Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett bellinzones l'è quella varietà tisinesa del Lombard Occidental che la se parla a Bellinzona, el capploeugh del Canton Tisin.

Caratteristegh Modifega

Respett ai parlà del sò distrett (e anca a quei di sò frazion, compagn de Carass, Dar e Raveccia), el dialett de la città de Bellinzona l'è ben pussee vesin al lombard parlaa a Milan e a Comm; inscambi, i dialett arios poden vess consideraa squasi di dialett lombard alpin.
Chì de sotta sarann scrivuu giò di caratteristegh fonetegh del dialett de la città de Bellinzona, cont on quai confront cont i dialett di sò frazion e di città lombard pussee important.

  • L'articol determinativ masculin a l'è al.
  • Compagn de la pupart di dialett tisines, la E atonega la vegn parnonziada tant 'me ona A:
    • ZUCCHER: mil. ['syker] = com. ['tsykar] = bel. ['tsykar].
  • Compagn de quell che 'l succed a Milan, tanti paroll tacchen a perd el rotacismo (in di frazion inveci nò)
  • El particippi passaa de la primma coniugazion l'è istess che a Milan, menter in di frazion poden vessegh di differenz:
    • CANTAA: mil. [ka'ntaː] = bel., dar. [ka'ntaː] = car., rav. [ka'ntɔ]
  • Certi O che in Milanes e in Tisines hinn sarraa, vegnen parnonziaa avert:
    • MOST: mil. [muːst] = tis. [moːʃt] = bel. [mɔːʃt].
    • AGOST: mil. [a'guːst] = tis. [a'goːʃt] = bel. [a'gɔːʃt].
  • Alter /o/ che in Milanes hinn avert, vegnen parnonziaa tant 'me ona OEU (carateristega comun anch a alter dialett ticines):
    • BESOGN: mil. [bi'zɔɲ] = bel. [bi'zøɲ].
    • GOZZ: mil. [gɔs] = bel. [gøts].
  • La terminazion /on/ la vegn parnonziada [uŋ] (in di frazion inveci nò):
    • ATTENZION: mil. [ate'nsjũ] = com. [ate'ntsjuŋ] = bel. [ate'ntsjuŋ] = car., rav., dar.: [ate'ntsjoŋ]
  • Compagn del Milanes, anca chì la /o/ de /ona/ la vegna parnonziada averta:
    • BELLINZONA: mil. [belin'sɔna] = com. [belin'tsona] = bel. [belin'tsɔna].
  • In del dialett de Carass manchen la [y], la [œ] e la [ø].
    • TUTT: mil. [tyt] = bel. [tyt] = car. [tut].
    • POEU: mil. [pøː] = bel. [pøː] = car. [pɔ].
  • In del dialett de Carass, compagn de alter zonn del Tesin, i infinii verbai gh'hann la vocal longa e i particippi passaa ghe l'hann curta:
    • CANTÀ: mil. [ka'nta] = bel. [ka'nta] = car. [ka'ntaː].
    • CANTAA: mil. [ka'ntaː] = bel. [ka'ntaː] = car. [ka'ntɔ].
    • PODÈ: mil. [pu'dɛ] = bel. [po'dɛ] = car. [po'deː].
  • In del dialett de Carass e Raveccia el grupp latin -ATU, -ATA el gh'ha on plural metafonetegh:
    • CANTAA: sing. [ka'ntɔ], pl. [ka'nteː].
    • CANTADA: sing. [ka'ntada], pl. [ka'nteː].
  • Vegnen parnonziaa i /e/ a la milanesa:
    • CASSETT: mil. [ka'sɛt] = bel. [ka'sɛt] = tis. [ka'set]

