Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Gabriele D'Annunzio (Pescara, 12 marz 1863Gardon Rivera, 1 marz 1938) a l'è stad un famos scricior, poeta, dramaturgh, militar, politegh, giornalista e patriota italian, simbol del decadentism e de l'estetism. Per circa quarant'agn l'ha dominad el gust poetegh de la penisola, in tra la fin del vot-cent e l'inizzi del noeuv-cent.

El Gabriele D'Annunzio

Biografia Modifega

Nassud 'me terz de cinch fioeui de una familia borghesa el studia in del colesg Cicognini de Prato. In del 1879, a sedes agn, el publega i so prim vers in de la regolta Primo vere. In del 1881 el va a viver a Roma, indova che 'l frequenta senza continuità la facoltà de Letere. In del 1882 el publega la regolta de poesie Canto novo e i cunt de Terra vergine. In del 1883 el toeu 'me mier la duchessa Maria Hardouin di Gallese, con che 'l gh'ha tri fioeui. Quei chì inn però di agn de scandol, de una recerca de una vita diversa de quella di olter borghes, inscì de "fà de la vita un'oeuvra d'art". In del 1889 el publega el romanz Il piacere, che 'l derva la stagion decadenta in Italia. Per problem cont i creditor in del 1891 el va a Napoli, indova che el se liga con la prinzipessa siciliana Maria Gravina Anguissola. In tra el 1892 e 'l 1893 el D'Annunzio el se svesina a la figura de quell che lu el ciama el "superuomo", tolt de "l'om del soravia" teorizad del Nietzsche. Quella noeuva figura chì per esempi la compariss in del 1895 cont el romanz Le vergini delle rocce. In quei agn chì el cognoss l'atora Eleonora Duse e in del 1897 el D'Annunzio el toeu part a la vita politega e el vegn elesgiud 'me deputad per la drizza estrema a Ortona cont el slogan "Deputato della Bellezza", in del 1900 inscambi el passa ai cadreghe de la manzina. A causa di so debit, in tra 'l 1910 e 'l 1915 el và a viver in Franza, prima a Paris e poeu a Arcachon. In quei agn chì el refuda anca de toeu la catedra de Letere de Bologna dop de la mort del Pascoli. In del 1915 el torna in Italia e el se s'cera cont i interventist per la prima guerra mondiala, de sorapu a l'è volontari per andà a combater e ghe vegnen dade cinch medaje d'arsgent e vuna d'or. L'è famos el so sgol sora Viena del 1918 per fà borlà sgiò in su la cità di sgolantin con la bandera italiana. Dop de la fin de la guerra, in del 1919, l'ocupa la cità istriota de Fium e el se deciara el ditador de un governa andad inanz per pussee de un ann, in fina a quand che l'esercit italian el riva in de la cità. El poeta l'ha dad in del 1917 el nom de "La Rinascente" al magazzin de Milan. Del 1921 al 1938, ann de la so mort, el D'Annunzio el viv in Lombardia, a Gardon Rivera, in de la cà-musee ciamada del poeta Vittoriale degli italiani.

Penser e stil Modifega

El D'Annunzio a l'è semper stad vert ai novità, per esempi a quei de la modernità de la Belle époque, compagn del telefon, di prime otomobil e di reoplan, temi che vegnen desvilupad in del so ultem romanz, Forse sì che forse no. De sorapu el se interessa di corrent colturai europee 'me l'estetism del Wilde e del Huysmans, o a la filosofia del Nietzsche, cognossuda grazzia al teater musegal del Wagner, per la concezzion de l'om del soravia (Übermensch). El poeta abruzzes el gh'haveva la convinzion de dové viver in d'una manera d'ecezzion, per "fà la propia vita, 'me che la se fa un'oeuvra d'art", in del pien stil de l'estetism. Quell volé chì el se speggia anca in di so lavorà, 'me in del romanz Il piacere, con protagonista l'Andrea Sperelli, che 'l voeul viver in del luss 'me un scior in de la cornis de l'aristocrazzia romana. In di so scricc el gh'è anca un sens de panism, o ben de fusion in tra l'om e la natura, 'me in Alcyone.

Oeuvre principai Modifega

Romanz e cunt Modifega

  • Il piacere (1889)
  • Giovanni Episcopo (1891)
  • L'innocente (1892)
  • Il trionfo della morte (1894)
  • Le vergini delle rocce (1895)
  • Il fuoco (1900)
  • Le novelle della Pescara, 18 cunt (1902)
  • Forse che sì forse che no (1910)

Poesia Modifega

  • Primo vere (1879)
  • Canto novo (1882)
  • Poema paradisiaco (1893)
  • Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi (1903-1912):
    • Maia (Canto Amebeo della Guerra)
    • Elettra
    • Alcyone
    • Merope
    • Asterope

Teater Modifega

  • La città morta (1899)
  • La Gioconda (1899)
  • Sogno d'un mattino di primavera (1897)
  • Sogno d'un tramonto d'autunno (1897)
  • La Gloria (1899)
  • Francesca da Rimini (1902)
  • La figlia di Iorio (1903)
  • L'Etiopia in fiamme (1904)
  • La fiaccola sotto il moggio (1905)
  • Più che l'amore (1906)
  • La nave (1908)
  • Fedra (1909)
  • Le Chèvrefeuille (1910)
  • Il ferro (1910)
  • Le martyre de Saint Sébastien (1911)
  • Parisina (1912)
  • La Pisanelle (1913)

Bibliografia Modifega

  • La scoperta della letteratura, P. Di Sacco, Mondadori

Alter proget Modifega