Dobbs v. Jackson Women's Health Organization

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
«Pensom che Roe e Casey gh'hann de vesser reversade. La Costituzzion la parla minga de l'abort, e quell dirit chi l'è no protesgiud in manera implicita de 'na quajsevoeul part de la Costituzzion, nanca de quella che tiren in mez i difensor de Roe e Casey - la Clausola del Giust Process de l'emendament quell de quatordes. Quella part lì la stabiliss che gh'è di dirit garantid che inn no scrivud dent de la Costituzzion, ma ogni dirit del gener el gh'ha de "havégh di bej radis in la storia e la tradizzion de la Nazzion" e "implicit in del concet de libertà ordenada". A l'è ora de fàgh atenzion a la Costituzzion e dà ancamò la question de l'abort in man ai representant elesgiud del popol.»
(Principi de l'opinion de magioranza)

Dobbs v. Jackson Women's Health Organization a l'è stada una sentenza de gran importanza de la Cort Suprema di Stat Unid sortida el 24 de sgiugn del 2022 che l'ha reversad el dirit costituzzional a nivell federal a l'abort, garantid de Roe v. Wade e de Planned Parenthood v. Casey.

La Cort Suprema che l'ha dad foeura quella sentenza chi

El cas analizad a l'è quell de una lesg del Mississippi che l'ha proibid la pupart di abort dopo de quindes setimane. I cort pussee in bass hann sospendud quella lesg chi, desgià che i precedent de la Cort Suprema stabilissen un dirit a l'abort se 'l feto l'è minga bon de viver foeura del venter de la mam, protesgiud de l'emendament quell de quatordes.

La Cort l'ha acetad de scoltà el cas e l'ha sentid i argoment orai in del dicember 2021. El 2 de masg 2022 Politico l'ha publegad un sbozz de la sentenza che l'havaria reversad Roe v. Wade, confermada del giudes capo John G. Roberts e vint Stat hann preparad di lesg pussee stregge, con 13 che gh'hann di lesg del grillet che i ativarien in cas de reversadura.

Infin, hann decidud 5-3 che la Costituzzion la gh'ha minga dent un dirit a l'abort e che donca la parolla la gh'ha de tornà al popol, a travers di Stat. A scriver l'opinion de magioranza l'è stad el Samuel Alito, al che s'inn sgiontad el Clarence Thomas, el Neil Gorsuch, el Brett Kavanaugh e l'Amy Coney Barrett. El giudes capo Roberts, a votà a favor de la lesg del Mississippi, l'ha scrivud una soa opinion in sul perchè quella lesg lì l'era costituzzional ma gh'è no besogn de reversà Roe e Casey, in bas al principi del stare decisis. Sonia Sotomayor, Elena Kagan e Stephen Breyer hann votad contra e hann scrivud un dissens.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega