion de spostament de la cèllula per via de advezion, el so mòto l’andarà pussée in prèssa perché i du meccanism inscì laorarànn insèma. Quand che i temporaj se tacchen insèma, che l’è pussée facil a succed quand che tanti temporaj se troeuven vun taccàa al’alter, el mòto del temporal pussée fòrt, de nòrma el comanda el mòto de la futùra cèllula fada di temporaj che s’hinn miss insèma. Pussèe che 'l vent medi a l’è fort, pussée a sarà difficil che alter procèss sarànn rilevànt in del comandàa el mòto del temporal.[33]

Temporaj auto-rigenerantModifiché

On temporal auto-rigenerant, a l’è de sòlit l’istèss de ona coa de temporaj indoe noeuv cèllul se formen da la part contraria rispètt ai vent che dòminen, de sòlit la part òvest o sud-òvest in del emisfero Nord, e inscì el temporal el par che ‘l rèsta stazionari o addirittura el vaga indrée rispètt ai vent che dòminen. Impunemanch l’area de precipitazion despèss la para stazionaria al radar meteorològich, o anca che la se moeuva indrée rispètto al vèrs di vent dòminant, a l’è on’illusión. El temporal, in realtàa, a l’è on temporal a cèllula multipla con cellùl noeuv e pussée virgorus che se formen al contrari rispètt al vèrs di vent che dòminen che inveci hinn reponsabil del spostament de ògni cèllula in deperlee. Donca el succed che i vècc cèllul de temporaj ghe vann adrée ai vent che dominen, intanta che quej noeuv hinn adrée a formàss dedrèe pront a ciapànn el pòst[44][45] Quand ch‘ el succed, inondazion disastrós hinn possibil

Fenòmen secondari notabilModifiché

 
Fulmen in del cors de on temporal

Prima e in del cors de on temporal a l’è possibil notà quèj fenòmen chì che di vòlt poden vegnìi prima del temporal:

  • Aument dell'umidità in del’aria e subit dòpo sbassada de la pression atmosferega.
  • Formazion de on vent frècc pu o manc vigoros, al soeul, caosàa di discès de aria convettìv;
  • Diminuzion de conseguenza de la temperadura al soeul;
  • Comparsa de fulmen (di vòlt domà tron) che poden vèss relevàa cont ona radio AM (abbastanza sensìbil) come interferenz facilmént riconoscibìl;
  • cal pù o manc vistós de l'inluminazión atmosferega.

Mitologia e religionModifiché

I temporaj hànn influenzà tanti civiltàa antigh. I Grécch crédeven che i fudèssen di guèrr ch ‘l faseva el zèus, che ‘l slanzava i fùlmen formàa de l’Efèsto. Ona quàj tribù de Indian American conligava i temporaj cont i uséll del tron, de che lor credeven ch'i fudèssen di servidor del Grand Spirit. I Norreni pensaven che i temporaj succedèssen quand che el Thor l’andava a combatt contra del Jötnar, cont i tron e i fulmen ‘me on effètt di colp del martèll Mjölnir. L’Induismo el reconoss l’Indra come el Dio de la pioeuva e di temporaj. I dottrìn cristian accettaven la forza di temporaj come òpera del Dio. Quèj idèj chì eren ancamò ind la pupart de la gent fin al sècol desdòttesim.[46]

El Martin Luther l’era ‘drée a caminà de foeura quand che l’è comenzà on temporal, lilinscì el s’è miss a pregà el Dio de vèss salvà e l’ha promiss de diventà on mònegh. [47]

