Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El giardin de Villa Zorn a l’è on giardìn stòrich de Sèst San Giovann pòst infra la Via Cesare da Sesto e la via Garibaldi, prèss a la Villa Zorn.

Storia Modifega

In del 1721, com'a pòdom savè grazie al Cadaster Teresian[1] in del pont indoe in del sècol adrée la sarìss stada fada su la Villa Zorn a gh’era su on edifizzi rùstegh che ‘l sò giardìn l’era on’area, descrivuda al catasto, come “praa”. Intorna del 1800, al pòst de l’edifizzi rùstegh, la famiglia “ Marzorati”, ona famiglia de nòbil lombàrd, la fà costruì on complèss residenziál. La villa la mantegniva on giardìn denànz, 'na part del quàl, l’era insegnada al catasto come praa e l’altra come “camp”, donca a uso de agricoltura. [2]. In del mes de luj del 1844 la famiglia Zorn, che la vegniva de la Germania, ancabén de orìgin svedésa l’hà compràa la proprietà. El giardin, a chi temp là l'era organizzàa come on giardìn a l’inglesa.[3]. Pussée tard, in del 1870 el Gustan Zorn con la soa miee Clara s'a hinn trasferìi a Sest San Giovann in de la proprietà de la famiglia. La Clara, che la se passiona a la cura del giardìn e la decìd de introdùsegh di noeuv speci vegetàj e de costruìgh 'na collinètta [4]. I Zorn hinn però obligàa a tornà indrée in Austria per via de la s’cioppada de la primma guèrra mondial per i leg sora el stat de guèrra. La proprietà la va temporaneamént in di man de l’esèrcit e per trìi agn la ven bandonada. [5][6]. Dòpo la guèrra, per via de l’incuria, a ghe sarìss stàa besògn de spend on mucc de danée per mètt de noeuv a pòst el giardìn, ma i proprietari ghe riessen nò a andà incontra ai spes, e inscì decìden de fittà al Comun 'na part di sò edifizzi. El comùn el dopera la villa per ona scoeula, intanta che 'l giardìn el ven deoperà per di lezión a la serèna.[7] Per di resón econòmich, in del 1930, i Zòrn prima venden al comùn di tochèj de proprietà [8]e poeu in del 1938 la proprietà intrega al grupp immobiliár “Fondi Rustici”[9] che 'l trasformarà la proprietà in tanti appartamént pussée piscinìtt de fittà, ma el giardìn el restarà anmò bandonàa[10]. In del 1947 el comùn de Sest San Giovànn el compra el giardìn con l’intént de mèttel a pòst e mantegnìnn el sò valór stòrich.[11] El giardìn el ven dervìi al pùbblich in del 1947 quand che el ven tràa giò el mur de cinta, e a l'istèss temp ghe vegnen miss denter di noeuv speci botànich, vegnen sistemàa i bòrd di proeus e i vialètt con la gera.[12][13] Di alter di intervent de miglioramént del giardìn curàa di Architètt Francesco Borella e Andreas Kipar, finìi in del 1995, riguàrden soratùtt i pavimént del vialètt centrál e i primm gioeugh per i fioeulìtt. Di alter intervent de manutezion straordinaria a la fontana e a l’àrea per i gioeugh di fioeulìtt vegnarànn poeu fàa in del 2012 e poeu anmò in del 2015 quand che la vegnarà sistemada la collinètta e introdòtta on’àrea-gioeugh per i pivèj.

Vos correlad Modifega

Riferiment Modifega

  1. Catasto teresiano, Mappa orginae del comun censuario di Sesto E torretta, foeuj 8 e 13, conservàa prèsso l’Archivio di Stato di Milano
  2. Carta topografica dei Contorni di Milano scrivuda giò del Giovanni Brenta in del 1833
  3. att de compravendita prèss l’Archivi de Stat de Milan
  4. Sesto San Giovanni: storia arte e cultura a cura de l’Ezio Parma, Cinisello Balsamo, Arti grafiche Amilcare Pizzi, 1989, p.161
  5. Sesto San Giovanni: storia arte e cultura a cura de l’Ezio Parma, Cinisello Balsamo, Arti grafiche Amilcare Pizzi, 1989, p.148
  6. A.Geminiani, T. Nicolini, Cultura e Paesaggio a Sesto. Le ville, Milano, pag.92
  7. Santino Langé, Ville della provincia di Milano, Edizioni Sisar, 1972, ISSN 1974-7802
  8. senza di font
  9. I daa de l’att de ventida hinn raportàa in on certificàa de l’ufficio distrettuale delle imposte dirette di Monza del 1946
  10. A. Porro, A. Bellini, G.B.Sannazzaro, P.venturelli, F. Baasner, r.Jakobi, G. Oldrini, A. Molteni, F.Alasia, Sesto San Giovanni: famiglie e dimore patrizie, Cornate D’Adda, Ezio Palma editore, pag.177.178
  11. el contratt d’acquist l’è el documént scrivùu del Comun de Sest San Giovann, prot. 9921, repert.4687, del 27/03/1947
  12. Foto stòrich de chi temp là
  13. Santino Langé, Ville della provincia di Milano, Edizioni Sisar, 1972, ISSN 1974-7802