Gabinètt del govèrna
El gabinètt o consili di minister (ind on quàj paés ciamàa consili de stat, consili esecutìv o, domà, govèrna) a l’è vun di òrghen che fànn su el govèrna e, de precìs, l’òrghen collegiàl che ’l trà insèma i minister sòta la presidenza del capp del stat, a segonda de la forma de govèrna adottada e del capp del govèrna (primm minister, president del Consili di minister, cancellier etc).
Olter che in del govèrna centràj, el pò esìst on gabinètt o consili di minister anca in di stat de ‘na federazión o in di alter govèrna sub-centràj. Ancasì, i pòden, sòta cèrt aspètt, vèss consideràa ‘me ‘n gabinètt i òrghen collegiàj esecutìv di entità territoriàj, ancabén generalmént a lor ghe se attribuìssen di alter nòmm (compagn de gionta in Italia, municippi in del Canton Tesin, câmara municipal in Portogall).
Origin Modifega
Del ponto de vista stòrich, el gabinètt l’è nassùu come ‘n comitàa denter in del Consili privaa del Règn d'Inghiltèrra. Quèll tèrmin chì l’è sortìi foeura del nòmm d’on locàll piscinìn, de sòlit doperàa per di conversazión riservàd; in on locàl fàa inscì, el Rè d'Inghiltèrra el se consultava con i collaboradór pussée fidàa, catàa foera del Consili privàa ch’a l’è era oramai diventà tròpp grand (in del 1553 el gh’aveva denter quaranta member).
L'espressión cabinet counsel la compàr in la lengua inglesa a partì del sècol quèll di XVI, tuttamànch, per via de l'ortografia de chi temp là, l’è minga ciàr se la fudèss per dì on consili fornii al monarca in manera privada (on cabinet counsel seconda la grafia d’incoeu) o ‘n cosili, intés come riunión, del monàrca cont i sò collaboradór (on cabinet council). In del 1605 el Francesco Bacone en parla ‘me 'n'usanza d’orìgin forestera, che lu el desaprova: "Per sti inconveniént chì, la dottrina d'Italia e l’usanza de la Francia, sòta ‘n quàj rè, l’hà introdòtt i consili de gabinètt; on rimedi pesg del mal."
El rè Giacomo I d'Inghiltèrra l’hà trà insèma on consili de gabinètt formàl fin del 1625, la data de la soa salida in sul tròno. Dòpo de la parentesi de la dittatura tirada in pee de l’Oliver Cromwell el Consili privaa l’è staà fàa su de noeuv, ma ‘l noeuv Rè, el Carl II, come i sò predecessór, el gh'hà da semper pussée de affidamént al gabinètt, che cont el Giòrgio I l’hà accentuàa anmò pussée la soa part e la taccàa a riunìss in assenza del sovrano, e fàgh savè dòpo i decisión ciapàd. L’è comenzàa inscì el cambiamént del Règn d'Inghiltèrra de monarchia costituzional al sistèma parlamentar.
Descrizion Modifega
Struttura Modifega
In quàj ordinamént, tucc i mìster hinn di member del gabinètt o del conili di minìster, invece in di alter gh’hinn di minister ch’a hinn di member del gabinètt e quèj ch’en ciapen minga part. Quèll dualismo chì el se treouva soratùtt in di paés che ghe vànn adrée a l’inscì ciamàa sistèma Westminster, ‘doe che i minister member del gabinètt (cabinet ministers) hinn domà quèj ch’a hinn al coo di dicasteri 'do'a hinn prevòst, ai quàj el se ritén che ‘l sia politegamenént ùtil faj partecipà. Oltra al capp del govèrna, ai sò vicari e ai minìster, in cèrti ordinamént anca di alter funzionari del stat con rango ministeriàl, hinn di member del gabinètt, come l'attorney general in on quàj paés de tradizión anglo-sassón (inveci, in di alter, ch’infra de lor gh'è la Gran Bretagna medèmma, l'attorney general a l’è member del govèrna ma nò del gabinètt); in del consili di minister di stat comunista gh’è denter, de sora maròss de là de la fila di minìster, i presidént di vari òrghen e entità pubblich con rango ministeriàl.