I dialett del distrett de Bellinzona Modifega

Anca se al dì d'incoeu la s'è spantegada de bon la koiné ticinesa (e che certament el dialett de Bellinzona l'avarà influenzaa quell di paes intorna), i parlà di paes del distrett de Bellinzona i gh'hann ona serie de caratteristegh particolar, per esempi in de la fonetega.
Tendenzialment, i dialett de la riva de mancina del Tisin hinn pussee vesin al dialett de la città[1], menter quei l'altra banda i gh'hann di caratter pussee lombard-alpin. I dialett de Molen, Pronz, Gnosca e Gordun hinn pussee vesin a quei de la Val Riviera, menter quell de Lumin l'è minga tropp different de quell grisones de Roree, in de la Mesolcina.
E poeu a gh'è i dialett de Ison e de Medea, che hinn staa isolaa per on bell poo de temp (soratutt Ison, che 'l se troeuva in del fond d'ona vall) e che donca i gh'hann di proppi caratteristegh che gh'entren pocch con quei del rest del distrett. Medea, tra l'alter al dì d'incoeu la partegna pù al distrett de Bellinzona, perchè l'è vegnuda ona frazion del comun de Monscendra, in del Luganes.

Caratteristegh fonetegh Modifega

  • El grupp -ON el se parnonzia [oŋ] a Pianesc, Moncarass, Gordun, Gnosca, Pronz, Molen, Arbed-Cagion e Lumin.
  • Inveci a l'è parnonziaa [uŋ] a Sant Antoni, Camorin, Giubiasch, Sant Antonin, Cadenazz, Robasacch, Gud e Sementina, oltra che a Medea e a Ison.
  • A Gordun on temp i /f/ vegniven parnonziaa tant 'me di /h/. Quell chì l'è on lavorà che on temp a gh'era anca in del nord del Lagh de Comm, a Germasen, e in del paes de Boren[2].
    • FEVREE: mil. [fe'vreː] = gord. [he'wreː].
  • Semper a Gordun a gh'è la semipalatalizzazion de la /k/, compagn de quell che 'l succed in alter vallad tisines e alpinn.
  • L'articol determinativ masculin el se parnonzia [al] (compagn de Bellinzona) in di dialett de Giubiasch, Moncarass, Arbed-Cagion, [el] in del rest del distrett e [lu] o [ru] in del dialett de Ison.
  • In del dialett de Pronz, compagn de quei de la Bassa e de Milan (e de quei de la Val Riviera), gh'è minga i son [ts] e [dz]:
    • PRONZ: mil. [prũːns] = bel. [proːnts] = pr. [prons].
    • MARZ: mil. [maːrs] = bel. [maːrts] = pr. [mars].
  • A Moncarass, l'articol determinativ femminil a l'è er, compagn de quell che 'l succed in Val Verzasca.
  • A Molen e a Pronz, l'infinii de la segonda coniugazion la someja a quella piemontesa, perchè inveci de finì in /è/ la finiss in /èj/:
    • VORÈ: mil. [vu'rɛ] = bel. [vo'rɛ] = pr. [vo'rej]
  • A Gud, Sementina e Moncarass (i trii paes che se troeuven in sù l'altra banda del Tesin respett a Bellinzona), la desinenza IN la se parnonzia IGN:
  • In tutt el distrett, certi C dur al princippi de parolla se parnonzien tant 'me di G dur:
    • CORDA: mil. ['kɔːrda] = bel. ['gɔːrda]
  • In di paes de Giubiasch, Cadenazz, Gud, Sementina, Moncarass, Gnosca e Arbed-Cagion i infinii verbai se parnonzien con la vocal longa e i particippi passaa con la vocal curta (al contrari de milanes e bellinzones e compagn de certi dialett del Locarnes):
    • CANTÀ: mil. [ka'nta] = bel. ar. [ka'ntaː].
    • VORÈ: mil. [vu'rɛ] = bel. ar. [vo'rɛː]/[vo'reː].
  • A Pronz a gh'è la semipalatalizzazion de la [k] e de la [g] (compagn de alter dialett del Tesin)
  • In di dialett de Gordun, Gnosca, Pronz e Molen la A a la fin di paroll la se parnonzia tant 'me la vocal de la sillaba precedenta. Quell lavorà chì se ciama assimilazion e la troeuvom anca in alter zonn del Tisin:
    • GNOSCA: mil. ['ɲɔska] = gn. ['ɲoʃko].
    • PAROLA: mil. [pa'rɔla] = gn. [pa'rɔlɔ].
    • FEMMENA: mil. ['fɛmina] = gn. ['fɛmene].
    • LUNA: mil. ['lyna] = gn. ['lynu].

Comparazzion fonetega Modifega

Lombard Milan Belinzona Arbed
cantà [kan'ta] [kan'taː] [kan'taː]
fradell [fra'dɛl] [fra'dɛl] [fra'døl]

Morfologia Modifega

Lessegh Modifega

Esempi de lengua Modifega

On cert omm el gh'ha avuu duu fioeu.
E 'l più gioven de lor l'ha dii al pader: "Pà, damm la part de la sostanza che me tocca!" e 'l gh'ha dividuu la sostanza.
E dopo migna tanti dì, mettuu insemma tuttcoss, el fioeu più gioven l'è partii in paes lontan, e lì l'ha fai nà la soa sostanza col viv lussuriosament.
E dopo che l'aveva consumaa tuttcoss, gh'è vegnuu ona gran famm in quell paes, e lù l'ha cominciaa a trovàss in bisogn.
E l'è andaa e 'l s'è taccaa a vugn de quell paes e 'l l'ha mandaa foeura in di soeu fondi a guidà i porcei.
E 'l desiderava de impienìss al sò venter di giand che i porcei i mangiaven; ma nissugn ghe 'n dava.
Tornaa donca in lù, l'ha dii: "Quancc lavorant in cà del mè pà i abbonden de pan, e mì mò chì a moeuri de famm!
A staroo sù e a naroo dal mè pà e ghe disaroo: Pà, i hoo peccaa contra el Ciel e denanz a tì
oramai a som più degn de vess ciamaa tò fioeu: famm come vugn di toeu lavorant!"
E stand sù l'è vegnuu del sò pà. Ma essend ancamò de lontan, el l'ha veduu el sò pà, e 'l s'è movuu a compassion e, correndogh incontra, el ghe s'è buttaa al coll e l'ha basaa sù.
E 'l fioeu el gh'ha dii: "Pà, i hoo peccaa contra el Ciel e denanz a tì, oramai som più degn de vess ciamaa tò fioeu".
Ma el pader l'ha dii ai soeu servitor: "Prest, tiree scià el più bell vestii e vestìll sù, e déggh on anell in man, e di scarp ai pee!
E menee scià on vedell ingrassaa e mazzéll, e mangemm e femm past.
Perchè 'sto mè fioeu l'era mort e l'è risciuscitaa, l'era 'ndaa perduu e l'è staa troeuvaa". E i hann cominciaa a fà past.
Intant, el sò fioeu maggior l'era in campagna e, tornand e avicinandos a la cà, l'ha sentuu la musica e 'l cantà.
E l'ha ciamaa vugn di servitor e l'ha domandaa cossa i eren 'sti coss.
E colù el gh'ha dii: "L'è vegnuu el tò fradell, e l'ha mazzaa giò el tò pà on vedell ingrassaa, perchè 'l l'ha riavuu san".
L'è andaa in collera per quest: e 'l voreva migna nà dent. Sortii foeura donca el sò pà, el l'ha cominciaa a pregà.
Ma quell, rispondendogh, l'ha dii al sò pà: "Ecco, i henn tanti ann che te servi e mai no i hoo trasgredii on tò comand, e mai no te m'eet dai on caverett de fà past coi mè amis.
Ma dopo che 'sto fioeu, che l'ha divoraa la soa sostanza coi puttann, l'è vegnuu, te gh'eet mazzaa giò 'n vedell ingrassaa".
Ma lù el gh'ha dii: "Fioeu, tì te seet semper con mì, e tutt i mè coss i henn toeu.
Ma bisoeugnava fà past e stà alegher, perchè 'sto tò fradell l'era mort e l'è tornaa in vita, l'era perduu e 'l s'è troeuvaa".

(Die Landessprachen der Schweiz, 1819, pag. 411-412)

Not Modifega

  1. DOSI - Leventina (parte I), 2005.
  2. Gerhald Rohlfs, Grammatica storica dell'Italiano e dei suoi dialetti, vol. 1., ed. Giulio Einaudi.

Bibliografia Modifega

  • Die Landessprachen der Schweiz, 1819.
  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia e di etnografia, Bellinzona, 1952-....
  • LSI - Lessico dialettale della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia e di etnografia, Bellinzona/Lugan, 2004.
  • DOSI - Documenti orali della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia e di etnografia, Bellinzona.

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega