Girona
| Quest articol chi l'è scrivuu in Koiné occidentala. |
| |||||
Gironès | |||||
| Gentilizzi | Gironí, gironina | ||||
| Pupülazziun (2004) | 83.531 | ||||
| Superfíis | 39,14 Km2 | ||||
| Densitaa (2004) | 2.134,16 hab/Km2 | ||||
| Altezza | 70 m | ||||
| -- -- -- -- -- | - - - | ||||
.png)
Girona (Chirona in aragunées; Xerona in astürian; Gerona in spagnöö; Gérone o in Gironne in francées; Gerunda in purtughées) l'è una citaa catalana, capitala də la comarca dal Gironès e də la província da Girona. La gh'eva 83.531 abitaant in də l'an 2004.
| Entitaa da pupülazziun | Abitaant |
|---|---|
| Campdorà | 196 |
| Caputxins | 154 |
| Creu da Palau, la | 66 |
| Creueta, la | 209 |
| Dominy | 25 |
| Font da la Pólvora, la | 1.941 |
| Girona | 79.513 |
| Hortés | 9 |
| Montiliví | 3 |
| Montjuïc | 8 |
| Pont Major, ul | 45 |
| Sant Daniel | 85 |
| Sant Ponç | 80 |
| Taialà-Germann Sabat | 54 |
| Vila-roja | 1.143 |
Geugrafía
ModifegaLa citaa da Girona l'è sitüada a la conflüenza di fjümm Onyar, Guell, Galligants e Ter, a una altezza da 70 m.
I límit da la citaa inn a nòort i cumün da Sant Julià da Ramis e Sarrià da Ter, a est ul cumün da Celrà, al süd-est i cumün da Juià e Qüart, al süd-òvest i cumün da Fornells da la Selva, Vilablareix e Salt, e a òvest ul cumün da Sant Gregori.
Istoria
Modifega
I primm pupüladuur inn-a-staa i Ibeer, finn a l'ucüpazziun romana düraant la quaal Gerunda l'è stada trasfurmada in una piazza-forta. Dopu una épuca sòta ul dumini visigòtic, la passa int i mann di mòor, finn a la fin dal sécul VIII, cur che Carlu Maagn la tœu indree pai cristian, furmaant la Marca Ispànica.
Ul 9 d'utubar dal 827 Abu Marwan, al cumaant d'un esèrcit da l'emiraa da Còrdova, al assédia Girona senza reüssí a andàgh deent.
Guifré I ul Pilós al incòrpora Girona al comtat da Barcelona al sécul IX.
Al sécul XII, Alfons I al cunceet a Girona ul privilesi da cunvertíss in cumün.
A la finn dal sécul XIII, Felip II l'Ardit assédia la citaa.
Ul sécul XIII al è anca l'épuca da la màssima splenduur da la cumünitaa ebràica da Girona. Al cuventa marcà la impurtanza da la scœla cabalística da Girona, in particülaar ul rabin Nahmanides o Bonastruc ça Porta, che al riva a vess Graant Rabin da Catalunya. La cumünitaa ebràica la va in decadénza al sécul XIV, finn a che i gjüdei inn mandaa fœra da la Spagna pei Re Catòlich. Al dí d'incœu, ul Ghett da Girona al è vün di mei cunservaa d'Europa e vüna di atrazziun turístich da Girona.
Düraant i sécul XV, XVI e XVII la citaa la süta a cress e sa fann püssee graant i sœu bastiun, che a servissen a la citaa par resiist ai diveers assedi che la va a sübí a la finn dal sécul XVII e al principi dal XVIII da paart di trupp franzees. A la finn l'esèrcit da Napoleon al reüss a andà deent a la citaa l'an 1809 dopu da sett mees da assedi (Guerra dal Françes (en Català)).
Al 1385 sa permett la Fundazziun dal Consolat da Mar a Girona.
Ul 10 d'aguust dal 1391 i gjüdei da la citaa a vegnen saraa sü in la Torre Gironella par vess ubligaa a cunvertíss al cristianismu.
Ul 19 da febree dal 1416 Ferran I d'Antechera al cunveert ul títul da duc da Girona in cheel da príncep da Girona al mumeent da cunceet-ul a l'ereet al tron catalano-aragunées, ul fütür Alfons IV ul Magnànim.
