Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La fel (in d'on quai dialett de la bergamasca [fil]; olter variant: afel, fela, fed, sfela) l'è on liqued basegh de color giald-verd che 'l vegna foeura del fidegh de la pupart di vertebraa.
In d'on bell poo de speci la vegna fada su e magazinada in de la cistifellea in tra ona mangiada e l'altra: e in del mangià la ghe va dent al duoden, indè che la ghe da ona man ai process de digestion.

El nomm Modifega

El termen fel el riva del latin fel, fellis, che l'è parent del grech antigh cholé, con l'istess significaa (e che l'è ligaa a termen tant 'me chlōrós, che 'l voeur dì "verd"[1]). El termen l'è present in tanti alter lengov neolatinn (italian fiele, catalan e portoghes fel, spagnoeu hiel, romen fierea, napoletan fele, sicilian feli, genoves , sardegnoeu vele). In tanti lengov però se preferiss doperà derivaa del latin bilis (es. italian bile ecc.).
In lombard e in di alter lengov del nord Italian "fel" a l'è on nomm feminil, intant che in di alter parlà romanz l'è de gener masculin.

Referiment Modifega

  1. etimologias.dechile.net

Varda anca Modifega