Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giovann Maria Vescont (Biaa, 7 de setember 1388 - Milan, 16 de masg 1412) a l'è stad el segond Duca de Milan.

Litrat del Vescont

Biografia Modifega

Prim foeul del Gian Galeazz Vescont e de la Caterina Vesconta, a la mort in del 1402 del Gian Galeazz a Meregnan el va in sul tronn, cont i giurament fad el 14 dicember al Brovet Vegg.

Domà de 14 agn, el ciapa in eredità tut el Ducad de Milan e anca di alter cità compagn de Bologna e de la roca borromeja de Angera, ma el pader l'ha miss sota la regenza de la mader Caterina, jutada del prim secretari Franzesch Barbavara, fina ai 20 agn.

La Caterina l'ha lavorad per fermà i front vert cont el Stat Pontifizzi, la Republega de Fiorenza e Padoa, ma Roma la scerniss istess de deciarà guerra a Milan.

In del 1403 di politegh de la cità proeuven a fà un colp de Stat, invidios del sucess del Barbavara e timoros de la regenza de la Caterina: se unissen intorna a l'Antoni Vescont e fann tornà in la cità el Francesch Vescont, casciad via del Gian Galeazz de Milan. El Francesch Vescont el proeuva a cercà un acord cont el noeuv Duca ma intant el fomenta la ribellion. Vun di consejer che 'l gh'haveva de tratà l'è stad mazzad e donca l'è tacada una guerra civil in tra i guelf e i ghibellit, che la regenta l'è bona de tegnì sota control in di prim dì ma poeu ghe s'ciopa di sconter pussee fort.

'Sti rebelot menen al perder de Bologna e del so contad, del Veneto viscontee, del Monferad e de Vercej.

El 17 de otober 1404 la Caterina la moeur, se pensa de pest, e i rebelot vann inanz anca in tra i fioeui de Bernabò Viscont, che voleven anca lor di domini.

A menà a la fin di rebelot l'è el Jacom del Verme, convint a tornà al servizzi de Milan, che 'l fa el so ingress in la cità in del 1407, ma la pas la va inanz domà fina al 1409, quand che ghe s'ciopa una guerra, fenida in del 1410 cont el nomenà del Facin Can 'me governator.

De chì adree, però, el Can el gh'ha un atach de gota mortal e di congiurad, ligad ai ered del Bernabò, deciden de mazzà el Duca cont una telloeula in del coo denanz a la Gesa de San Gotard in Cort.

El corp del Duca l'è menad in Dom, senza onor, foeura che per un cest de fior de 'na prostituta.

El morebond Can l'ordena ai so de giuràgh fedeltà al Filip Maria Vescont, fradell del Duca apena mazzad e so sucessor e 'l promet de maridàss con la mier del Can, la Beatris Lascaris de Tenda, depos de la soa mort.

Alter proget Modifega

Riferiment Modifega