Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giovanni Pascoli (San Mauro de Romagna, 31 desember 1855 – Bologna, 6 avril 1912) a l'è stad un poeta e critegh leterari italian. Figura importanta de la fin del vot-cent, a l'è considerad, insema al Gabriele D'Annunzio, el pussee important poeta del decadentism italian.

El Pascoli

Biografia Modifega

El Pascoli el nass a San Mauro di Romagna (incoeu ciamad San Mauro Pascoli in so onor) in del 1855 'me quart bocia d'una familia de des fioeui. El pader Ruggero a l'è l'aministrador de La Torre di prinzep del Torlonia. In del 1862 el va dent in del collesg di pader Scolopi in fina al 1871. El 10 de avost del 1867, in del dì de San Lorenz, el so pader el vegn copad e i responsabel vegnaran mai descovert. Quell event lì l'ha segnad per semper el poeta, che poeu l'ha vorsud regordà el pader con tancc riferiment de mister e de mort in di so poesie, soratut de la regolta Myricae, 'me la poesia X agosto. Despoeu de vesser restad indree de pader, el Pascoli el ved morì la so sorella granda Margherita in del 1868 e dop domà un mes anca la mader, che inscambi la sarà al center de la regolta Canti di Castelvecchio. In del 1871 el moeur el so fradell Luigi e in del 1876 el fradell Giacomo.

El se iscriv a Letere a Bologna, indova che l'insegna el Carducci. In di agn de l'università el se svesina al moviment socialista rivoluzzionari de l'Andrea Costa e in del setember del 1879 el vegn arestad e metud in preson per havé toeud part a una manifestazzion anarchica. Sortid quater mes dop el vegn assolt e el seguta i so studi in fina a la laurea in del 1882. In de l'autun de l'istess ann el taca a insegnà latin e gregh in divers licee e el scomincia anca a scriver 'me poeta in latin. De sorapu i so poesie a comparen in sui riviste pussee importante 'me Vita nuova de Firenz, indova che in del 1890 sortissen i so prim vers sota el titol de Myricae (la prim edizzion stampada l'è del 1891). In del 1895 el vegn ciamad 'me professor universitari de gramatega latina e grega a Bologna, Messina e Pisa, in del 1905 l'otegn la catedra de Leteradura italiana del so maester Carducci a Bologna, cità indova che el morarà in del 1912.

Oeuvre principai Modifega

  • Myricae (1891, prima edizzion; 1903, edizzion definitiva)
  • Iugurtha (1896) (in latin)
  • Il fanciullino (1897)
  • Poemetti (1897)
  • Canti di Castelvecchio (1903-1906)
  • Odi e Inni (1906)
  • Canzoni di re Enzio (1909)
  • Poemi italici (1911)
  • Poemi del Risorgimento (1911)
  • Carmina (1912)

Bibliografia Modifega

  • La scoperta della letteratura, P. Di Sacco, Mondadori