Dialett bustocch-legnanes

(Rimandad de Dialet büstoch)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El bustocch-legnanes l'è on insemma de dialett ocidentai del lombard parlaa a cavall in tra la Provincia de Milan e quella de Vares.
Se diferenzien del rest di dialett ocidentai (milanes e varesott) per ona serie de caratteristegh fonetegh particolar, che fann parè la region quasi tant 'me on'isola lenguistega.

Difusion e variant Modifega

El grupp el ciappa el sò nomm di dialett bustocch (localment: [by'stoku]) e legnanes, parlaa rispettivament in di comun de Bust Grand (VA) e Legnan (MI). El sò domini lenguistegh, marcaa de on rosc de isogloss bei precis, el tira denter anca alter comun:

Anca dialett tant 'me quell de Cugionn, Parabiaa o de Cassan Magnagh poeuden conservà di tratt compagn de quell del bustocch. Respett al bustocch, el dialett de la città de Legnan l'è on zicch pussee vesin al modell milanes.
Ona quai caratteristega compagna de quei del bustocch-legnanes je troeuvom anca in di dialett de Gajaa e Trecaa, in del borbanell e in del dialett de Turaa.

Caratteristegh Modifega

Fonetega Modifega

I caratteristegh pussee important del pont de vista fonetegh a hinn:

  • Conservazzion di vocai atonegh finai (ma minga denanz a l, m, n, gn e j). A Legnan el fenomen l'è on poo pussee sfumaa.
    • CORP: mil. ['kɔ:rp], bust. ['ko:rpu].
    • CRED: mil. [kre:t], bust. ['kre:di].
    • DRIZZ: mil. [dris], bust. ['dritsu].
    • GATT: mil. [gat], bust. ['gɑtu].
    • VESS: mil. [vɛs], bust. ['(v)ɛsi].
  • Lenizzion de la [r] intervocalega.
    • MORÌ: mil. [mu'ri], bust. [mu'i].
    • TIRÀ:_ mil. [ti'ra], bust. [ti'ɑ].
  • Lenizzion de la [v] intervocalega e in princippi de parolla.
    • VEDÈ: mil. [ve'dɛ], bust. [(v)i'de].
  • Palatalizazzion de A denanz a nasal. Quell lavorà chì l'era bell present in del Bustocch fina al Vottcent, anca se adess l'è on poo balcaa.
    • TANT 'ME: mil. ['tame], bust. ['tɛme].
  • Passagg de [i] a [e] in posizzion nasal (minga a Legnan):
    • VESIN: mil. [ve'zĩ:], bust. [vi'zeŋ].
  • Passagg de [o] a [u] in posizzion nasal (minga a Legnan):
    • STAGION: mil. [sta'dʒũ:], bust. [sta'dʒoŋ].
  • Passagg de [y] a [ø] in posizzion nasal (minga a Legnan):
    • VUN: mil. [vỹ:], bust. [vøŋ].
  • Passagg de [ɛ] a [a] tonega (a Dairagh e Buscaa):
    • GUERRA: mil. ['gwɛra], busc. ['gwara].
  • Velarizazzion de A tonega (soratutt a Dairagh):
    • GRAMM: mil. [gram], bust. [grɑm], dair. [grɔm].

Comparazzion fonetega Modifega

Vegnen mettuu a confront i pernonzi de vari comun e paes de l'area:

Lombard Milan el Cason Legnan Bienaa Buscaa Dairagh Busti Grand Gorla Magior Solbiaa Vares
bell [bɛl] [bɛl] [bɛl] [bɛl] [bal] [bal] [bɛl] [bɛl] [bɛl] [bɛl]
ben [bẽ:] [bẽ:] [bẽ:] [bɛ̃:] ... [bẽ:] [beŋ] [beŋ] [beŋ] [bɛŋ]
can [kã:] [kã:] [kã:] [kã:] [kaŋ] [kã:] [kaŋ] [kaŋ] [kaŋ] [kaŋ]
coeur [kø:r] [kø:r] ... [kø:r] ... ... [køi̯] [kø:r] [kø:r] [kø:r]
corp [kɔ:rp] [kɔ:rp] ... ['kɔ:rpu] ['ko:rpu] ['ko:rpu] ['ko:rpu] ['ko:rpu] ['ko:rpu] [ko:rp]
donna ['dɔna] ['dɔna] ... ['dɔna] ... ['dɔna] ['dɔna] ['dona] ['dona] ['dona]
fregg [frɛtʃ] [fretʃ] ['frɛdʒu] [fretʃ] ... ... ['frɛdʒu] ['fredʒu] ['fredʒu] [fretʃ]
foeura ['fø:ra] ['fø:ra] ['fø:ra] ['fø:a] ['fø:a] ['fø:a] ['fø:a] ['fø:ra] ... ['fø:ra]
manegh ['ma:nik] ['ma:nik] ... ['mɑ:nigu] ... ['mɔ:nigu] ['mɑ:nigu] ['ma:nigu] ['ma:nigu] ['ma:nik]
manz [mã:ns] [mã:ns] ['ma:nzu] ['ma:ndzu] ... ... ['mandzu] ['mandzu] ['ma:ndzu] [ma:nts]
massera [ma'se:ra] ... ... ... ... [ma'se:a] [ma'se:a] [ma'se:a] ... [ma'se:ra]
medegozz [mede'gɔs] ... [mada'gɔsu] ... ... ... [mada'gotsu] ... ... [mede'gøts]
melegasc [mere'gaʃ] ... [mara'gaʃ] ... ... [maa'gɔʃu] [mar'gɑʃu] ... ... [mara'gaʃ]
melegon [mere'gũ:] [mari'gõ:] [mara'gum] [maa'gɔ̃:] [maa'guŋ] [maa'gõ:] [maa'goŋ] ... ... [mara'guŋ]
mett [mɛt] [mɛt] ... ... ['meti] ['meti] ['mɛti] ['meti] ['meti] [met]
moeula ['mø:la] ... ['mø:ra] ... ... ... ['mø:a] ... ... ['mø:ra]
mond [mu:nt] [mu:nt] ['mu:ndu] ... ... ... ['mondu] ['mondu] ['mo:ndu] [mo:nt]
moron [mu'rũ:] [mu'rõ:] [mu'rum] [mu'ɔ̃:] ... [mu'õ:] [mu'oŋ] [mu'oŋ] ... [mu'ruŋ]
nissun [ni'sỹ:] [ni'sỹ:] ... [ni'sø̃:] [ni'søŋ] ... [ni'søŋ] [ni'søŋ] [ni'søŋ] [ni'syŋ]
omm [ɔm] [ɔm] ... [om] [om] [om] [ɔm] [om] ... [om]
pioeuv [pjø:f] [pjø:v] [pjø:] [pjø:] ... [pjø:] [pjøi̯] [pjø:] [pjø:] [pjø:]
ross [rus] [rus] [rus] [rus] ... ... ['rusu] [rus] [rus] [ros]
tecc [tɛtʃ] [tetʃ] ['tetʃ(u)] ['tetʃ(u)] ... ... ['tɛtʃu] ['tetʃu] ['tetʃu] [tetʃ]
terra ['tɛra] ['tɛra] ['tɛra] ['tɛra] ['tara] ['tara] ['tɛra] ['tɛra] ['tɛra] ['tɛra]
tocch [tɔk] ... ['toku] ... ... ['toku] ['toku] ['toku] ['toku] [tok]
tropp [trɔp] ... ... ['tropu] ['tropu] ['tropu] ['tropu] ['tropu] ['tropu] [trop]
vin [vĩ:] [vĩ:] [vĩ:] [vɛ̃:] [veŋ] [vẽ:] [veŋ] [veŋ] [veŋ] [viŋ]
vott [vɔt] ... ... [vot] ... ... ['votu] ['votu] ['otu] [vot]
zucca ['syka] ['syka] ['syka] ['tsyka] ['syka] ['tsyka] ['tsyka] ['tsyka] ['tsyka] ['tsyka]

Morfologia Modifega

La grammatega bustocca e legnanesa la cambia minga tropp de quella del rest del lombard. Chì de sotta vegnarann marcaa apena quei lavorà che se slontanen del lombard ocidental "standard", e che fann vegnì on poo pussee particolar 'sto dialett.