Al 1417 ul 'capítol catedralici' da Girona al deciit da custrüí la catedraal cun dumà una navada.
Al 1068 sa cònvuca ul concili da paas a Girona de part dal còont Ramon Beringuer I e la seva miee Almodis (videe La pau e treva da Déu (en Català).
Al è a partí da la segunda metaa dal sécul XIX che sa cumíncen a trà gjo i bastiun, e Girona la comenza a tœu la forma che a cugnussemm al di d'incœu.
Ul 4 da febrer dal 1939 i trupp franchiist a ucüpen la citaa.
Al 1960, Girona la sa cunveert
amb la prima Citaa pubilla
cuntun messacc da Josep Mainar e Pons.
Ul 21 d'apriil dal 1990 Felip da Borbó al tœu pussessiun dal títul da Príncep da Girona, propi da l'ereet da la Curòna d'Aragona (en Català), senza cerimònia ufizziaal da investidüra; int i vii, di citaditt le
rebin amb estelades,
la quaal cossa la pròvuca di incideent da pulizzia e di imprisunameent.
Al 1842,Joan Martell Domènech al deventa 'alcalde' da Girona (pudestaa, síndech) càrega che al va a ucüpà finn al 1843
L'alcaldessa atüal l'è Anna Pagans (PSC), che la rempiazza Joaquim Nadal (PSC), ul primm alcalde da l'épuca demucràtica atüal.
Demugrafía
Modifega| Variazziun demugràfica intra ul 1991 e ul 2004 | |||
|---|---|---|---|
| 2004 | 2001 | 1996 | 1991 |
| 83.531 | 74.879 | 70.576 | 68.656 |
Traspòort
ModifegaL'Aerupòort Internazzional Girona Costa Brava, al è cressüü enormemeent in cheest daree agn (al è par quell che al aspira a vess ul seguunt püssee graant da Catalunya) principalmeent pal fatt che Ryanair l'a catà fœra cuma vün di sœu céntar europeus. La relativa prussimitaa da l'aerupòort cunt una bela cumpagnía da céntar turístich da la Costa Brava l'è vün di sœu principai puunt fòort.
La citaa l'è luntana da la costa, ul pòort da Palamós (a 40 chilòmetar) l'è quell püssee vesin.
Ul Tren: integrada al bell mezz da la citaa sa trœva la Stazziun di tren da la RINFE da Girona, cun ligamm regiunai, nazziunai e internazziunai.
La Curéra: al custaa da Stazziun di tren sa trœva la Stazziun di Curéer da Girona cun destinazziun: regionall, nazziunall e internazziunall.
L'Autobs ürban al cünta 10 línii da traspòort püblic che a facíliten la mubilitaa in largh a la citaa.
Architetüra
Modifega
- La [[:ca:Catedral de Girona��|Catedraal da Girona]]: fada sü intra i sécul XII e XVIII, la gh'a di elemeent rumànich, gòtich e barocch.
La gh'a la navada gòtica püsee granda al muund (22,98 m). I pezz püsee impurtaant dal sò müsei a inn ul Beat da Liebana, faa sü a Saragossa al 975, e ul Tapís da la Creació, dal sécul XI o XII.
- Gesa da Sant Fèliu (cugnussüda anca cuma 'Església da Sant Fèlix').
- Call Jueu.
- Banys Àrabs.
- Casc Antic o barri vell: al è faa sü intorna par ul bastiun, ul quaal sa pœu parcurr par ul 'Passeig Archeològic' e ul ca: Passeig da la Muralla, cunt un bell panurama sura la citaa.
- Ben caraterístich da Girona a inn i ca' pinjades
sura ul fiümm Onyar.
Tradizziun e Cültüra
Modifega- Fèest da Sant Narcís.
- Espusizziun da fiuur.
- Festival da teatar Temporada Alta.
- Festival da cínema da Girona (Girona Film Festival).
- ca: Equus catalonia (Salun Internazziunal dal Cavall)
- Auditori da la Marcè.
- Féra da Girona (Diveers Féer e Salun) 1.
Müséi
Modifega- Müséi da Stòria da la Citaa.
- Müséi Archeològic.
- Müséi dal Cinema Únic müséi da chèest caraterístich in Spagna.
- Müséi Capitular-Tresor da la Catedraal
Destaca una œvra sura i àltar: ul Tapís da la Creació.
