Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giovanni Battista Sammartini (Milan, 1700 o 1701 – Milan, 17 genar 1775) a l'è stad un composidor, organista e maester de cor italian. L'ha vivud tuta la vita a Milan[1], de fad a l'è considerad el principal esponent de la scoeula milanesa che l'ha desvilupad e portad inanz e in volt la sinfonia. L'è stada vuna di figure principai per el desvilup del stil classegh. In tra i so allev a troeuvom el Gluck e forsi anca el Brioschi. L'ha anticipad composidor 'me l'Haydn, el Mozart, el Boccherini e el Cambini,[2] e grazzia a lu la cità de Milan de mità secol la diventa el center strumental pussee inovativ d'Italia[3].

El Giovanni Battista Sammartini, in d'un ritrat del Donnino Riccardi

Biografia Modifega

El Giovanni Battista Sammartini el nass 'me setim de vot fioeui de l'oboista frances (rivad in Italia) Alexis Saint-Martin e de la Girolama de Federici. El gh'ha la so formazzion musegal del pader e in del 1717 el sonava in publegh sgiamò coma oboista cont el fradell Giuseppe in de la gesa de San Cels e in del 1720 el sonava in de l'orchestra del Teater Regio Ducal de Milan. In tra el 1724 e el 1726 el scriv el so prim lavorà: una serie de cinch cantade per la Congregazione del Santissimo Entierro (incoeu retegnud perdud); nonostant che la so prima composizzion l'è stada un'aria per un oratori representad in del 1724 (anca questa perduda). Poch agn despoeu, in del 1728, el vegn maester de capella a la Congregazzion, indova che el lavora per bona part de la so vita. In del 1726 el vegn nominad vicemaester de la Basilica de Sant Ambroeus, poeu maester titolar in del 1728. Semper in del 1726 el compon l'oratori Gesù bambino adorato dalli pastori, representad in de la Gesa de San Fedel, aprezad del Johann Joachim Quantz, che in quell period lì el logiava a Milan.

El Sammartini el vegn in poch temp famos 'me composidor de lavorà sacher (coma el dis el contrat che el nomina vicemaester a Sant Ambroeus) di agn trenta el gh'ha popolarità anca foeura de l'Italia, soratut grazzia a la so musega strumentala; de fad, el scriv un numer important de sinfonie, concert, sonade e anca lavorà dramategh. El taca 'me overista con Memet, metuda in scena a Lod in del 1732. Poeu la so segonda oeuvra, L'ambizione superata dalla virtù, a Milan al Teater Regio Ducal du agn dop con la Vittoria Tesi el 26 dicember. Semper in di agn trenta, in de la so cità, el fonda la prima scoeula sinfonega in Europa, de la che faseven part, anca, i composidor Antonio Brioschi, Ferdinando Galimberti, Giovanni Battista Lampugnani e Melchiore Chiesa.

Insema ai atività de composidor e maester de capella, el se ocupava de l'insegnament: de sorapu a l'atività didatega, che el faseva al Collegio de' Nobili del 1730, el gh'ha havud tant olter allev, in tra i quai el se regorda, soratut, el composidor Christoph Willibald Gluck, al che l'insegna del 1737 al 1741.

In di agn de la so maturità a l'era el composidor de gesa pussee famos de la cità: in del 1761 a l'era maester de capella in 8 gese milanes, inveci in de l'ann che 'l moeur, o ben in del 1775, el numer el riva a 11. A quei careghe chì la va sgiontada anca quella de maester de la Capella Ducal de San Gotard, havuda in del 1768.

In del 1741 el diris una messa, composta de lu midem, per regordà la mort del cardinal Benedetto Odescalchi e l'ann dop a l'è diretor de la Gesa de San Paolo de' Barnabiti de Vigevan. In del 1743 al Regio Ducal el met in scena la so ultema oeuvra, L'Agrippina, moglie di Tiberio e, quater agn despoeu, in onor de la nassion del terz fioeul de l'imperatris Maria Teresa, l'arciduca Peder Leopold, el representa semper in del midem teater la cantada La gara dei geni. In del 1750 el Sammartini el taca a mandà tant lavorà orchestrai e de cambra al margravi Carl Friedrich de Baden-Durlach a Karlsruhe, che l'incontra, probabilment un quai agn prima, in Italia. In del 1749 e in del 1751 el diris tant concert al Castell Sforzesch e in del 1753, in ocasione de l'aniversari de nassion del Isep II, el compon una cantada. El 10 avril 1758 a l'è stad vun di fondator de l'Academia Filarmonega de Milan, un'istituzzion fada de persone minga professioniste che andaven a sonà in gese e palazz.

In tra i agn cinquanta e setanta l'incontra un quai composidor de la noeuva generazzion, in tra i quai se regorden el Johann Christian Bach, che el viv a Milan in tra el 1755 e el 1762, el Luigi Boccherini, che el sonava in orchestra sota la direzzion del Sammartini in del luj del 1765 a Pavia e a Cremona e Leopold e el sgiovin Wolfgang Amadeus Mozart in del 1770. Semper in quell agn chì el gh'ha la visita del Charles Burney, in viagg per descriver la vita musegal in Italia.

In del 1773 el scriv el so ultem lavorà, 6 quintet per arch, e el 17 genar 1775 el moeur a causa de un'infezzion ai polmon. El dì dop i so rest inn stad onorade de una gran messa funeber e el vegn metud in de la Gesa de Sant Lissander in Zebedia.

Inovazzion: la sinfonia Modifega

El Sammartini a l'è soratut considerad per i so inovazzion in del desvilup de la sinfonia. El scriv 78 sinfonie, el numer pussee volt de qualsessia olter sinfonista italian[4]. Segond el Fausto Torrefranca el Sammartini el saria el pader de la sinfonia moderna in de la forma poeu doperada di classegh austro-todesch. Sgiamò intorna al 1750, per el Torrefranca, el Sammartini l'havaria pensad la sinfonia 'me composizzion in quater temp, cont el prim in forma-sonada, bitematega e tripartida. Per el Mysliveček a l'era "el pader del stil de l'Haydn". El Johann Christian Bach, in del scriver al bolognes Giovanni Battista Martini, el parla de "una manera lombarda de sonà in Sinfonia". El so svesinament a la composizzion sinfonega a l'è stad unegh, con influenze de la sonada a tre e de la forma del concert, doperada fess in de l'Italia setentrionala (per esempi l'Antonio Vivaldi), al contrari di olter composidor che, in del so temp, scriveven sinfonie segond el modell de l'ouverture italiana. I so sinfonie inn menad de fort ritm e de forme pussee ciare, soratut de la prima forma-sonada e de la forma bipartida. I so lavorà hann mai desmetud de vesser originai e di voeulte l'ha anticipad la direzzion de la musega classega 'me l'ha fad el Sturm und Drang.

In di sinfonie del Mozart scrivude in tra 1770 e 1773 a troeuvom l'influenza del Sammartini, soratut in di K. 81, 95, 112, 132, 162 e 182.[5]

Composizzion Modifega

El Sammartini l'ha scrivud circa pussee de 400 composizzion. Tant di so lavorà inn stad perdud, olter inn spuri o a sem minga segur che sien stad scrivud de lu, per un total de 82 sinfonie e una stampa spuria, anca per una sconfusion cont el fradell, anca lu composidor.

Lavorà cognossud Modifega

  • Sinfonie (78)
  • Concert (10 o 11):
    • Per fluta
    • Per violin
    • Per violonzell
    • Per oboe
  • Concertin (7)
  • Marce (4)
  • Minuet (4)
  • Quintet d'arch (6)
  • Quartet d'arch e fluta (27)
  • Trii d'arch (~177)
  • Sonade (pusse de 50):
    • Per fluta
    • Per violin
    • Per violonzell
    • Per tastadura (clavicembol e orghen)
    • Per mandolin ("armandolin") (1)[6]
  • Oeuvre (3)
    • Memet (1732, Lod), tragedia in tri at, i prim moviment de du di so prim sinfonie inn chì 'me overtures
    • L'ambizione superata dalla virtù (26 dicember 1734, Teater Regio Ducal, Milan), drama in tri at
    • L'Agrippina, moglie di Tiberio (genar 1743, Teater Regio Ducal, Milan), drama per musega in tri at,
  • Arie e toch per ensemble vocal (11)
  • Cantade (8)
  • Oratori (2)
    • Gesù bambino adorato dalli pastori, 1726, Milan
    • Le figlie di Sion, 1758, Milan
  • Componiment dramategh:
    • La gara dei geni (o anca ciamad La gara del genio della Germania con quello dell'Italia) (28 magg 1747, Teater Regio Ducal, Milan), (de che 'n resta domà un aria) scrivud per i feste asburgiche
  • Lavorà sacher (16)
    • Messe
    • Salm
    • Litanie
    • Magnificat
    • Te Deum

Bibliografia Modifega

  • Storia della musica, Baroni, Fubini, Petazzi, Santi, Vinay, Piccola Biblioteca Einaudi
  • L'età di Mozart e di Beethoven, Giorgio Pestelli, EDT srl - Turin
  • Storia della musica in Occidente, Donald Jay Grout, Feltrinelli
  • La nuova enciclopedia della musica, Garzanti
  • Symphonic Repertoire, the Eighteenth-Century, Volume I, Mary Sue Morrow e Bathia Churgin, A. Peter Brown, Founding Editor
  • Fausto TorrefrancaLe sinfonie dell'imbrattacarte, Turin: Fratelli Bocca, 1915

Note Modifega

  1. La nuova enciclopedia della musica, Garzanti, Sammartini Giovanni Battista, p. 629
  2. La nuova enciclopedia della musica, Garzanti, Sammartini Giovanni Battista, p. 630
  3. L'età di Mozart e di Beethoven, Giorgio Pestelli, EDT srl - Turin, p. 35
  4. Symphonic Repertoire, the Eighteenth-Century, Volume I, Mary Sue Morrow e Bathia Churgin, A. Peter Brown, Founding Editor, p. 146
  5. Storia della musica in Occidente, Donald Jay Grout, Feltrinelli; p. 509
  6. Tyler, J., and P. Sparks. 1989, 1992. The Early Mandolin. Clarendon Press, Oxford.