Vos corelaaModifiché

ReferenzModifiché

  1. Weather Glossary – T. National Weather Service (21 April 2005). Recuveraa el 2006-08-23.
  2. NWS JetStream.
  3. National Severe Storms Laboratory. SEVERE WEATHER 101 / Thunderstorm Basics. SEVERE WEATHER 101. National Oceanic and Atmospheric Administration. Recuveraa el 2020-01-02.
  4. Albert Irvin Frye (1913). Civil engineers' pocket book: a reference-book for engineers, contractors. D. Van Nostrand Company, 462. Vardad el 2009-08-31. 
  5. Yikne Deng (2005). Ancient Chinese Inventions. Chinese International Press, 112–13. ISBN 978-7-5085-0837-5. Vardad el 2009-06-18. 
  6. FMI (2007). Fog And Stratus – Meteorological Physical Background. Zentralanstalt für Meteorologie und Geodynamik. Recuveraa el 2009-02-07.
  7. Chris C. Mooney (2007). Storm world: hurricanes, politics, and the battle over global warming. Houghton Mifflin Harcourt, 20. ISBN 978-0-15-101287-9. Vardad el 2009-08-31. 
  8. David O. Blanchard (September 1998). "Assessing the Vertical Distribution of Convective Available Potential Energy". Weather and Forecasting 13 (3): 870–7. American Meteorological Society. DOI:<0870:ATVDOC>2.0.CO;2 10.1175/1520-0434(1998)013<0870:ATVDOC>2.0.CO;2. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Michael H. Mogil (2007). Extreme Weather. New York: Black Dog & Leventhal Publisher, 210–211. ISBN 978-1-57912-743-5. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 National Severe Storms Laboratory (2006-10-15). A Severe Weather Primer: Questions and Answers about Thunderstorms. National Oceanic and Atmospheric Administration. Recuveraa el 2009-09-01.
  11. Gianfranco Vidali (2009). Rough Values of Various Processes. University of Syracuse. Archived from the original on 2010-03-15. Recuveraa el 2009-08-31.
  12. Pilot's Web The Aviator's Journal (2009-06-13). Structural Icing in VMC. Recuveraa el 2009-09-02.
  13. Jon W. Zeitler (March 2005). Operational Forecasting of Supercell Motion: Review and Case Studies Using Multiple Datasets. National Weather Service Forecast Office, Riverton, Wyoming. Recuveraa el 2009-08-30.
  14. The Weather World 2010 Project (2009-09-03). Vertical Wind Shear. University of Illinois. Recuveraa el 2006-10-21.
  15. T. T. Fujita (1985). The Downburst, microburst and macroburst: SMRP Research Paper 210. 
  16. 16,0 16,1 16,2 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia. Alpha Test, 420–421. ISBN 88-483-1168-7. 
  17. http://www.meteorologia.it/fenomeni_meteo/temporale.htm
  18. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 314-315. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  19. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 309-310. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  20. http://www.meteorologia.it/fenomeni_meteo/temporale.htm
  21. http://www.meteorologia.it/fenomeni_meteo/temporale.htm
  22. Markowski, Paul and Yvette Richardson. Mesoscale Meteorology in Midlatitudes. John Wiley & Sons, Ltd., 2010. pp. 209.
  23. Maddox R.A., Chappell C.F., Hoxit L.R. (1979). "Synoptic and meso-α scale aspects of flash flood events". Bull. Amer. Meteor. Soc. 60: 115–123. DOI:10.1175/1520-0477-60.2.115. 
  24. Schnetzler, Amy Eliza. Analysis of Twenty-Five Years of Heavy Rainfall Events in the Texas Hill Country. University of Missouri-Columbia, 2008. pp. 74.
  25. Markowski, Paul and Yvette Richardson. Mesoscale Meteorology in Midlatitudes. John Wiley & Sons, Ltd., 2010. pp. 215, 310.
  26. Glossary of Meteorology (2009). Squall line. American Meteorological Society. Archived from the original on 2008-12-17. Recuveraa el 2009-06-14.
  27. Glossary of Meteorology (2009). Prefrontal squall line. American Meteorological Society. Archived from the original on 2007-08-17. Recuveraa el 2009-06-14.
  28. Office of the Federal Coordinator for Meteorology (2008). Chapter 2: Definitions 2–1. NOAA. Archived from the original on 2009-05-06. Recuveraa el 2009-05-03.
  29. Glossary of Meteorology (2009). Bow echo. American Meteorological Society. Archived from the original on 2011-06-06. Recuveraa el 2009-06-14.
  30. Glossary of Meteorology (2009). Line echo wave pattern. American Meteorological Society. ISBN 978-1-878220-34-9. Vardad el 2009-05-03. 
  31. Stephen F. Corfidi (2015). About Derechos. Storm Prediction Center, NCEP, NWS, NOAA Web Site. Recuveraa el 2015-02-17.
  32. Glossary of Meteorology (2009). Heat burst. American Meteorological Society. ISBN 978-1-878220-34-9. Vardad el 2009-06-14. 
  33. 33,0 33,1 Jon W. Zeitler (March 2005). Operational Forecasting of Supercell Motion: Review and Case Studies Using Multiple Datasets. National Weather Service Forecast Office, Riverton, Wyoming. Recuveraa el 2009-08-30.
  34. Supercell Thunderstorms. Weather World 2010 Project. University of Illinois (October 4, 1999). Recuveraa el 2006-08-23.
  35. Glossary of Meteorology (2009). Mesoscale convective system. American Meteorological Society. Archived from the original on 2011-06-06. Recuveraa el 2009-06-27.
  36. William R. Cotton (2003). Conceptual Models of Mesoscale Convective Systems: Part 9. Colorado State University. Recuveraa el 2008-03-23.
  37. C. Morel (2002). "A climatology of mesoscale convective systems over Europe using satellite infrared imagery II: Characteristics of European mesoscale convective systems". Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society 128 (584). DOI:10.1256/003590002320603494. ISSN 0035-9009. Retrieved on 2008-03-02. 
  38. Semyon A. Grodsky (2003-02-15). "The Intertropical Convergence Zone in the South Atlantic and the Equatorial Cold Tongue". Journal of Climate 16 (4): 723. University of Maryland, College Park. DOI:<0723:TICZIT>2.0.CO;2 10.1175/1520-0442(2003)016<0723:TICZIT>2.0.CO;2. Retrieved on 2009-06-05. 
  39. Michael Garstang (1999). Observations of surface to atmosphere interactions in the tropics. Oxford University Press US, 40–41. ISBN 978-0-19-511270-2. 
  40. B. Geerts (1998). Lake Effect Snow. University of Wyoming. Recuveraa el 2008-12-24.
  41. E. A. Rasmussen (2003). Polar Lows: Mesoscale Weather Systems in the Polar Regions. Cambridge University Press, 612. ISBN 978-0-521-62430-5. 
  42. Lance F. Bosart (2005). 3.5 The Influence of the Great Lakes on Warm Season Weather Systems During BAMEX. 6th American Meteorological Society Coastal Meteorology Conference. Recuveraa el 2009-06-15.
  43. William R. Cotton (Fall 2003). Conceptual Models of Mesoscale Convective Systems: Part 9. Recuveraa el 2008-03-23.
  44. Stephen Corfidi (2015-02-04). MCS Movement and Behavior (PowerPoint). National Weather Service, Storm Prediction Center. Recuveraa el 2015-02-18.
  45. National Weather Service (2009-09-01). Types of Thunderstorms. National Weather Service Southern Region Headquarters. Recuveraa el 2009-09-03.
  46. John D. Cox (2002). Storm Watchers. John Wiley & Sons, Inc., 7. ISBN 978-0-471-38108-2. 
  47. Martin Luther (English). Christian History. Recuveraa el 6 July 2016.