I articoi Modifega

L'articol determinativ masculin a l'è, in tutta l'area ul (compagn del brianzoeu e del varesott). In certi cas el se pò scurtà aradittura in u.

L'articol determinativ feminin de norma a l'è a (cf. varesott [ra]). In del bustocch però l'articol u l'è doperaa per tucc duu i gener, se la parolla la scomincia per vocal (es. u om, u aqua).

El sostantiv Modifega

  • I sostantiv che finissen in -o e -a, gh'hann el plural in -i.
    • GATT: ['gɑtu], pl. ['gɑti].
    • GATTA: ['gɑta], pl. ['gɑti].
  • I sostantiv che finissen con alter vocai o in /m/, /n/, /gn/ e /j/ resten invariaa.
    • AJ: [ai̯], pl. [ai̯].
    • BALLA: ['bɑla], pl. [bɑl].
    • CAZZUU: [ka'tsy], pl. [ka'tsy].
    • COEUR: [køi̯], pl. [køi̯].
    • CORAMM: [ku'ɑm], pl. [ku'ɑm].
    • LEGN: [lɛɲ], pl. [lɛɲ].
    • MAMMA: ['mɑma], pl. [mɑm].
    • MOSTER: ['mu:star], pl. ['mu:star].
    • PEDRIOEU: [pi'drjø], pl. [pi'drjø].
    • ROGNA: ['rɔɲa], pl. [rɔɲ].
  • I nomm che finissen in /l/ se comporten tant 'me in del milanes. In d'on quai cas a resten anmò di testimoni del vegg plural metafonetegh.
    • CAVELL: [ka'ɛl], pl. [ka'ɛi̯]/[ka'i].
  • I nomm che finissen in /in/ e /on/ gh'hann di plurai particolar:
    • CAGNIN: [ka'ɲeŋ], pl. [ka'ɲiti].
    • LUMAGON: [lyma'goŋ], pl. [lyma'gun:i].

El verb Modifega

La diferenza pussee grossa che gh'è l'è la terminazzion -o per la prima persona singolar de l'indicativ present e imperfett. Per el rest, el verb bustocch el ghe va dree ai regol generai di coniugazzion del lombard ocidental.

Verb vess Modifega
  • Indicativ present: me a som, ti a ti see, lu/lee a l'é, noeugn a semm, violtar a sii, loi a hinn
  • Indicativ imperfett: men a seo, ti a ti séi, lu/lee a l'éa, noeugn a seam, violtar a sii, loi i ean
  • Indicativ futur: men a saoo, ti a ti saee, lu al saà, lee a la saá, noeugn a saemm, violtar a saii, lùi i saàn
  • Infinii present: vessi
  • Particippi passaa: stèi
Verb avèggh Modifega
  • Indicativ present: men a g'hoo, ti a ti g'hee, lu al g'ha, lee a la g'ha, noeugn a g'hem, violtar a g'hì, loi i g'han
  • Indicativ imperfett: men a g'heo, ti a ti g'héi, lu al g'héa, lee a la g'héa, noeugn a g'héam, violtar i g'hì, loi i g'héan
  • Indicativ futur: men a g'haaoo, ti a ti g'haaee, lu al g'haaà, lee a la g'haaà, noeugn a g'haaemm, violtar a g'haaì, loi i g'haaàn
  • Infinii present: vègghi
Prima coniugazzion Modifega
  • Indicativ present: men a mangio, ti a ti mángi, lu al mangia, lee a la mangia, noeugn a mangiam, violtar a mangii, loi i mángian
  • Indicativ imperfet: men a mangéo, ti a ti mangéi, lu al mangéa, lee a la mangéa, noeugn a mangéam, violtar a mangìi, loi i mangéan
  • Indicativ futur: men a mangiaoo, ti a ti mangiaé, lu al mangiaà, lee a la mangiaá, noeugn a mangiaèm, violtar a mangiaì, loi i mangiaán.
  • Infinii present: mangià
Segonda coniugazzion Modifega
  • Indicativ present: men a édo, ti a ti édi, lu al védi, lee a la édi, noeugn a édam, violtar a idì, loi i édan
  • Indicativ imperfet: men a idéo, ti a ti idéi, lu al vidéa, lee a la idéa, noeugn a idéam, violtar a idì, loi i vidéan
  • Indicativ futur: men a edaoo, ti a ti edaee, lu al vedaá, lee a la vedaà, noeugn a idaemm, violtar a idaì, loi i vidaàn.
  • Infinii present: edé
Terza cuniügaziun Modifega
  • Indicativ present: men a perdo, ti a ti perdi, lu al perdi, lé a la perdi, noeugn a perdam, violtar a perdii, loi i perdan
  • Indicativ imperfet: men a perdéa, ti a ti perdéi, lu al perdéa, lé a la perdéa, noeugn a perdéam, violtar a perdìi, loi i perdéan
  • Indicativ futur: men a perdaoo, ti a ti perdaee, lu al perdaá, lé a la perdaá, noeugn a perdaemm, violtar a perdaìi, loi i perdaán
  • Infinii present: pèrdi
Quarta coniugazzion Modifega

Prima class:

  • Indicativ present: men a doeurmo, ti a ti doeurmi, lu al doeurmi, lé a la doeurmi, noeugn a doeurmam, violtar a dormii, loi i doeurman
  • Indicativ imperfet: men a durmiéu, ti a ti dormiéi, lu al dormiéa, lé a la dormiéa, noeugn a dormiéam, violtar a dormii, loi i dormiéan
  • Indicativ futur: men a dormaoo, ti a ti dormaee, lu al dormaà, lé a la dormaà, noeugn a dormaèmm, violtar a durmaì, loi i dormaàn
  • Infinii present: dormì

Segunda class:

  • Indicativ present: men a finisso, ti a ti finissi, lu al finissi, lé a la finissi, noeugn a finissam, violtar a finissì, lùi i finissan
  • Indicativ imperfett: men a finiéo, ti a ti finiéi, lu al finiéa, lé a la finiéa, noeugn a finiéam, violtar a finissì, lùi i finiéan
  • Indicativ futur: men a finissaoo, ti a ti finissaee, lu al finissaá, lé a la finissaá, noeugn a finissaèm, violtar a finissaì, lùi i finissaán.
  • Infinii present: finì

Lessegh Modifega

El lessegh l'è compagn de quell de tucc i alter dialett de la Provincia de Milan e de quella de Vares, senza di idiotism particolar.

Esempi de lengua Modifega

Del Setcent Modifega

Ah, sgienti, che disgrazia l'è mai chesta!
Morosà chi tente tempo con curè
ch'hò l'avarevi sgià toeuj s'ess vu i danè
e mò ch'ha trovo voeun cha ma jo impresta
cha poss falla cercà fena demèn
pientamm on pòr in mèn!
L'oltrer famm bella ciera
e in jeri baronamm da sta manera!
Ma còss ho mai da fà!
Se men sto chilò a Busti ho da crepà!
Andà a Varzì o Casall,
al voeur parè che sia in criminall!
Sicchè, a vegninn a voeuna
poss'andè a Roma en men cercà forteuna.
Sì, sì, vu 'ndà a informamm
ù da chi che vigni a Cà
in che manera l'ho da pratigà
e dienzen che tra tugg abbien vanzà
on chai strasc d'on bordon e d'on collà
parchè 'l sarav pu ben
che vaga vistì da pilligren
ch'a dilla, chi sta ben
hin ch'j fa da lòcco
e n'hen mia da vargògna a fa 'r pitòcco,
se par sorti n'hin bon
de casciass con di loggi a far frizzon.
Chi m'amarav mai di
ch'ess da vegni a sto stato
che, par no ventà mato
e morì da desgusti
hess da bandonà Busti
on paès inscì bon
che, cont i sò danè
conscian gròss i rognon
parfena i forastè.

Traa de Mommena bustese del canonigh Biagio Bellotti (1714-1789).

Del Votcent Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 283.

Antigamenti, fena amó di temp dul pröm da Zipro, 'pena fäi che finii a guera da Tera Sänta, una grän sciuazza franzesa ca la turnea indree dul Säntu Sepolcar, giüst in püntu a Zipro la va imbatasi in d'una cumpagnia da balossi ca ga n'hän fäi da tüt i sorti. 'Sta poa sciua la podea non dàssi pas; e 'sa gh'é vegnüü in menti? L'ha pensaa ben d'andà dul re a sbarguà 'rgossu. Sciursì ca gh'é mò stäi genti ca gh'hän dii da trà nän' via ul fiaa, parchè ul re l'ea un merlu ca sa pudea fagan da tüt i razzi, ca 'l disea nänca trii: "La vedi non 'ma fän chi ca gh'a da braguà par un caicossa? Ga fän da chii robi da fà 'ventà rossu chissassia; ma lü, mò, ca la guarda lee sa 'l vöi casciàssi pai robi di oltar; nen pa insögn!". Ma lee, inscämbi da smaìssi, sciurnon, l'ha vulzüü andàghi istessu "parchè" la disi "almäncu, sa gh'è propi manea non da cavàgan caicossa, ma scudaó ul güstu da dìghi ca l'è un grän lurdu". E inscì ben l'ha fäi. Metas a piängi e la va dul re e la ga disi: "Men, ul mè car re, a vegnu non par cercà giüstizia da chel ca m'han fäi, nagut afaciu! A vegnu dumà par dìvi da fà piasè a insegnàm cuma l'è ca fee vü a purtà pascenza da tüti i dispressi ca va fän, ca ma disan ca va 'n fän di grossi; sa sa mai da pudè imprendi abè men a mandà giù chesta, ca la ma vöi propi passà non! Almäncu ca pudessi dàvala a vü an' lee, ca gh'hii ul canaüzzu inscì largu ca ga passan tüci!".
'Sa vuissi mò dì? Chel lüganeghin da chel re l'ha fäi tänt 'mé darsedàssi; l'ha cumenzaa d'inlua a vuè fà giüstizia da chela sciua là e, sa ti vedi, 'ma l'ha saüü fà! E pö, porcu sa ga fean vöna a lü! Chel al stea maa da cà!
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 283-284

Bibliografia Modifega

  • Luigi Giavini. Al lìssi al füssi al sìssi - grammatica della lingua bustocca - vocabolario italiano-bustocco. Büst Grand: Centro Culturale San Michele, 1996.
  • Preghém, a cüra de Michele Crespi, Büst Grand, Arti Grafiche Bertarelli, 2000.
  • Gianni Fusetti, I dì dul coeui (i giorni del cuore), Grafiche Casbot, 2002.
  • Dizionario legnanese, a cura de Giorgio D'Ilario, ed. Famiglia Legnanese, Legnan, 2003.
  • Ul Vangèli tème lu cönta ul San Marcu (tradüziun de Clara Mochetti).
  • Mario Candiani, ... tià sia a lumbria, Büst Grand, Freeman Editrice, 2007.
  • Ginetto Grilli e Mariolino Rimoldi, Zibaldone Sinaghin-Bustocco, Büst Grand, Nomos Edizioni, 2007.
  • Walter Cervi, Dairago: una parlata, Dairagh, 1982.

Ligamm de foeura Modifega