Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Franzescol Pusterla (a l'anagrafa Franzesch, ... - november 1341) a l'è staa on nòbel milanes.

Biografia Modifega

Fioeu del Macari Pusterla e de la Fina Litta, el se sa pocch de la soa infanzia, se sa de la soa attività del 1331 per cunt de l'Azzon Viscont, 'me ambassator a Avignon. La Pasqua del 1338 a l'è ordenaa cavaliee e pocch dopo el partecipa con i Viscont a 'n tornee a Mantoa per el matrimoni del Luis Gonzaga.

El se marida con la Margherita Visconta, per i font de l'epoca la donna la pussee bella de Milan, de che la gh'ha trii fioeu: Ambroeus, Filipp e Pagan.

In l'estad del 1340 el passa de important dignitari a fuggiasch: A l'è descovert a toeu part a 'na congiura contra del noeuv scior Luchin Viscont, cont i sò fioeui e parent, insemma a 'n mugg de oltra gent 'me di esponent de la familia Aliprandi, el conestabil Enrigh de Rubersteg, e addirittura el Bernabò e 'l Galeazz II Viscont. 'Sta rivolta, nassuda offizialment per di indecenz del Luchin in su la miee del Pusterla, a l'è in realtà pussee radicada in d'on malcontent dovuu a la volontà del Luchin de liberàss di consiliee de l'Azzon, che l'eva marginalizzaa lu.

El riess a scappà a Avignon ma quand che el Papa e i Viscont se riconcilien el decid de scappà an'mò a Pisa, che 'l ghe riva el 8 de agost 1341. Pisa però la gh'eva besogn del jutt milanes contra Fiorenza, donca la fa menà via i Pusterla e i consegna a Milan: Processaa, a hinn condanaa a mort el 17 de november e decapitaa pocch dopo.

I sò ben, quantifegaa in 200'000 fiorin d'or, a hinn staa confiscaa e daa a di alter gent. Pocch dopo i Pusterla in general han perduu importanza e l'ultim a vess important in del Ducaa a l'è staa el Balzarin, consiliee del Bernabò, mort senza ered mas'c.

Riferiment Modifega