In di paés che ghe vànn adrée al sistèma Westminste,r el gabinètt el pò tràss insèma anca domà in part (l’inscì ciamàa inner cabinet) per manda foeura di decisión de vèss poeu ratificàa del colleg intrégh. ‘N’organismo compàgn a l’è in Italia el Consili de Gabinètt, introdòtt informalmént in del 1983[1] e miss giò con l'art. 6 de la leg 400/1988, second el quàl el President del Consili di minister " el pò vèss iuttàa de ‘n Comitàa, che ‘l ciapa el nòmm de Consili de Gabinètt, e l’è fàa su di minìster designàa de lu medésim, dòpo de vègh sentùu el Consili di minister".
Tuttamanch el gabinètt (o consili di minister) e ‘l govèrna hinn di concètt divèrsi, ancabén di vòlt i tèrmin vegnen dopraà ‘me fudèssen l’istèss per sineddòche: defàtt, el primm l’è ‘n òrghen collegiàl, l’alter a l’è ‘n’òrghen complèss che ‘l tira denter, olter quèll collég chì, el capp de govèrna e i minister in deperlór come di òrghen mònocratich, e magara poeu anca di alter òrghen.
Lavorà Modifega
El gabinètt el se trà insèma regolarmènt, de sòlit ‘na vòlta a la settimana, e i sò riunión hinn segrètt. Tuttamànch i sò fonzión e ‘l sò lavorà cambién de bon a segonda de la forma de govèrna adottada.
In di sistèma che ‘l capp del stat el gh’hà lù tucc i poder (monarchia assoluda) o, comunque, el mantén el poder de fissà l'addrèss politegh (compàgn che in la monarchia costituzional e in la repubblica presidenzial) el gabinètt el gh’hà domà di fonzión de consùlt in di confrónt del capp del stat, che tra l’alter el pò fondà i sò decisión anca in su di informazión tràa foeura di alter sorgént, compagn di inconter a du cont i minister in deperlór. In quajvùn di sti ordinamént chì, el gabinètt el finiss de fa on lavorà fondamentalmént cerimoniàl e tràss insèma putòst raramént.
In di sistèma parlamentar, invece, el mestee del gabinètt a l’è assosènn pussée importànt, anca se ‘l cambia d'on paès a a l’àlter: in on quàj stat, defàtt, la natura collegiàl del govèrna l’è pussée accentuada, inscì che ‘l gabinètt l’è l’òrghen che defàtt el ghe dà l’addrèss politegh al govèrna. Invece, in di alter, la posizión de superioritàa del primm minìster a l’è pussée accentuada- formàlment o defàtt -, insci chè chesschì el tend a decìd in deperlù l’addrèss polìtegh del govèrna e, de conseguenza, el gabinètt el va a assùmm 'na fonzión de consùlt, compàgn che in di sistèma presidenziàj, oppùr de ratifica. Se gh'hà ancasì de distingu i paès che i decisión del gabinétt se tradusen soratùtt in di att giuridegh formaj, adottà su propòsta di sò component – de sòlit di progètt de leg, di regolament, di nòminn di alt funzionari e di alter att prevedùu de la costituzion o de la leg – e i paés che invece, invece, el gabinètt el ciapa soratùtt di decisión politegh a livèll generàl, che vegnen poeu tradòtt in di att formàj in di alter sedi (per esempi di minister in deperlór oppùr de comitàa interministeriàj). Di paési compàgn de l'Italia e de l'Austria hinn comprés in del primm grùpp, inveci i paés che ghe vann adrée a l’inscì ciamàa sistèma Westminster hinn l’esempi tipich del segónd grùpp. In sti chì, tra l’alter, di decisón come l’approvazión di regolamènt e ‘na quàj nòmina, che in di alter part gh’hànn de vèss assùnt del gabinètt, vegnen formalmént adottàd del capp del stat, dòpo de vègh sentùu el consili privaa, con i inscì ciamàa Order-in-Council.
In di repùbblich semipresidenziaj segónd el modèll de la Quinta Repubblica francesa el presidént del gabinètt a l’è el capp del stat (o, al pòst de lu, el primm minìster) e ‘el gabinètt el tend a ciapà on ròll pussée accentuàa che in di repùbblich presidenziàj, e ‘l se vesina a quèll di sistèma parlamentàr, almanch foeura che i disciplìnn (de sòlit la politega èstera e la difera) per i quàj ghe vegnen reconossùu al president de la repubblica i poder d’addrèss polìtegh e di att che ghe compètten.