Teatar
ModifegaEdücazziun
ModifegaLa citaa a l'è assuçjada a la Associazziun Internazziunal da Citaa Edücaduur.
La citaa la acœu:
- L'Universitat da Girona (UdG).
- L'Escola d'adults da Girona.
- L'Escola Oficial d'Idiomes.
- L'Escola Municipal da Música.
- EL GALLINER, par la furmazziun teatraal.
Fiœu e tusann da la citaa
Modifega- Francesc Eiximinis (intra ul 1327 e 1332-1409) fraa francescan e scriptuur.
- Lluis Borrassá (1375 (?) - 1425), pituur català.
- Jaume Nunó (1824-1908), cumpusituur da la müsica da l'inn nazziunal mexican.
- Ramon Turró e Darder (1854-1926), fisiòlegh e filòsuf català.
- Joaquim Ruyra e Oms, escriptor (1858-1939).
- Xavier Cugat (1900-1990), cumpusituur,
dibuixant da vinyeta comica, cantaant, <!arreglista> e condütuur d'urchestra.
- Domènec Balmana (1914-2001), futbolista e
- Gemma Nierga Barris (1965-????), periudista.
Cumünicazziun
ModifegaGirona la gh'a di media d'àmbit dal barri, lucaal e da cumün cuma a pòden vess i caas da:
- Televisió da Girona.
- Diari da Girona.
- El Punt.
- El Dimoni da Santa Eugènia da Ter 1.
Apuunt
Modifega- Al 1995, TV3 la va a emett Secrets da família. Telenuvella ambientada a la citaa.
Spòorts
ModifegaL'equipe da futbol da Girona, l'è a la tercera divisió un turnéi da la lega spagnola da futbol. A l'è deent ul Grupp V.
Al esiist anca ul Girona Dakar, 1 Arqiviad qé: [1] .
Economia
ModifegaUna fuunt ben impurtaant da l'ecunumía da Girona l'è ul turismu.
Una altra fuunt ben impurtaant l'è la prudüzziun da pòmm gja che i püssee impurtaant zonn da prudüzziun da pomm dal staa spagnœu sa trœven a Catalunya ai pruvíinc da Lleida e da Girona. A Girona la sa trœva anca la Fundació Mas Badia, un Centru da Sperimentazziun Agrícula.
Citaa Germanatt
Modifega
- Reggio emilia, Itàlia.
- Albí, Francja.
- Farsia, Sàhara Uçidentaal.
- Bluefields, Nicaràgua.
- 1988 Perpinyà, Francja.
La citaa a l'è anca dree a cunsiderà da furmà una relazziun da citaa germanada cun Nashville, Tennessee.
Legeent
ModifegaA gh'è un puu da legeent in relazziun cun la citaa da girona:
- I dísen che se sa s·cèpa ul [[:ca:panta de susqueda�|panta de susqueda]]
l'aqua la rivarà finn ai pe dal àngjull che sa trœva sura la catedraal.
- I dísen che i girunitt, prima da andà a fà un viacc luntan, i gh'ann da dàgh un basin intal cüü da la leunessa par che i túrnen saan e saalf.
- La legenda da ca:Sant Narcís.
- La legenda da ca:la cocollona.
- La legenda d'in ca:Gerió fundador da la citaa.
- La legenda dal ca:Tarlà da l'Argenteria
Pàgin relazziunatt
Modifega- Hospital Universitari da Girona,Dr. Josep Trueta.
- Comtat da Girona.
- Cerverí da Girona, cumpusituur.
- La Girona, vascell da l'armada spagnœla.
- Riu Girona dal Paees Valencià.
Ligamm da fœra
Modifega- Ajuntament de Girona
- Diputació de Girona
- Consell Comarcal del Gironès
- Cambra de Comerç de Girona Arqiviad qé: [2]
- [3] Arqiviad qé: [4]
- Universitat de Girona
- Diari de Girona Arqiviad qé: [5]
- El Punt (edició de Girona) Arqiviad qé: [6]
- Televisió de Girona
- Festival Temporada Alta
- Girona Film Festival Arqiviad qé: [7]
- Informació de la Generalitat de Catalunya Arqiviad qé: [8]
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Portal de les comarques gironines Arqiviad qé: [9]
- Fira de Girona
