Simbol nicenee-costantinopolitan

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Simbol nicenee-costantinopolitan a l'è una formula de fed scompartida de la pupart di cristian che la revarda l'unicità de Dia, la natura del Gesù e, anca se no in manera esplicità, la costituzzion de la Trinità. La version originala l'è stada tirada foeura al concili de Nicea del 325, el prim de la cristianità, ma l'è stada slargada a quell de Costantinopel, con tema relativ soratut a la natura del Spirit Sant. Doperad anca in la liturgia, a l'è stad tirad foeura 'me reazzion ai sfide dotrinai de la Gesa in su la natura del Gesù e de la Trinità de l'arianesim.

Icona orientala cont i pader del Concili de Nicea che però, in manera anacronistega, porten el cred de Costantinopel

Anca se in teoria cred de unità, l'è ciamad simbol per via de 'n antiga tradizzion de s'cepà in do una tessera e de doperà poeu el fat che andaven insema 'me proeuva de identità, l'è anca reson de partizzion in tra i cristian: el Filioque, sgiontad de la gesa ocidentala, l'ha menad al Gran Scisma che l'ha partid la Gesa ortodossa de quella catolega.

Per parlà de la cristianità che ghe sta adree ai principi de quell simbol chi, se dopera la forma "cristianità nicena", che ghe cred a la natura divina del Gesù, che l'è stada minga cread del Dia Pader e 'l fa part de una trinità, e a bon cunt l'è la stragrand magioranza de la cristianità: i ecezzion pussee importante vegnen soratut de grup restaverazzionista tant 'me i mormon (foeura che per la Comunità de Crist, che 'l respeta), i Testimoni de Geova, la Gesa Unitariana de Transilvania e i Pentecostai Unitarian.

Di alter cred cristian inn el Simbol di Apostoi e 'l cred atanasian.

El Cred Modifega

La version chinscì a l'è voltada del missal roman in lengua italiana, in negret inn marcade i sgionte de Costantinopel, in corsiv quelle ocidentai. Gh'è anca de tegnì a ment che el Cred originari l'era al plural, menter incoeu se dis al singolar. Se dopera el passad lontan coerentement con la version originaria.

Credi in domà un Dia, pader onipotent, creador del cel e de la Terra, de tute i robe che se veden e se veden minga.
Credi in domà un Signor, Gesù Crist, fioeul unigenit de Dia, nassud del Pader prima de tucc i secoi:
Dia de Dia
Lus de lus, Dia vera de Dia vera, generad, minga cread, de la midema sostanza del Pader, per mez de lu tusscoss a l'è stad cread
Per num omen e per la nosta salvezza el vegnè sgiò del cel e per oeuvera del Spiritusant el s'è incarnad in del venter de la Vergina Maria e 'l s'è fad om
El fè mitud in cros per num sota el Ponzi Pilat, el morè e 'l fè soterrad
El terz dì l'è resuscitad, segond i Scriture
l'è andad su in cel e 'l seta a la drita del Pader
E ancamò el vegnarà, in la gloria, per giudegà i viv e i mort, e 'l so regn el finirà pu
Credi in del Spiritusant, che l'è Signor e 'l dà la vita, e che 'l proced del Pader e del Fioeul, cont el Pader e 'l Fioeul l'è adorad e glorifegad e l'ha parlad per mez di profeta
Credi la Gesa vuna, santa, catolega e apostolega
Professi domà un batesim che 'l rimet i pecad
Speti la resurrezzion di mort
E la vita in del mond che 'l vegnarà. Amen

Bibliografia Modifega

  • Enzo Lodi, Il credo niceno-costantinopolitano, Genova, Marietti, 1995, ISBN 88-211-6951-0.

Alter proget Modifega